Brida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Brida (fontaneria)».
Brida anglesa moderna de caça.
Detalls d'una brida anglesa. La testera reposa sobre la nuca del cavall. El frontal travessa el front i uneix les galteres (que són els muntants continuació de la testera i arriben fins a la boca).

Una brida és un arreu o guarniment que s'usa per a dirigir i governar cavalls i mules. Es posa al cap de l'animal i consta, bàsicament, de dues parts: cabeçada i regnes.

Una brida consta de diverses peces - gairebé totes flexibles i consistents en corretges, cintes o elements similars- formant un conjunt. Hi ha brides amb mos, brides sense mos i cabestres que fan el mateix efecte que les brides.

Les brides per a èquids muntats o per als enganxats a un carruatge són diferents.

A part de la seva funció utilitària, pel fet de servir per a dirigir i frenar, la brida i les regnes han estat emprades (citant-les) en filosofia i literatura. Generalment en forma de metàfora.[1]

La terminologia associada a les brides és, fins a cert punt, problemàtica. D'una banda hi ha les brides tradicionals, amb un lèxic recollit en tractats antics i diccionaris,[2][3] mentre que, des d'un altre punt de vista, es troben les brides modernes que sovint són diferents de les antigues i sobre les quals no hi ha un vocabulari oficial fàcilment accessible.

Parts d'una brida[modifica | modifica el codi]

Brida doble amb dos mossos.

Una brida típica consta de les parts següents:

  • Cabeçada (o capçana)[4]
    • Testera
    • Galteres o queixeres
    • Gorjera o sotagola
    • Frontal o frontalera
    • Muserola o sobrebarba
    • Cadeneta o sotabarba
    • Fre o mos
      • Mos pròpiament dit o filet
      • Cames
  • Regnes

Doble brida[modifica | modifica el codi]

Hi ha brides dobles amb dos mossos (fre i filet) que (a més de testera, frontal i sotagola) disposent de dobles elements muntants per a subjectar el fre i el filet: Els muntants de fre (que s'anomenen o poden anomenar-se, igual que en la brida simple, galteres o queixeres) i els muntants de filet. Un parell de regnes governen el fre i un altre parell el filet. Així, la doble brida comporta 4 regnes.

La doble brida moderna augmenta les possibilitats de control del cavall (per part d'una persona experta). En època medieval s'aconsellava que els cavallers anessin al combat amb dos parells de regnes, i un dels parells fet amb cadena metàl·lica, que no fos fàcil de tallar. El rei en Pere "el gran" fou víctima d'una tallada de les regnes del seu cavall, amb gran perill de sa vida.[5]

Altres elements[modifica | modifica el codi]

En funció de l'estil i mena de brida hi pot haver altres elements complementaris, funcionals o decoratius:

  • Protector del mos
  • Cadeneta o sotabarba
  • Cadeneta baixa ("lip strap" en anglès)
  • ("bit bobble" en anglès)
  • Trava?("shank hobble")
  • Pantalles, ulleres o antipares
  • Falsa regna ("overcheck", "bearing rein", "check rein")
  • Mosquer
  • Elements decoratius. De la mena de les "fàleres" ("phalerae"),[6][7][8] els picarols o altres.

A l'Imperi rus d'altres èpoques (s. XVII?) els cavalls que enviava el tsar als ambaixadors portaven unes regnes formades per cadenes d'argent d'unes dimensions particulars, que dringaven de forma característica quan el cavall es movia.[9]

D'estil anglès[modifica | modifica el codi]

Enumerades segons la denominació en anglès, les brides d'estil anglès són les següents:

  • Snaffle bridle: La brida "snaffle" és la més usada en l'equitació anglesa. Es tracta d'una brida senzilla amb un únic mos i un parell de regnes. Malgrat el seu nom pot usar-se amb altres tipus de mos altres que els snaffle bit. Gairebé sempre inclou muserola.
  • Pelham bridle: La brida Pelham té un únic mos, el mos Pelham, però amb dos parells de regnes. Un parell per d'acció directa (anelles centrals de la imatge) i l'altre per a les cames (anelles de baix en la imatge).
  • Double bridle: La "brida doble", també coneguda com a brida Weymouth, empra dos filets. Un dels filets és d'acció directa ("snaffle") i l'altre s'acciona mijançant dues cames. Cadascun dels filets es governa per un parell de regnes. Les brides dobles s'usen en doma clàssica i en altres competicions.

