Bromur de bari
| Bromur de bari | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Altres noms | |
| Fórmula molecular | BaBr2 BaBr2·2H2O |
| Massa molar | Anhidre: 297,135 g/mol Dihidrat: 333,166 g/mol g/mol |
| Aspecte | Cristalls blancs |
| Nombre CAS | [Anhidre: 10553-31-8 Dihidrat: 7791-28-8] |
| Propietats | |
| Densitat i fase | Anhidre: 4,781 g/cm3 Dihidrat: 3,7 g/cm3, sòlids |
| Solubilitat en aigua a 20 °C | 104,1 g/100 ml |
| Punt de fusió | 857 °C |
| Punt d'ebullició | 1 835 °C |
| Estructura | |
| Geometria de coordinació |
|
| Estructura cristal·lina | Ortoròmbica |
| Perills | |
| Perills |  Nociu (Xn) |
| NFPA 704 |
 |
| Frases R | 20/22 |
| Frases S | 28a |
| RTECS | |
| Punt d'inflamabilitat | No inflamable |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
El bromur de bari, BaBr2, és un compost iònic inorgànic format per cations Ba2+ i anions bromur, Br-. Com el clorur de bari, BaCl2, es dissol molt fàcilment en aigua. Es presenta en forma de cristalls blancs o incolors, i cristal·litza en el sistema ortoròmbic, amb una estructura tipus clorur de plom (II), PbCl2. És higroscòpic i es pot presentar, també, en forma d'hidrats, amb una o dues molècules d'aigua, el més important dels quals és el dihidrat, BaBr2·2H2O.
Taula de continguts |
Preparació [modifica]
El bromur de bari es pot preparar a partir del sulfur de bari o del carbonat de bari per reacció amb l'àcid bromhídric segons les següents reaccions:
- BaS + HBr → BaBr2 + H2S
- BaCO3 + HBr → BaBr2 + CO2 + H2O
S'obté la forma hidratada que pot deshidratar-se a 120 °C per obtenir-ne la forma anhidra.
Reaccions [modifica]
El bromur de bari reacciona amb els anions sulfat, SO42-, produint un precipitat de sulfat de bari:
- BaBr2(aq) + SO42- → BaSO4(s) + 2 Br-(aq)
Aplicacions [modifica]
El bromur de bari s'empra com a precursor d'altres compostos utilitzats en fotografia i, en general, per a l'obtenció d'altres bromurs.
Cal destacar que fou emprat per Marie Curie per precipitar el radi, la qual cosa va suposar el seu descobriment.
Bibliografia [modifica]
- ACROS ORGANICS http://www.acros.be
- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
- STEELE, D. Química de los elementos metàlicos. Alhambra. Madrid, 1971
