Coord.: 27° 31′ 30.12″ S, 153° 0′ 26.06″ E / -27.5250333,153.0072389
El torneig de Brisbane, també conegut com Brisbane International, és un torneig de tennis professional que es disputa sobre pista dura. Actualment pertany a les sèries ATP World Tour 250 del circuit ATP masculí i als torneigs Premier Tournaments del circuit WTA femení. Se celebra al gener en el complex Queensland Tennis Centre de Tennyson, barri de Brisbane, Queensland, Austràlia. És un dels tornejos que obre la temporada i sempre es disputa abans del primer Grand Slam de la temporada, l'Open d'Austràlia.
Inicialment va pertànyer a la categoria International Tournaments però degut a l'èxit de les primeres edicions, l'organització del circuit femení va decidir ascendir-lo de categoria.
L'origen d'aquest torneig s'ha de situar en la creació del Circuit de tennis Grand Prix l'any 1970. Per tal d'afavorir l'Open d'Austràlia, l'organització del circuit va decidir donar suport a la creació de diversos tornejos per aquesta zona perquè fossin inclosos en el calendari del circuit professional. Diverses ciutats d'Austràlia i de Nova Zelanda com Adelaida, Sydney, Hobart, Brisbane o Auckland organitzaven tornejos amateurs en aquell moment. La primera edició professional del torneig es va celebrar sobre pista d'herba a Adelaida amb el nom de South Australian Tennis Championships l'any 1972, només en categoria masculina individual.
El torneig tingué una trajectòria força caòtica en els seus inicis. En els següents anys només es va celebrar l'any 1974, l'any 1977 amb el nom South Australian Men's Tennis Classic i el 1979 com a South Australian Open. A partir del 1981, el torneig ja va aconseguir regularitat en el calendari professional al final de la temporada. L'any 1987, quan l'Open d'Austràlia es va desplaçar a l'inici de la temporada per ser el primer Grand Slam, aquest torneig va esdevenir el primer de la temporada. Com que l'Open d'Austràlia va canviar de superfície, aquest torneig també va seguir el canvi cap a pista dura l'any 1988. Amb la creació del nou circuit de l'Associació de Tennistes Professionals, el torneig va entrar en les ATP World Series amb el nom Australian Men's Hardcourt Championships i var incrementar els seus premis. Posteriorment va canviar de noms diversos cops: AAPT Championships (1999), Next Generation Hardcourts (2005) i Next Generation Adelaide International (2006).
Paral·lelament, l'any 1997 es va crear un torneig de tennis femení a Gold Coast, Queensland, per entrar al Tier III de la WTA. El Gold Coast Classic es va unir als tornejos d'Auckland, Sydney i Hobart, per formar els tornejos inicials de la temporada femenina de tennis i preparar l'Open d'Austràlia. El nou torneig se celebrava al mateix temps que el d'Adelaida masculí. Posteriorment va canviar de nom en diverses ocasions: Thalgo Australian Women's Hardcourts (1998), Uncle Tobys Hardcourts (2003) i Mondial Australian Women's Hardcourts (2006).
L'any 2009, els dos circuits professionals van canviar llur estructura i es va establir un nou calendari. Les organitzacions dels tornejos Next Generation Adelaide International (ATP) i Mondial Australian Women's Hardcourts (WTA) ja havien decidit fusionar-se i traslladar la seu del torneig a Brisbane.[1] La primera edició del nou torneig, amb el nom de Brisbane International, formant part de les Sèries 250 (ATP) i dels International Tournaments (WTA), es va celebrar el gener de 2009.
Individual masculí [modifica]
Lleyton Hewitt va aconseguir dues victòries en tres finals consecutives del 1998 al 2000.