Brides vaqueres i de treball[modifica | modifica el codi]

Brida "barcoo" amb testera,sotagola i frontalera unides a dues anelles.
  • Brida "Western": Les brides vaqueres dels Estats Units usades en equitació western no tenen muserola. Algunes no tenen frontalera, peça que se substitueix per una "orellera" (un espai per a introduir una orella del cavall, disposat entre la testera i una galtera). Hi ha diversos tipus d'orelleres: "split ear", "shaped ear" i "slip ear". Hi ha models amb una i dues orelleres. La sotagola es conserva, generalment.
  • Brida "barcoo": Brida australiana usada per a treballar i en competicions. Generalment sense muserola. La testera, la frontalera i la sotagola s'uneixen a un anell per cada banda, proper a l'orella del cavall. Cada galtera és una cinta que baixa fins a l'anella del mos, passa per dins i torna amunt cap a una sivella. Com en altres tipus de brides, hi pot haver variants: amb sotagola ajustada, amb muserola,... Les brides Barcoo poden usar-se amb diversos tipus d'embocadures. Generalment s'empren filets (sense cames). Hi ha altres models australians de brides ben considerats pels practicants de raids.[10]

Les brides utilitàries poden ser de moltes menes. Cada regió cultural segueix una tendència en el seu disseny. I, a part, hi ha moltes variants pel que fa als materials constructius, decoració,...etc. Algunes brides interessants són les següents:

Brides especials[modifica | modifica el codi]

  • Brida "gag": Usada amb les embocadures "d'anella" i "gag", la brida "gag" té galteres flexibles de secció circular. Aquestes galteres passen per dins de les anelles superior i inferior i s'uneixen directament a les regnes. Quan el genet tiba de les regnes, el mos gira i es desplaça cap a les galteres i les comisures de la boca del cavall. Hi ha models amb mossos bescanviables i models amb mossos fixes. Aquestes brides són molt enèrgiques i potencialment severes. S'usen en polo, rodeo, curses, salts... En moltes competicions estan prohibides.
  • Brida "halter" ("trail bridle", "endurance bridle"): És un tipus de brida desmuntable formada per un cabestre (o morrales) i unes galteres unides a l'embocadura i les regnes. El segon conjunt és fàcil de muntar i desmuntar, unint-lo o separant-lo del cabestre. Aquesta solució és preferible, en molts casos, al clàssic sistema d'usar un cabestre i una brida normal al mateix temps. En les aturades i descansos el genet només ha de desmuntar el segon conjunt esmentat. Diferents models de cabestre-brida són emprats en unitats militars i policials ("Australian Light Horse", "Household Cavalry", "Royal Mounted Police" i altres).

Cabestres, morralles i brides sense mos[modifica | modifica el codi]

Un cabestre és un guarniment que serveix per a controlar un cavall basant-se en la pressió exercida en punts sensibles del cap sense necessitat d'embocadura. Es posa al cap de l'animal, de foma semblant a una brida. Habitualment la seva acció es basa en una mena de muserola que pot actuar sobre el nas del cavall. Les morralles[26] s'assemblen a un cabestre però la seva funció és més aviat de guia i subjecció amb el cavall desmuntat. A les morralles, hom hi lliga o enganxa un ramal i no pas unes regnes.[27][28][29]

Les brides sense embocadura s'assemblen als cabestres però, en alguns models, segueixen un sistema diferent en el "mecanisme" de control. Entenent per mecanisme el sistema de palanques que resulta de la disposició dels elements en cada model de brida. Cabestres i brides sense embocadura no són més que : una capçana, unes regnes i una muserola (que actui sobre el nas del cavall). Hi ha diferents dissenys que permeten una bona comunicació genet-cavall i un control adequat. En alguns casos (i sempre que s'usin correctament) poden ser més còmodes per al cavall, especialment en animals joves o amb ferides a la boca.

