Brigants

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Territori dominat pels brigants
Màscara per cavall trobada a Stanwick, segle I aC

Els Brigants o Brigantes foren un poble de Britània, sobre el que va governar la famosa reina Cartimandua. Foren reduïts per Publi Ostori Escàpula durant la conquesta romana de Britània. Ocupaven els territoris entre l'Humber i el Tyne.

Abans de la conquesta romana, els Brigants controlaven la major part del nord d'Anglaterra i també gran part de les Midlands. El seu regne es coneix com Brigantia, amb capital en la moderna ciutat de Yorkshire. Ptolemeu fa referència als Brigants ocupant també part d'Irlanda, en les rodalies del Comtat de Wexford, Kilkenny i el Comtat de Waterford[1] Estrabó també anomena una altra tribu cèltica anomenada Brigantis, una branca dels pobles que ocupaven Vindelícia, en la regió dels Alps.[2]

Dins de Gran Bretanya, el territori dels Brigants estava rodejat per altres tribus cèltiques: els Carvetii (probablement parents dels Brigants) en el nord-oest, els Parisii a l'est, Coritanis i Cornabis al sud i els Votadini al nord.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom de Brigants (Βρίγαντες) té l'origen en el de la deessa Brigantia. L'arrel del nom significa "alt, elevat", però no és clar si els Brigants reberen el nom d' "alts" en sentit metafòric per la seva condició noble o en el sentit literal per ocupar la regió de la serralada dels Penins o ocupar fortificacions elevades. En Gal·lès modern, el mot braint significa 'privilegi, prestigi' i prové de la mateixa arrel brigantjā. Altres derivats són el nom Bridget i el riu anglès Brent. Igualment, hi han moltes poblacions antigues anomenades Brigantium per tota Europa, com ara Betanzos a Galícia, Bragança a Portugal i Briançon i Bregenz en els Alps.[3][4]

Història[modifica | modifica el codi]

No hi ha registres escrits sobre els Brigants abans de la Conquesta romana de Britània; essent difícil saber la duració d'aquest poble com entitat política abans de l'arribada dels Romans. La majoria de les restes arqueològiques en la regió semblen confirmar una presència dels Brigants de manera contínua i gradual des de temps remots, més que no pas una sobtada aparició com a conseqüència d'alguna guerra o conquesta. Els Brigants eren una de les majors tribus de Britània, i agrupaven altres grups o famílies com els Gabrantovices, a la costa de Yorkshire,[5] i els Textoverdi[6] més al nord, a prop del Mur d'Adrià. Noms com Portus Setantiorum i Coria Lopocarum identifiquen altres branques com els Setantii i els Lopocares, localitzats a la costa de Lancashire i el Riu Tyne respectivament. També va quedar registrat el nom de Corionototae,[7] però aquest sembla derivar de *Corion Toutas significant "exèrcit tribal" o "exèrcit popular" i probablement indica una resistència militar als Romans, més que no pas una família i grup dels Brigants. Els Carvetii, que potser eren parents o provenien de la família principal dels Brigants, van desenvolupar una identitat clarament independent sota el govern romà.

En l'obra de Ptolomeu, Geographia, es menciona els Brigants ocupant Britània i Irlanda,[8] però no és clar que existís cap lligam o relació entre els dos grups.

Ocupació romana[modifica | modifica el codi]

Durant la conquesta romana, el 47 aC, el governador Publi Ostori Escàpula va haver d'abandonar la seva campanya contra els Deceangli, en el nord de Gaŀles, a causa del creixent malestar entre els Brigants, fins aleshores aliats de Roma. Ostori va ordenar l'execució d'alguns dels capitosts que s'havien aixecat en armes, però la resta foren perdonats.[9] El 51, el líder de la resitència anti-romana, Caractac, va demanar protecció a la reina dels Brigants, Cartimandua, però aquesta va seguir fidel als Romans i el va entregar carregat de cadenes.[10] Ella i el seu marit Venuci eren considerats lleials a Roma i per tant, defensats pels Romans, però quan més tard es van divorciar, Venuci va atacar la seva ex-muller i el governador Aule Didi Gal va enviar tropes per defensar la reina.[11] Després del divorci i la derrota de Venuci, Cartimandua es va casar amb Vel·locast. El 69, aprofitant la inestabilitat política que patia Roma durant l'Any dels quatre emperadors, Venuci va tornar a rebel·lar-se. Aquest cop els Romans només van poder enviar tropes auxiliars que van poder rescatar a Cartimandua, però que no van poder evitar que Venuci i els seus prenguessin el control del regne.[12]

Amb Vespasià com nou emperador, Quint Petili Cerealis fou nomenat governador de Britània i es va imposar la missió de conquerir els Brigants,[13] que costaria algunes dècades completar. Gneu Juli Agrícola (governador 78-84) també va lliurar algunes batalles en territori dels Brigants, segons Tàcit.[14] També existeix la possibilitat que la construcció del Mur d'Adrià (122) tingués per objectiu evitar que els Brigants entressin en converses amb les tribus d'Escòcia, a l'altra banda del mur.

Assentaments[modifica | modifica el codi]

Tribus celtes a Irlanda segons Ptolomeu.

Ptolomeu anomenà nou poleis o viles que pertanyien als brigants, que eren:

Nom llatí Nom modern Comtat
Epiacum Whitley Castle Northumberland
Vinovium Binchester Comtat de Durham
Caturactonium Catterick North Yorkshire
Calatum Burrow, Lonsdale Lancashire
Isurium Brigantum Aldborough North Yorkshire
Rigodunum Castleshaw Gran Manchester
Olicana Ilkley West Yorkshire
Eboracum York North Yorkshire
Cambodunum Slack West Yorkshire

Altres assentaments conegut a territori dels brigants són:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brigants
  1. «Celtic Ireland in the Iron Age». WesleyJohnston.com, 24 October 2007.
  2. Estrabó, Geographia Llibre IV Cap. 6
  3. «The Brigantes». Roman-Britain.org, 24 October 2007.
  4. «Brigantium». Terra.es, 24 October 2007.
  5. Ptolemeu, Geographia II, 3, 4
  6. B. Collingwood & R.P. Wright (eds.) The Roman Inscriptions of Britain (1965) Oxford
  7. Mc Caul, John, Britanno-Roman Inscriptions with Critical Notes (1863)
  8. Ptolomeu, Geographia 2.1, 2.2
  9. Tàcit, Annals 12.32
  10. Tàcit, Annals 12:36
  11. Tàcit, Annals 12:40
  12. Tàcit, Històries 3:45
  13. Tàcit, Agricola 17
  14. Tàcit, Agricola 20

Lectures[modifica | modifica el codi]

Enllaços exteriors[modifica | modifica el codi]

Ciutats[modifica | modifica el codi]