Britomartis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Britomarte)
Infotaula personatgeBritomartis

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCarme Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentDictynna (en) Tradueix i Afaia Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 70199
L'ofegament de Britomartis, tapís dissenyat, probablement, per Jean Cousin el Vell.

D'acord amb la mitologia grega, Britomartis[Nota 1] (en grec antic Βριτόμαρτις), va ser una nimfa, filla de Zeus i de Carme. El seu nom significava, segons es diu, "la Verge Dolça".[1]

Versions del relat mitològic[modifica]

Natural de Creta, es feu companya d'Àrtemis, amb la qual anava sovint de cacera pel mont Dicte.[2]

Va ser estimada per Minos, que, mogut pel desig, la va perseguir durant nou mesos per les muntanyes i les valls de l'illa. Un dia, ella, que havia fet vot de castedat, va veure que Minos estava a punt d'atrapar-la, i es va precipitar al mar des d'un penya-segat. Uns pescadors la van recollir amb la seva xarxa, i li van posar com a epítet Dictinna, "la noia de la xarxa".[1][3]Una altra versió diu que Britomartis havia inventat les xarxes per caçar, i que d'aquí el nom que tenia. També es deia que Britomartis havia quedat enganxada en una xarxa durant una cacera, i que Àrtemis la va salvar, i llavors va rebre honors divins amb el nom de "Dictinna".[1]

La seua figura sembla provenir d'una divinitat prehel·lènica de Creta, relacionada amb l'Afaia d'Egina.[1]

El seu relat està inclòs en el Recull de metamorfosis, d'Antoní Liberal.[4]

Notes[modifica]

  1. Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις = Britomartis, pàg. 440

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari Pierre Grimal, pàg. 75.
  2. Parramon - Diccionari de la mitologia grega i romana, pàgs.37-38.
  3. Almirall i Sardà 2012 Notícies preliminars a: "Recull de metamorfosis", d'Antoní Liberal, p. 115
  4. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis- XL - Britomartis, pàgs. 204-205. Traducció de Jaume Almirall.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Britomartis