El cabestre original o xàquima ("jàquima" en castellà; "bosal" a Califòrnia, Texas i en equitació western; fet de cordes d'espart o de cànem, de duir cru trenat, de crins de cavall,...) s'usa principalment en cavalls joves en les fases d'aregament[30] i en equitació western. Les brides sense embocadura i altres tipus de cabestre s'usen en equitació western, en les proves de resistència i en equitació lliure. També són populars en "equitació natural" (sovint associades a cavalls sense ferrar, "barefooted"). En moltes proves de competició no s'admeten les brides sense embocadura.

A més dels cabestres clàssics hi ha altres models: "sidepull", "jumping cavesson",... La brida anomenada en anglès "mechanical hackamore" (cabestre mecànic) o "hackamore bit" (cabestre amb mos) és un tipus híbrid de brida i cabestre. Consta d'una muserola amb cames i sotabarba que pot fer molta força sobre el queix[31] i la nuca del cavall.

Un altre tipus de brida sense mos és la "brida encreuada per sota" ("cross-under" o "figure eight"). L'extrem d'una regna es connecta a un llaç que passa des de la muserola per sota del queix fins a la nuca, donant la volta i baixant fins a l'altra banda de la muserola i l'altra regna. Amb aquest sistema, quan hom tiba d'una regna la pressió actua a l'altre costat del cap del cavall. La tensió d'ambdues regnes provoca pressió sobre la nuca. Hi ha variants en els quals l'encreuament es produeix per sota del queix, sense anar a la nuca del cavall. Alguns genets usen aquestes brides com si fossin brides normals amb embocadura, oblidant que el cap del cavall és molt sensible. Actuant així, transformen unes brides suposadament suaus en brides bastant dures per al cavall. Moltes brides sense embocadura s'anuncien com a dolces, i algunes ho són de debò. però hi ha dissenys que poden ser molt cruels en mans de genets inexperts,[32] especialment si estan mal ajustades, tenen parts metàl·liques, parts primes o amb superfícies rugoses.

Brides per a cavalls enganxats[modifica | modifica el codi]

Les brides per als cavalls d'enganxe i de tir són una mica diferents de les dels cavalls muntats. La diferència més aparent és que inclouen "ulleres" o "antipares", unes pantalles que limiten la visió perifèrica del cavall. Van subjectes a les galteres i poden adoptar formes diverses. En usos de treball acostumen a ser grans i rectangulars. En carruatges de luxe són de dimensions més petites. En molts casos estan decorades o porten alguna marca o logotip. El centre d'aquestes pantalles ha d'ajustar-se al centre de l'ull de l'animal de tir.

La muserola acostuma a anar fixada a les galteres una mica baldera i, generalment, la brida només té dues galteres (en les brides "cavesson" la muserola va en dues galteres i el mos en dos muntants afegits). Les brides de treball poden ser molt senzilles o, contràriament, molt decorades. Hi pot haver una falsa regna per a controlar la posició del cap, a vegades combinada amb un mos adequat independent del principal.

Segons el carruatge, el tipus de cavall enganxat i la zona geogràfica, hi ha variants diverses de brides i embocadures.

Ajustament d'una brida[modifica | modifica el codi]

