Bribris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bribri
Jove bribri
Jove bribri
Població total 13.583 (2001)
Regions amb poblacions significatives
Costa Rica 11.062 (2000)[1]
Panamà 2.521 (2000)[2]
Llengua Bribri
Religió Catolicisme, religió tradicional
Grups humans relacionats
Cabécars, guaymís, naso

Els bribris són un dels grups ètnics més nombrosos de Costa Rica. Encara que la distribució dels pobles autòctons costarriquenys abans de la conquesta no és molt coneguda actualment, sí que es té certesa que tant els bribris com els cabécars estaven assentats en la Serralada de Talamanca. El sistema social es basava en el cacicatge. El religiós Bernardo Thiel va calcular que la població bribri sumada a la cabécar aconseguia uns vint-i-set mil indígenes a l'arribada dels conqueridors europeus, però uns altres han estimat que la població era més nombrosa.

També existeix un grup de 300 persones assentats a Panamà i que abasta nou comunitats en la província de Bocas del Toro, fronterer amb Costa Rica.[3]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, uns 11.000 individus bribris (el nombre que dóna el Cens Nacional de l'any 2001 és de 11.062 persones) habiten a la regió sud de Costa Rica, principalment en les reserves indígenes de Salitre i Cabagra, al cantó de Buenos Aires, situat en la Província de Puntarenas i a la Reserva de Talamanca, al cantó del mateix nom. Al llarg de la llera del riu Sixaola i del riu Yorkín, limítrofs amb Panamà.

En general, els bribris han conservat el seu llengua tant en forma oral com a escrita. L'activitat més important és la agricultura, principalment el cacau i el plàtan, encara que també conreen blat de moro, fesols i tubercles. Es dediquen així mateix a la cria de porcs, cacen aus i pesquen. El seu més important expressió artesanal és la cistelleria i la fabricació d'instruments musicals, per a això utilitzen diversos elements naturals.

A causa de la seva situació aïllada, en relació amb els principals centres de civilització, alguns bribris han optat per tenir cèdules d'identitat tant panamenya com a costariquenya, la qual cosa facilita l'obtenció d'ajuda mèdica en emergències tant en un com a un altre país.

Un element interessant d'aquesta ètnia és que els seus habitatges (generalment, de fusta, fabricades sobre pilots i teulades amb fulles seques) s'alcen molt separades unes d'unes altres, això a causa que els bribris aprecien la independència. No és estrany que una casa bribri es trobi a una hora de camí de l'altra casa més propera.

Religió[modifica | modifica el codi]

Article principal: Religió bribri

Els bribris practiquen una religió animista basada en un xamanisme autòcton, sent una de les religions més antigues encara practicades a Costa Rica, sinó la més antiga. Les seves creences es basen en el culte a Sibú i l'estructuració de la societat bribri en clans.

Usuré i Suráyum[modifica | modifica el codi]

Dins dels principals arquetips en la construcció de l'imaginari col·lectiu del poble de Costa Rica destaquen l'Usuré i Suráyum com a referents simbòlics i físics que s'entremesclen en el sincretisme entre l'ancestral i cristià.

Segons el reconegut antropòleg Alfredo González Chaves, la cosmogonia bribri precisament ha de conèixer-se com la font primària en l'aportació de valors de la identitat cultural costariquenya, la qual cosa s'anomenaria l'ànima cultural, el Siwá tico. El siwá o suwoh és el cos de coneixements que defineix la forma en què els bribris interpreten la realitat, és història i tradició on explica com el món de Sibú interacciona amb el món humà i viceversa.[4]

L'Usuré: Casa Còsmica[modifica | modifica el codi]

És una espècie de temple cònic que representa l'Univers. És el món ancestral, la volta celeste. És el macrocosmos com a Comunitat i el microcosmos en el familiar, és el lloc de reflexió, pau i seguretat.