| Localització |
Any |
Campió |
Finalista |
Resultat |
| Brisbane |
2013 |
Andy Murray (2) |
Grigor Dimitrov |
7−6(0), 6−4 |
| 2012 |
Andy Murray |
Alexandr Dolgopolov |
6−1, 6−3 |
| 2011 |
Robin Söderling |
Andy Roddick |
6−3, 7−5 |
| 2010 |
Andy Roddick |
Radek Štěpánek |
7−6(2), 7−6(7) |
| 2009 |
Radek Stepanek |
Fernando Verdasco |
3−6, 6−3, 6−4 |
| Adelaide |
2008 |
Michael Llodra |
Jarkko Nieminen |
6−3, 6−4 |
| 2007 |
Novak Djokovic |
Chris Guccione |
6−3, 6−7(6), 6−4 |
| 2006 |
Florent Serra |
Xavier Malisse |
6−3, 6−4 |
| 2005 |
Joachim Johansson |
Taylor Dent |
7−5, 6−3 |
| 2004 |
Dominik Hrbaty |
Michael Llodra |
6−4, 6−0 |
| 2003 |
Nikolay Davydenko |
Kristof Vliegen |
6−2, 7−6(3) |
| 2002 |
Tim Henman |
Mark Philippoussis |
6−4, 6−7(6), 6−3 |
| 2001 |
Tommy Haas |
Nicolas Massu |
6−3, 6−1 |
| 2000 |
Lleyton Hewitt (2) |
Thomas Enqvist |
3−6, 6−3, 6−2 |
| 1999 |
Thomas Enqvist |
Lleyton Hewitt |
4−6, 6−1, 6−2 |
| 1998 |
Lleyton Hewitt |
Jason Stoltenberg |
3−6, 6−3, 7−6(4) |
| 1997 |
Todd Woodbridge |
Scott Draper |
6−2, 6−1 |
| 1996 |
Yevgeny Kafelnikov (2) |
Byron Black |
7−6(0), 3−6, 6−1 |
| 1995 |
Jim Courier |
Arnaud Boetsch |
6−2, 7−5 |
| 1994 |
Yevgeny Kafelnikov |
Alexander Volkov |
6−4, 6−3 |
| 1993 |
Nicklas Kulti |
Christian Bergstrom |
3−6, 7−5, 6−4 |
| 1992 |
Goran Ivanisevic |
Christian Bergstrom |
1−6, 7−6(5), 6−4 |
| 1991 |
Nicklas Kulti |
Michael Stich |
6−3, 1−6, 6−2 |
| 1990 |
Thomas Muster |
Jimmy Arias |
3−6, 6−2, 7−5 |
| 1989 |
Mark Woodforde (2) |
Patrik Kuhnen |
7−5, 1−6, 7−5 |
| 1988 |
Mark Woodforde |
Wally Masur |
6−2, 6−4 |
| 1987 |
Wally Masur |
Bill Scanlon |
6−4, 7−6 |
| 1986 |
No celebrat |
| 1985 |
Eddie Edwards |
Peter Doohan |
6−2, 6−4 |
| 1984 |
Peter Doohan |
Huub van Boeckel |
1−6, 6−1, 6−4 |
| 1983 |
Mike Bauer |
Miloslav Mecir |
3−6, 6−4, 6−1 |
| 1982 |
Mike Bauer |
Chris Johnstone |
4−6, 7−6, 6−2 |
| 1981 |
Mark Edmondson |
Brad Drewett |
7−5, 6−2 |
| 1980 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1979 |
Kim Warwick |
Bernard Mitton |
7−5, 6−4 |
| 1978 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1977 |
Victor Amaya |
Brian Teacher |
6−1, 6−4 |
| 1976 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1975 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1974 |
Dick Stockton |
Geoff Masters |
6−2, 6−3, 6−2 |
| 1973 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1972 |
Alex Metreveli |
Kim Warwick |
6−3, 6−3, 7−6 |
Individual femení [modifica]
| Localització |
Any |
Campiona |
Finalista |
Resultat |
| Brisbane |
2013 |
Serena Williams |
Anastasia Pavlyuchenkova |
6−2, 6−1 |
| 2012 |
Kaia Kanepi |
Daniela Hantuchová |
6−2, 6−1 |
| 2011 |
Petra Kvitová |
Andrea Petkovic |
6−1, 6−3 |
| 2010 |
Kim Clijsters |
Justine Henin |
6−3, 4−6, 7−6(6) |
| 2009 |
Victoria Azarenka |
Marion Bartoli |
6−3, 6−1 |
| Gold Coast |
2008 |
Na Li |