En cada cas, cal ajustar la brida al cavall. Una brida baldera, o massa ajustada o amb els elements descentrats, fa que el cavall estigui incòmode, provoca manca de control i fa que la comunicació genet-cavall sigui imperfecta. La llargària de cada element ajustable s'ha d'adaptar al cap del cavall. Pel fet que hi ha caps de mides molt diferents, molts fabricants ofereixen diverses talles per a cada model de brida. Normalment entre 2 i 6 talles. La frontalera i l'embocadura no són ajustables i cal escollir-los adequadament. Les galteres s'han d'ajustar de forma que l'embocadura quedi en la posició idònea. La muserola no ha d'anar ni massa ajustada ni massa baldera. La sotagola ha de tenir el joc correcte, d'entre dos i tres dits, un cop embridat el cavall.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Consencio Publio. Correspondència amb Sant Agustí. Fundació Bernat Metge, 1991, p. 125–. ISBN 9788472253643 [Consulta: 24 desembre 2010]. 
  2. Joannes LACAVALLERIA ET DULACH. Gazophylacium Catalano-Latinum, dictiones phrasibus illustratas comprehendens, cui subjicitur irregularium verborum elenchus. apud Antonium Lacavalleria, in via Libreria, 1696, p. 105– [Consulta: 25 desembre 2010]. (català)
  3. Francisco de Laiglesia y Darrac; Imprenta Real (Madrid). Elementos de equitación militar para el uso de la caballería española. Imprenta Real, 1819, p. 28– [Consulta: 25 desembre 2010]. (castellà)
  4. Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans, p. 319–. GGKEY:8CXSF5T5A0D [Consulta: 25 desembre 2010]. 
  5. Ramon Muntaner. Crónica catalana de Ramon Muntaner. Imprenta de Jaime Jepús, 1860, p. 267– [Consulta: 25 desembre 2010]. 
  6. Explicació sobre les "fàleres".(francès)
  7. Ciceró. La Virginitat. Fundació Bernat Metge, 2006, p. 30–. ISBN 9788472258754 [Consulta: 25 desembre 2010]. 
  8. Duarte de Sande. Diálogo sobre a missão dos emaixadores japoneses à Cúria Romana. Imprensa da Univ. de Coimbra, 2009, p. 212–. ISBN 9789898074720 [Consulta: 25 desembre 2010]. 
  9. Internationale Konferenz zur Geschichte des Kiever und des Moskauer Reiches. Beiträge zur "7. Internationalen Konferenz zur Geschichte des Kiever und des Moskauer Reiches". Otto Harrassowitz Verlag, 1995, p. 221–. ISBN 9783447034920 [Consulta: 22 Desembre 2010].  Brides-cadenes de plata.Moscou.
  10. Brida australiana.(anglès)
  11. Filosofia del "spade bit"(anglès)
  12. Ensinistrament del cavall amb "spade bit".(anglès)
  13. Imatges de frens de Chile.(anglès)
  14. Frens de Chile. Explicacions.(anglès)
  15. Brida "gaucha".(castellà)
  16. Imatge d'una brida "gaucha".(anglès)
  17. Frens de doma vaquera andalusa.(castellà)
  18. Brides andaluses.(castellà)
  19. Sella i brida de la Camarga.(francès)
  20. Brida camarguesa.(francès)
  21. Brida mongola tradicional.Imatge.(anglès)
  22. Mos de brida de fa 4.000 anys.(anglès)
  23. Brida mongola tradicional amb filet articulat. Imatge.(anglès)
  24. Eugène Daumas; 'Abd al-Kádir ibn Muñyi Al-Din (amir of Mascara). Les chevaux du Sahara. Schiller ainé, 1853, p. 203– [Consulta: 27 desembre 2010]. (francès)
  25. Eugène Daumas. Los caballos del Sahara. H. Reneses, 1853, p. 125– [Consulta: 27 desembre 2010]. (castellà)
  26. Màrius Domingo de Pedro. A cavall per Catalunya: equitació per a tothom; 20 rutes. Cossetània Edicions, 2002, p. 104–. ISBN 9788495684844 [Consulta: 26 desembre 2010]. 
  27. Morralles. Diccionari Institut d'Estudis Catalans.(català)
  28. Ramal. Diccionari Institut d'Estudis Catalans.(català)
  29. Josep Mèlich i Garcia. L'Argentera-- quan anàvem amb avarques: solatges de memòria. Cossetània Edicions, 2003, p. 212–. ISBN 9788496035607 [Consulta: 26 desembre 2010]. 
  30. «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana».(català)
  31. Queix.(català)
  32. Miller, Robert M. and Rick Lamb. (2005) Revolution in Horsemanship Lyons Press ISBN 1-59228-387-X, p. 227

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brida Modifica l'enllaç a Wikidata