És un gran úter matern protegit per costelles circulars on reposen els travessers o bigues inclinades a manera d'ombrel·la, suportats per 8 pals rodonxos principals en representació dels 8 clans primigenis, cobert amb fulles de palmell teixit, amb amarres que simbolitzen les constel·lacions i 4 divisions físiques al·ludint als 4 estadis, cels o planetes.

En construir una casa física, automàticament es construeix una altra a manera de mirall virtual cap avall o *supramundo, completant els 8 nivells de la concepció còsmica bribri. Reuneixen les oposicions complementàries del masculí-femení, clar-fosc, de dalt-a baix…, els dominis de Sibú i Surá i la seva alternança. Díwo el déu Sol que durant el dia il·lumina els dominis de Sibú, dóna pas en la nit a Síwo la Lluna perquè il·lumini la volta còsmica: el gran sostre cònic.

Quan DuLu l'arbre de la creació estava a punt de trencar la casa còsmica, Sibú va demanar ajuda superior i el va tallar, va unir els seus extrems, creant el cercle de la perifèria de la casa cònica, formant els oceans com a protecció de la Gran Casa, per això el mar i la terra són rodons.

L'àpex o cap del con, protegeix de les filtracions d'aigua al punt crític, però també representa el cap, una masculina en el físic i una altra femenina a la casa virtual, unides pel pal central a manera de columna vertebral. Aquest cap també al·ludeix a la fletxa que genera una obertura per on entra la llum i surten els pensaments.

Suráyum: centre del món[modifica | modifica el codi]

En la Serralada de Talamanca està el mític Suràyum, lloc on Sibú va crear als bribris.

En la cosmogonia bribri, Suráyum és el centre de la terra i el cel, és el lloc sagrat per excel·lència, on Sibú va portar les llavors de blat de moro sagrades (ditsù) a un lloc en la serralada de Talamanca, que els indígenes anomenen Suráyum (en bribri, Sulàyöm) i les va plantar en parells. D'aquestes llavors van néixer els bribris, i altres tribus germanes, que en l'actualitat és el territori de Costa Rica.

La dona en quedar embarassada entra en contacte amb Surá, es transforma en la canastra de la vida i carrega el germen immortal del wikor, l'esperit dels ancestres. Des del principi dels temps va ser el sagrat lloc escollit pels déus per ser el centre dinàmic de la creació. És el lloc on s'uneixen els tres nivells còsmics: el món dels vius com a llindar entre el món dels morts i el dels déus.

Físicament ho situen a Alto Lari, Alta Talamanca, just al centre del Parc Internacional La Amistad, Patrimoni Natural de la Humanitat, compartit entre Costa Rica i Panamà. Constitueix un valuós llegat arqueològic com a centre cerimonial on hi enterraven als seus reis i en el fons de l'abisme la gegantesca olla de pedra de 42 metres de circumferència en la qual Sibú el seu déu, va portar d'altres planetes la primer llavor humana de blat de moro, panotxa de tots els colors en representació de la creació de totes les races.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Costa Rica al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Panamà al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  3. «Bri Bri, una nueva comarca que podría morir en su cuna». Panamá América, 3 de març de 2012.
  4. Alfredo González Chaves. Los Awapa (Chamanes: sus otras formas de comunicación, Tesis doctoral, Universidad de la Laguna 2002

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alfredo González Chaves y Fernando González Vásquez. La Casa Cósmica Talamanqueña y Sus Simbolismos. Editorial de la Universidad Costa Rica y Editorial Universidad Estatal a Distancia, 1989. ISBN 978-9977-64-483-7. 
  • Bozzoli de Wille, M. E. Una versión de la historia talamanqueña del origen del mar. Universidad de Costa Rica, 1987. 
  • Hartman, C. V.. Arqueología Costarricense. Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991. 
  • Stone, D. Z.. Las Tribus Talamanqueñas de Costa Rica. Editorial Antonio Lehmann, 1961. 
  • Wilson, J. L.. Una leyenda Bribrí: El verdadero origen de la tierra y del mar. América Indígena. Editorial Costa Rica, 1974. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]