Briva

(S'ha redirigit des de: Briva la Galharda)
Per a altres significats, vegeu «Briva de Velai».
Plantilla:Infotaula geografia políticaBriva
Brive-la-Gaillarde (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 09′ 32″ N, 1° 31′ 59″ E / 45.1589°N,1.5331°E / 45.1589; 1.5331
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióNova Aquitània
DepartamentCorresa
DistricteDistricte de Briva la Galharda Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població46.599 (2021) Modifica el valor a Wikidata (959,02 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Briva
unitat urbana de Briva Modifica el valor a Wikidata
Superfície48,59 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud142 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPhilippe Nauche Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal19100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webbrive.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ville2brive Twitter (X): villedebrive Instagram: ville2brive LinkedIn: ville-de-brive Youtube: Ville2Brive Modifica el valor a Wikidata


Briva (en francès, Brive-la-Gaillarde) és una ciutat occitana i municipi del Llemosí, que administrativament és la capital del departament francès de Corresa. L'any 2020 tenia 45.910 habitants.

Els habitants de Briva s'anomenen brivistes.

Geografia[modifica]

Situada al centre-oest del departament de la Corresa, Briva n'és la principal ciutat, molt més poblada que la prefectura de Tula. Briva la Galharda és a l'eix Paris-Tolosa (A20) i entre Bordeus i Clarmont d'Alvèrnia (A89).

L'etimologia del nom possiblement ve de l'arrel "bri" que designa zones d'argila, fangoses o amb maresmes; o bé del gal "briua" que significa pont o gual.

Població[modifica]

  • Aglomeració: 50 009 habitants (+850, 1999/2006)
  • Suburbis: 58 326 habitants (Briva, Mala Mòrt)
  • Corona mitjana: 66 506 habitants (Briva, Mala Mòrt, Ussac, Sent Pantaleon de L'Archa)
  • Corona mitjana: 80 895 habitants (Briva, Mala Mòrt, Ussac, Sent Pantaleon, Cosnac, Vares)
  • Àrea urbana: 95 207 habitants
Població dels municipis de l'aglomeració de Briva (cens de 1999)
Població dels municipis de l'aglomeració de Briva (cens de 1999)

Evolució demogràfica[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 847 5 762 7 608 6 801 8 031 8 843 8 350 8 382 8 889
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
9 384 9 854 10 389 10 765 11 920 14 182 15 707 16 803 18 111
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
19 496 20 636 21 486 21 711 24 049 26 718 29 074 33 501 36 088
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
40 175 46 561 51 828 51 511 49 765 49 127 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Història[modifica]

Briva va ser al principi un punt de creuament de la Corresa, com ho provaria el topònim gal Briva (ou Briua) «pont, calçada o pas amb gual». El pont primitiu va ser reemplaçat ràpidament per un pont romà (pont de Bouy) pensat per seguir l'itinerari que va de Lió a Bordeus per la vall de la Corresa. Aquest itinerari creuava un eix nord-sud que unia Poitiers amb Cahors. Una modesta vila sorgí, certificada per les restes de tallers de ceràmica.

La vila va ser cristianitzada al s. V per Martí anomenat l'Espanyol, damunt la tomba del qual Rorice Ier, bisbe de Llemotges, construí una basílica. Al s.VI, va ser escenari d'una revolta dels nobles d'Aquitània que rebutjaven ser vassalls del rei d'Austràsia; es varen reunir a Briva i lluitaren sota el baluard de Gondovald, un bastard de Clotari, fill de Clovis. Però aquest «rei de Briva» va ser assassinat l'any 584. La basílica va ser incendiada i el Llemosí, unit a Austràsia. Sant Ferriol, bisbe de Limoges, va fer reconstruir la basílica i confià a una comunitat de canonges la difusió de l'Evangeli. Cap a l'any mil, Briva va esdevenir una vila canònica dotada de nombrosos llocs de culte.

Al s. XI, Briva, situada a la conjunció dels vescomtats de Llemotges, de Comborn i de Turena, tenia per senyor el bisbe de Llemotges. La ciutat ocupava tres hectàrees i estava protegida per una muralla amb quatre portes. A partir del segle xii, van créixer els suburbis extramurs, per una banda i l'altra de les vies d'accés. Però la vila no tenia castell perquè la seva protecció estava assegurada pels senyors de Malamort i els vescomtes de Turena. Aquesta protecció es va fer pesada; els burgesos, implicats en l'onada d'emancipació urbana general, van obtenir el consolat, que Lluís VIII de França confirmà el 1225. Els canonges van adoptar la regla de Sant Agustí i van reconstruir la col·legiata de Sant Martí. El 1341, per respectar l'ordre del rei, els quatre cònsols de Briva van emprendre la construcció d'una gran muralla que quintuplicà l'espai reclòs; la grandesa dels treballs va valer a la ciutat el sobrenom de «gallarda».

Pel tractat de Brétigny, Briva, que pertanyia a l'Aquitània, va esdevenir anglesa i ho va ser fins al trencament del tractat i la represa de la guerra, nou anys després. Començà aleshores un període vacil·lant amb una annexió tardana al rei de França. De nou lligada a Anglaterra el 1373, després de la traïció d'un cònsol, la vila va ser finalment reconquerida l'any següent pel rei de França, que abolí un temps el consolat i les franqueses.

Carles V va acabar per concedir-li la gràcia, i la vila restà sempre més fidel a la corona. El 1463, Lluís XI de França hi va ser acollit amb alegria. Romangué catòlica al mig d'una regió adaptada a la Reforma. Briva va ser saquejada per les tropes de Turena el 1577. Per recompensar la ciutat per la seva fidelitat, el rei en va fer la seu d'un presidial (antic tribunal de justícia).

El mercat de Brive-la-Gaillarde és l'escenari d'una de les cançons més divertides de Georges Brassens: Hecatombe, que parla d'una batalla campal entre les forces de l'ordre i les venedores del mercat.[1]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1870 - 1871 Thomas Eugène le Clere -
? - 1925 - -
1925 - 1940 Henri Chapelle Radical socialista
1940 - 1944 Louis Miginiac -
1944 Georges Michel -
1944 - 1946 Jean Labrunie SFIO
1946 - 1947 Maurice Rouel PCF
1947 - 1961 Henri Chapelle Radical socialista
1961 - 1965 Roger Courbatère Radical
1965 - 1966 Jean Labrunie SFIO
1966 - 1995 Jean Charbonnel Gaullista - UDR després ARGOS
1995 - 2008 Bernard Murat UMP
Des del 2008 Philippe Nauche PS

Agermanaments[modifica]

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Briva