Brian De Palma
  |
||
|---|---|---|
.jpg) Brian De Palma al Festival Internacional de Cinema de Venècia (2007) |
||
| Nom de naixement: | Brian Russell De Palma | |
| Naixement: | 11 de setembre de 1940 Newark, Nova Jersey (EUA) |
|
| Nacionalitat: |  Estats Units |
|
| Cònjuge/s: | Nancy Allen (1979-1983) Gale Anne Hurd (1991-1993) Darnell Gregorio (1995-1997) |
|
| Mostra de Venècia | ||
| Millor director 2007 - Redacted |
||
|
Millors pel·lícules |
||
| 1974 Phantom of the Paradise 1976 Carrie 1983 Scarface 1987 The Untouchables 1993 Carlito's Way |
||
| Fitxa sobre Brian De Palma a IMDb | ||
Brian De Palma, de nom Brian Russell DePalma (Newark, Nova Jersey, Estats Units, 11 de setembre de 1940) és un director de cinema, productor i guionista americà d'origen italià.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
És considerat per molta gent com el digne hereu d’Alfred Hitchcock tant per a la qualitat de les seves obres, el suspens i el seu mestratge. També té una certa semblança amb l'estil de Dario Argento, cineasta italià que va popularitzar el Giallo, pels seus plans seqüències complexos íntimament vinculats a la música.
Brian De Palma ha sabut fer una nova empenta a les pel·lícules de suspens i del cinema fantàstic. No dubta a dir clarament les seves influències, reprenent temes i fins i tot escenes dels seus cineastes preferits (Hitchcock principalment). Arriba fins i tot fins a reproduir-los a les seves pel·lícules: per exemple, l'escena de The Untouchables (1987) on fa una al·lusió a l'escena de l'escala d’Odessa de El cuirassat Potiomkin (Sergei Eisenstein, 1925).
El cinema de De Palma barreja excés i virtuositat, reivindicant un lirisme exacerbat, les últimes obres del qual són tanmateix desiguals. Entre les seves principals pel·lícules, Phantom of the Paradise (1974) és una variació sobre el tema de Faust que barreja amb virtuositat comèdia musical, drama psicològic i fantàstic. Carrie (1976), adaptació de la novel·la homònima d’Stephen King, és un model del gènere de terror, on fa servir la split screen, que vol dir partir la pantalla per donar dues imatges alhora. Vestida per matar (1980) homenatja Vertigen (D'entre els morts) i Psicosi de Hitchcock. També va fer la gran pel·lícula Scarface , amb Al Pacino. La inventiva tècnica al servei d'un voyeurisme mòrbid és a Body Double (1984), transposició de La finestra indiscreta a la corrupció de Hollywood dels anys 1980.
Les seves últimes obres, sovint més formals i civilitzades que les primeres, són però interessants, malgrat algunes seqüències, com ara el començament vertiginós de Snake Eyes (1998) (un pla seqüència de 17 minuts - en realitat amb 3 talls invisibles), o l'escena de l'homicidi de l'agent gel en The Black Dahlia, 2006), pel·lícula tranquil·la i nostàlgica d'un mestre jubilat.
Abans de ser el company de la cantant Elli Medeiros, va estar casat amb l'actriu Nancy Allen que actua a algunes de les seves pel·lícules.
Un estil únic [modifica]
A la majoria de les pel·lícules de Brian De Palma, hi ha un estil ben personal, plans particulars com ara la càmera que fa voltes a un immoble de dalt a baix o de baix dalt, un personatge morint obligat a arrossegar-se (Sisters, Phantom of the Paradise, The Untouchables...) un primer pla sobre el personatge i en segon pla un signe, una decoració o un objecte particular per realçar l'escena, música de fons que sempre lliga perfectament amb l'escena, plans de personatge (John Travolta tenint als braços Nancy Allen morta amb el mateix piano que a Blow Out , Al Pacino, àlies Tony Montana, amb la pistola a la mà abans de morir a Scarface...).
De fet el cinema de Brian de Palma és un cinema de preguntes. El cineasta qüestiona alhora el cinema dels seus il·lustres avantpassats preguntant-se com «això» funciona i per què «això» funciona. Per exemple, a Raising Cain, es veu un cotxet baixar per l'ascensor i alhora un nadó caient. És una al·lusió-picada d’ull al film mut soviètic El cuirassat Potiomkin i a l'escena magnífica dels Incorruptibles.
Més enllà de l'humor, cultivat i elitista del seu cinema, Brian De Palma qüestiona també el seu propi cinema, que refa si s'escau. La seva última pel·lícula, Redacted, és el prolongament de la seva pel·lícula de guerra (Casualties of War, 1989). Té l’estil i la voluntat de posar una fita al cinema.
