Brisca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diferents cartes de la baralla espanyola.

La brisca (brìscula en sicilià, brìšcula o brišc en napolità, briškula en croat, la brisca en castellà, bisca en portuguès, i briškola en eslovè) és un joc de cartes de dos a quatre jugadors popular[1] a diversos països, com Croàcia, Puerto Rico, Espanya, Portugal, Itàlia o als Països Catalans. El joc es juga amb una baralla espanyola de 40 o 48 cartes. En moltes contrades el joc es denomina bescambrilla o escambrilla.[2][3][4]

Les cartes i el seu valor[modifica | modifica el codi]

Una baralla espanyola de cartes consta de 40 o 48 cartes, dividides en quatre colls: monedes, copes, espases i bastos. Simbolitzen el poder de les armes (bastos i espases), del diner (oros) i de la beguda (copes).[5]

La següent taula mostra els valors de les cartes. No es llisten les cartes sense cap valor, anomenades "blanques".[6]

Carta Bastos Ace spanishdeck.jpg Bastos Three spanishdeck.JPG Bastos King spanishdeck.jpg Bastos Knight spanishdeck.jpg Bastos Knave spanishdeck.jpg
Nom As Tres Rei Cavall Sota
Valor 11 punts 10 punts 4 punts 3 punts 2 punts

En total, la baralla té 120 punts. Per guanyar el joc, el jugador ha d'aconseguir més punts que cap altre jugador.

El joc[modifica | modifica el codi]

Repartir[modifica | modifica el codi]

Per començar el joc es reparteixen tres cartes a cada jugador.

Assignar trumfo[modifica | modifica el codi]

Després d'haver repartit les cartes, la baralla es col·loca al centre de la taula i es descobreix la primera carta. El coll d'aquesta carta es considera el trumfo o atot, i les cartes d'aquest coll guanyen les altres, per molt altes que siguin.

Dinàmica[modifica | modifica el codi]

El jugador de la dreta de qui ha repartit les cartes col·loca una carta sobre la taula i cada jugador en col·loca una successivament.

Guanya el torn qui llenci la carta més alta, emportant-se les altres, i tenint en compte que:

a) en cas que totes les cartes siguin del mateix pal, guanya el que ha posat la més alta.
b) en cas que es juguin cartes de colls diferents que no siguin trumfo, guanya qui hagi col·locat la carta més alta del coll corresponent a la primera carta jugada.
c) en cas que algú llenci un trumfo, guanya qui hagi jugat el trumfo més alt, independentment del valor de les cartes de qualsevol altre coll que s'hagin col·locat.

Després d'això, el jugador que hagi guanyat el torn recull les cartes i les col·loca cap per avall. Seguidament, el jugadors agafen una carta de la baralla per torns, començant pel que ha guanyat el torn i continuant en sentit antihorari. El guanyador començarà el torn següent. Es juga així successivament fins que s'acabi la baralla (17 torns si juguen dues persones). Acabada la baralla, els jugadors es disputaran les últimes tres mans amb les tres cartes que tinguin a la mà.

Si la carta descoberta que marca el trumfo és superior a set, pot ésser intercanviada pel set del mateix pal per qualsevol jugador que tingui el set a la mà, en qualsevol moment, fins i tot si s'està jugant una mà, sempre que el jugador en qüestió hagi guanyat com a mínim un torn. Si la carta és set o inferior, pot intercanviar-se pel dos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rules To Win, Brisca. (castellà)
  2. Josep Massot i Muntaner. Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials. Memòries de missións de recerca. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 202–. ISBN 9788484151531 [Consulta: 23 desembre 2010]. 
  3. Bernabé López García; Belguendouz, Abdelkrim. España-Magreb, siglo XXI: el porvenir de una vecindad. Editorial MAPFRE, 1992. ISBN 9788471003072 [Consulta: 23 desembre 2010]. 
  4. Magí Ferrer i Pons. Diccionario manual castellano-catalan. Imprenta de Pablo Riera, 1836, p. 67– [Consulta: 23 desembre 2010]. 
  5. Nolithique
  6. Mundijuegos, Reglas de la Brisca. (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]