Victoria Azarenka |
4−6, 6−3, 6−4 |
| 2007 |
Dinara Safina |
Martina Hingis |
6−3, 3−6, 7−5 |
| 2006 |
Lucie Safarova |
Flavia Pennetta |
6−3, 6−4 |
| 2005 |
Patty Schnyder |
Samantha Stosur |
1−6, 6−3, 7−5 |
| 2004 |
Ai Sugiyama |
Nadia Petrova |
1−6, 6−1, 6−4 |
| 2003 |
Nathalie Dechy |
Marie-Gayanay Mikaelian |
6−3, 3−6, 6−3 |
| 2002 |
Venus Williams |
Justine Henin |
7−5, 6−2 |
| 2001 |
Justine Henin |
Silvia Farina Elia |
7−6(5), 6−4 |
| 2000 |
Silvija Talaja |
Conchita Martinez |
6−1, 3−6, 6−0 |
| 1999 |
Patty Schnyder |
Mary Pierce |
4−6, 7−6(5), 6−2 |
| 1998 |
Ai Sugiyama |
Maria Vento-Kabchi |
7−5, 6−0 |
| 1997 |
Elena Likhovtseva |
Ai Sugiyama |
3−6, 7−6(7), 6−3 |
Dobles masculins [modifica]
| Any |
Campions |
Finalistes |
Resultat |
| 2013 |
Marcelo Melo
Tommy Robredo |
Eric Butorac
Paul Hanley |
4−6, 6−1, [10−5] |
| 2012 |
Max Mirnyi
Daniel Nestor |
Jürgen Melzer
Philipp Petzschner |
6−1, 6−2 |
| 2011 |
Lukáš Dlouhý
Paul Hanley |
Robert Lindstedt
Horia Tecău |
6−4 i retirada |
| 2010 |
Jérémy Chardy
Marc Gicquel |
Lukáš Dlouhý
Leander Paes |
6−3, 7−6(5) |
| 2009 |
Marc Gicquel
Jo-Wilfried Tsonga |
Fernando Verdasco
Mischa Zverev |
6−4, 6−3 |
| 2008 |
Martin Garcia
Marcelo Melo |
Chris Guccione
Robert Smeets |
6−3, 3−6, 10−7 |
| 2007 |
Wesley Moodie
Todd Perry |
Novak Djokovic
Radek Stepanek |
6−3, 4−6, 15−13 |
| 2006 |
Jonathan Erlich
Andy Ram |
Paul Hanley
Kevin Ullyett |
7−6(4), 7−6(10) |
| 2005 |
Xavier Malisse
Olivier Rochus |
Simon Aspelin
Todd Perry |
7−6(5), 6−4 |
| 2004 |
Bob Bryan
Mike Bryan |
Arnaud Clément
Michaël Llodra |
7−5, 6−3 |
| 2003 |
Jeff Coetzee
Chris Haggard |
Max Mirnyi
Jeff Morrison |
2−6, 6−4, 7−6(7) |
| 2002 |
Wayne Black
Kevin Ullyett |
Bob Bryan
Mike Bryan |
7−5, 6−2 |
| 2001 |
David Macpherson
Grant Stafford |
Wayne Arthurs
Todd Woodbridge |
6−7(5), 6−4, 6−4 |
| 2000 |
Mark Woodforde
Todd Woodbridge (3) |
Lleyton Hewitt
Sandon Stolle |
6−4, 6−2 |
| 1999 |
Gustavo Kuerten
Nicolas Lapentti |
Jim Courier
Patrick Galbraith |
6−4, 6−4 |
| 1998 |
Joshua Eagle
Andrew Florent |
Ellis Ferreira
Rick Leach |
6−4, 6−7, 6−3 |
| 1997 |
Patrick Rafter
Bryan Shelton |
Todd Woodbridge
Mark Woodforde |
6−4, 1−6, 6−3 |
| 1996 |
Todd Woodbridge
Mark Woodforde (2) |
Jonas Bjorkman
Tommy Ho |
7−5, 7−6 |
| 1995 |
Jim Courier
Patrick Rafter |
Byron Black
Grant Connell |
7−6, 6−4 |
| 1994 |
Mark Kratzmann
Andrew Kratzmann |
David Adams
Byron Black |
6−4, 6−3 |
| 1993 |
Todd Woodbridge
Mark Woodforde |
John Fitzgerald
Laurie Warder |
6−4, 7−5 |
| 1992 |
Goran Ivanisevic
Marc Rosset |
Mark Kratzmann
Jason Stoltenberg |
7−6, 7−6 |
| 1991 |
Wayne Ferreira
Stefan Kruger |
Paul Haarhuis
Mark Koevermans |
6−4, 4−6, 6−4 |
| 1990 |
Andrew Castle
Nduka Odizor |
Alexander Mronz
Michiel Schapers |
7−6, 6−2 |
| 1989 |
Neil Broad
Stefan Kruger |
Mark Kratzmann
Glenn Layendecker |
6−2, 7−6 |
| 1988 |
Darren Cahill
