Broma (mol·lusc)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Teredo
 Teredo
Teredo

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Classe: Bivalvia
Subclasse: Heterodonta
Ordre: Myoida

Els mol·luscs broma (en llatí: Teredo), coneguts per la seva espècie més típica com a Teredo navalis, són un conjunt de nombroses espècies de mol·luscs bivalves de la família Teredinidae; són xilòfags (que mengen fusta) i marins, de cos tou, vermiforme, blanquinós i translúcid, que arriben com a màxim uns 20 centímetres.

Les bromes pertanyen a diversos gèneres, dels quals el Teredo navalis és l'espècie més freqüent i coneguda.

Generalitats[modifica | modifica el codi]

El teredo és el més representatiu i la seva espècie típica la Teredo navalis, que pertant a la família Teredinidae. Són mol·luscs que ataquen les fustes submergides.[1] La broma té la petxina reduïda i transformada en útil perforador, anomenada normalment "cap". El seu cos està proveït per un extrem d'una part bífida, un sifó doble que permet la circulació i la filtració de l'aigua de mar. Trepana la fusta submergida, aconseguint digerir la cel·lulosa gràcies a un òrgan especialitzat anomenat la glàndula de Deshayes, que alberga bacteris adequats a la tasca.

El cos del teredo és elongat i vermiforme, formant un tub calcari que s'obre a l'exterior a través d'un petit orifici a la fusta, difícil d'identificar, que és usat per l'entrada inicial de l'animal a la fusta. Durant la vida de l'animal, l'orifici roman obert, permetent la sortida d'aigua, excrements i dels elements reproductors a través de dos sifons, i també és usat com a entrada de plàncton per a l'alimentació. Aquesta obertura pot ser tancada per dues paletes calcàries, localitzades lateralment als sifons i accionades per forts músculs, impedint l'entrada de partícules o d'animals indesitjables. Mitjançant contraccions del múscul adductor, la broma fa que els denticles de la regió anterior de la closca raspin la fusta, retirant partícules que serveixen d'aliment, essent el seu "gust" per la fusta variable d'acord amb el gènere a què pertany.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Aquest bivalve descrit i batejat per Carl von Linné el 1758 produeix una larva que presenta ràpidament una forma inhabitual entre els bivalves, ja que s'allarga i desenvolupa fins a arribar als 20 cm. La larva és lliure i planctònica. L'adult colonitza les fustes submergides: cascos de naus, vaixells, pilots, pals, arbres, troncs ... creant una galeria de 30 cm on passarà la resta de la seva vida. Aquest mol·lusc d'aparença fràgil està dotat d'una resistent cap perforadora capaç de perforar les dures fustes tropicals, inaprofitables fins al segle XX per la indústria humana per la seva duresa.

S'alimenta de la fusta que esmicola, però es nodreix principalment, com la majoria dels bivalves, filtrant l'aigua que circula en el seu organisme mitjançant el sifó situat a l'extrem posterior del seu cos.

Les parets de la galeria que excava estan solidificades per una fina secreció blanca calcària, que forma un tub de 20 a 30 cm, la qual cosa li permet viure molt de temps a fustes fràgils, esponjoses, toves o molt descompostes. Viu probablement en simbiosi amb bacteris que l'ajuden a atacar i digerir la fusta. Diferents espècies de bromes i teredos poden viure en un mateix tronc flotant o submergit, assistides de nombroses espècies de crustacis isòpodes (limnories), els quals se situen sobretot a l'exterior del tronc.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Les bromes viuen en fustes submergides o flotants, en aigües salades o salobres i en tots els estuaris. Però no poden, per exemple, sobreviure a les zones menys salades del mar Bàltic.

No són capaços de sobreviure en algunes fustes tropicals que els resulten tòxiques, i en altres fustes massa dures per atacar i construir les seves galeries. Fustes dures, com ara el roure, són colonitzades més lentament que altres com el pi, que pot ser degradat en pocs mesos. Necessiten una aportació suficient d'oxigen, per la qual cosa no es troben en els sediments marins.

Llista dels gèneres[modifica | modifica el codi]

Influència i danys a l'ésser humà[modifica | modifica el codi]

La broma té una forma esvelta que recorda la dels cucs (el seu nom en anglès és shipworm, (cuc dels vaixells), i té noms similars en alemany i en altres idiomes), però té les característiques estructures dels bivalves. Les valves de la petxina són petites i separades, i se situen a l'extrem anterior del "cuc", cosa que facilita el seu ús per excavar la galeria. La broma causa greus danys en els cascos de fusta dels vaixells i en les estaques o altres estructures de fusta d'instal·lacions marines. Per això ha estat molt estudiada a la recerca de mètodes que permetin prevenir els seus atacs.

Els teredos es troben en tots els mars, però són més freqüents en aigües temperades i de baixa salinitat, per la qual cosa el seu impacte per a la navegació europea va ser més gran en l'era dels descobriments i la navegació tropical, quan la broma era una amenaça real. Existeixen diversos relats de navilis totalment perduts a causa del debilitament del nucli per l'acció de la broma. En llocs amb escassa aportació d'oxigen, com els sediments marins o en zones de gran aportació d'aigua dolça, la fusta es troba fora de perill del seu atac.

Per limitar els danys dels teredos es folraven els cascos dels vaixells amb xapes especials, de fustes més denses o més gruixudes. El dany era de tal ordre que es van realitzar experiències amb altres materials de major cost. Al final es triaria el coure, protegint el casc amb xapes d'aquest metall. Després del descobriment de les pintures anti-vegetatives al segle XX va ser substituït per aquestes.

Galeries de broma, Teredo navalis, a la fusta.

Les espècies sobre les quals s'han reportat danys són:

Almenys tres espècies de crustacis isòpodes roseguen les fustes submergides, a més de les bromes. Els antiincrustants (en anglès antifoulings) que contenen biocides contra invertebrats, com l'òxid de coure i altres substàncies, estan destinats a protegir les construccions en fusta. També s'han aprofitat algunes fustes tropicals per contenir substàncies tòxiques per a la fauna xilófaga i aquests mol·luscs.

A principis del segle XIX, l'enginyer britànic Marc Brunel es va inspirar en el comportament i anatomia de la broma per millorar la tecnologia dels túnels. Basant-se en les seves observacions sobre la manera com les valves de la broma li permeten alhora excavar un túnel a la fusta i protegir-se de ser aixafada pels moviments del material, Brunel va dissenyar un enginyós marc modular d'acer per túnels, que permetia els treballadors excavar amb èxit a través del llit del riu Tàmesi, molt inestable. Va aconseguir amb el seu invent el primer túnel de gran longitud construït sota un riu navegable.[2]

Les formes fòssils d'organismes emparentats o propers han estat estudiades des del segle XIX per Gérard Paul Deshayes. Poden ser fàcilment confosos amb altres organismes vermiformes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Broma (mol·lusc) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. [Distel, 6]; Morrill, W.; MacLaren-Toussaint, N.; Franks, D.. «Teredinibacter turnerae gen. nov., sp. nov., a dinitrogen-fixing, cellulolytic, endosymbiotic gamma-proteobacterium isolated from the gills of wood-boring molluscs (Bivalvia: Teredinidae)». International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology, 52, 2002, p. 2261-2269. DOI: 10.1099/ijs.0.02184-0. ISSN: 1466-5026.
  2. [2008.06.14] Thames Tunnel Construction. Brunel Museum [Consulta: 2008.08.31].