Bromodomini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Diagrama de cintes del bromodomini GCN5 de Saccharomyces cerevisiae, colorat de blau (N-terminal) a vermell (C-terminal).[1]

Un bromodomini és un domini proteic que reconeix residus de lisina acetilats com els que es troben als extrems N-terminals de les histones. Aquesta capacitat de reconeixemen sol ser un requisit per l'associació proteïna-histona i el remodelatge de la cromatina. El domini en si adopta un plec de proteïna tota alfa, un paquet de quatre hèlixs alfa.[1][2]

Descobriment[modifica]

El bromodomini fou identificat com a nou motiu estructural per John W. Tamkun i col·laboradors mentre estudiaven el gen brm, demostrant la semblança de la seqüència a gens implicats en l'activació transcripcional.[3]

Importància mèdica[modifica]

Un estudi recent dut a terme al Cold Spring Harbor Laboratory descobrí que el bromodomini-4 té un paper crític en la proliferació descontrolada de les cèl·lules de leucèmia aguda mieloide (LAM). De fet, quan es bloqueja l'activitat del bromodomini-4 amb un determinat fàrmac, les cèl·lules canceroses es converteixen ràpidament en cèl·lules normals.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 PDB 1e6i; Owen DJ, Ornaghi P, Yang JC, Lowe N, Evans PR, Ballario P, Neuhaus D, Filetici P i Travers AA «The structural basis for the recognition of acetylated histone H4 by the bromodomain of histone acetyltransferase gcn5p» (en anglès). EMBO J., 19, 22, Novembre 2000, pàg. 6141–9. DOI: 10.1093/emboj/19.22.6141. PMC: 305837. PMID: 11080160.
  2. Zeng L i Zhou MM «Bromodomain: an acetyl-lysine binding domain» (en anglès). FEBS Lett., 513, 1, Febrer 2002, pàg. 124–8. DOI: 10.1016/S0014-5793(01)03309-9. PMID: 11911891.
  3. Tamkun JW, Deuring R, Scott MP, Kissinger M, Pattatucci AM, Kaufman TC i Kennison JA «brahma: a regulator of Drosophila homeotic genes structurally related to the yeast transcriptional activator SNF2/SWI2» (en anglès). Cell, 68, 3, Febrer 1992, pàg. 561–72. DOI: 10.1016/0092-8674(92)90191-E. PMID: 1346755.
  4. Cookson, C. «Is a cure for cancer in sight?» (en anglès). Financial Times, 06-01-2012. [Consulta: 8 gener 2012].

Vegeu també[modifica]