Actors recurrents [modifica]
Amb el temps, Brian De Palma s'ha envoltat de molts actors amb els quals ha treballat moltes vegades.
| Actor | Pel·lícules | Papers |
|---|---|---|
| Al Pacino |
|
|
| Robert De Niro |
|
|
| William Finley |
|
|
| Kirk Douglas |
|
|
| Nancy Allen |
|
|
| John Travolta |
|
|
| Sean Penn |
|
|
| Dennis Franz |
|
|
| Gregg Henry |
|
|
| John Lithgow |
|
|
| Ving Rhames |
|
|
| John Leguizamo |
|
|
| Kevin Dunn |
|
|
| Melanie Griffith |
|
|
| Gerrit Graham |
|
|
| Peter Maloney |
|
|
| Charles Durning |
|
|
| Gary Sinise |
|
|
| Luis Guzmán |
|
|
| Keith Gordon |
|
|
| Steven Bauer |
|
|
Filmografia [modifica]
Director [modifica]
Curts [modifica]
- 1960: Icarus
- 1961: 660124: the story of an IBM card
- 1962: Woton's wake
- 1964: Jennifer
- 1964: Mod (inacabat)
- 1965: Bridge that gap
- 1966: The Responsive Eye
- 1966: Show me a strong town and I'll show you a strong bank
- 1984: Dancing in the Dark de Bruce Springsteen (vídeoclip)
Llargmetratges [modifica]
- 1968: Murder a la Mod
- 1968: Greetings
- 1968: The Wedding Party, codirigida amb Wilford Leach
- 1970: Dionysus in '69, codirigida amb Richard Schechner
- 1970: Hi, Mom!
- 1972: Get to Know Your Rabbit
- 1973: Sisters
- 1974: Phantom of the Paradise
- 1976: Obsessió
- 1976: Carrie
- 1978: The Fury
- 1980: Home movies
- 1980: Vestida per matar (Dressed to kill)
- 1981: Blow Out
- 1983: Scarface
- 1984: Body Double
- 1986: Wise guys
- 1987: The Untouchables
- 1989: Casualties of war
- 1990: La foguera de les vanitats
- 1992: Raising Cain
- 1993: Carlito's Way
- 1996: Mission: Impossible
- 1998: Snake Eyes
- 2000: Mission to Mars
- 2002: Femme fatale
- 2006: The Black Dahlia
- 2007: Redacted
Guionista [modifica]
- 1968: Murder a la Mod
- 1968: Greetings
- 1970: Hi, Mom!
- 1973: Sisters
- 1974: Phantom of the Paradise
- 1976: Obsessió
- 1980: Home movies
- 1980: Vestida per matar
- 1981: Blow Out
- 1984: Body Double
- 1992: Raising Cain
- 1998: Snake Eyes
- 2002: Femme fatale
- 2007: Redacted
Productor [modifica]
- 1968: The Wedding Party de Wilford Leach
- 1970: Dionysus in '69 de Richard Schechner
- 1976: Carrie
- 1980: Home movies
- 1984: Body Double
- 1990: La foguera de les vanitats
- 1998: Snake Eyes
Actor [modifica]
- 1968: Greetings: l'home que fuma davant de l’oficina de l’exèrcit
- 1994: Rotwang muss weg ! de Hans-Christoph Blumenberg: un famós director estatunidenc
- 1995: A Personal Journey with Martin Scorsese through American Movies de Martin Scorsese: ell mateix
- 2006: The Black Dahlia: el director dels assajos d'Elisabeth Short (veu)
Premis [modifica]
- 1969: Ós d'argent a la Berlinale per Greetings[1]
- 1975: gran premi del jurat al Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz per Phantom of the Paradise
- 1977: gran premi del jurat al Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz per Carrie
- 1988: Blue Ribbon Awards a la millor pel·lícula en llengua estrangera per The Untouchables
- 2007: Lleó d’argent al millor director al Festival Internacional de Cinema de Venècia 2007 per Redacted
- 2008: Premi del jove jurat al Amnesty International Film Festival per Redacted[2]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brian De Palma  |
- Brian De Palma a Internet Movie Database (anglès)
- Brian De Palma a TCM Movie Database (anglès)
- Brian De Palma a Allrovi (anglès)
- Brian De Palma a Yahoo! Movies (anglès)
- Brian De Palma, le virtuose du 7ème art: lloc francès
- De Palma a la Mod: lloc estatunidenc
- Box office