Mark Kratzmann |
Carl Limberger
Mark Woodforde |
4−6, 6−2, 7−5 |
| 1987 |
Ivan Lendl
Bill Scanlon |
Peter Doohan
Laurie Warder |
6−7, 6−3, 6−4 |
| 1986 |
No celebrat |
| 1985 |
Mark Edmondson
Kim Warwick |
Nelson Aerts
Tomm Warneke |
6−4, 6−4 |
| 1984 |
Broderick Dyke
Wally Masur |
Peter Doohan
Brian Levine |
4−6, 7−5, 6−1 |
| 1983 |
Craig Miller
Eric Sherbeck |
Broderick Dyke
Rod Frawley |
6−3, 4−6, 6−4 |
| 1982 |
Pat Cash
Chris Johnstone |
Broderick Dyke
Wayne Hampson |
6−3, 6−7, 7−6 |
| 1981 |
Colin Dibley
Chris Kachel |
Eddie Edwards
Craig Edwards |
6−3, 6−4 |
| 1980 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1979 |
Colin Dibley
John James |
John Alexander
Phil Dent |
6−7, 7−6, 6−4 |
| 1978 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1977 |
Cliff Letcher
Dick Stockton |
Syd Ball
Kim Warwick |
6−3, 6−4 |
| 1976 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1975 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1974 |
Grover Raz Reid
Allan Stone |
Mike Estep
Paul Kronk |
7−6, 6−4 |
| 1973 |
Sense esdeveniment al circuit |
| 1972 |
Competició no celebrada |
Dobles femenins [modifica]
Dinara Safina va aconseguir els títols individual i dobles, aquest en tres ocasions consecutives.
| Any |
Campiones |
Finalistes |
Resultat |
| 2013 |
Bethanie Mattek-Sands
Sania Mirza |
Anna-Lena Grönefeld
Květa Peschke |
4−6, 6−4, [10−7] |
| 2012 |
Núria Llagostera Vives
Arantxa Parra Santonja |
Raquel Kops-Jones
Abigail Spears |
7−6(2), 7−6(2) |
| 2011 |
Alisa Kleybanova
Anastasia Pavlyuchenkova |
Klaudia Jans
Alicja Rosolska |
6−3, 7−5 |
| 2010 |
Andrea Hlaváčková
Lucie Hradecká |
Melinda Czink
Arantxa Parra Santonja |
2−6, 7−6(3), [10−4] |
| 2009 |
Anna-Lena Groenefeld
Vania King |
Klaudia Jans
Alicja Rosolska |
3−6, 7−5, 10−5 |
| 2008 |
Dinara Safina
Agnes Szavay |
Zi Yan
Jie Zheng |
6−1, 6−2 |
| 2007 |
Dinara Safina
Katarina Srebotnik |
Iveta Benesova
Galina Voskoboeva |
6−3, 6−4 |
| 2006 |
Dinara Safina
Meghann Shaughnessy |
Cara Black
Rennae Stubbs |
6−2, 6−3 |
| 2005 |
Elena Likhovtseva
Magdalena Maleeva |
Maria Elena Camerin
Silvia Farina Elia |
6−3, 5−7, 6−1 |
| 2004 |
Svetlana Kuznetsova
Elena Likhovtseva |
Liezel Huber
Katerina Maleeva |
6−3, 6−4 |
| 2003 |
Svetlana Kuznetsova
Martina Navratilova |
Nathalie Dechy
Emilie Loit |
6−4, 6−4 |
| 2002 |
Justine Henin
Meghann Shaughnessy |
Asa Svensson
Miriam Oremans |
6−1, 7−6(6) |
| 2001 |
Giulia Casoni
Janette Husarova |
Katie Schlukebir
Meghann Shaughnessy |
7−6(9), 7−5 |
| 2000 |
Julie Halard−Decugis
Anna Kournikova |
Sabine Appelmans
Rita Grande |
6−3, 6−0 |
| 1999 |
Corina Morariu
Larisa Neiland |
Kristine Kunce
Irina Spirlea |
6−3, 6−3 |
| 1998 |
Elena Likhovtseva
Ai Sugiyama |
Sung−hee Park
Shi-ting Wang |
1−6, 6−3, 6−4 |
| 1997 |
Naoko Kijimuta
Nana Miyagi |
Ruxandra Dragomir
Silvia Farina Elia |
7−6, 6−1 |
Enllaços externs [modifica]