Bromur de bari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bromur de bari
Bromur de bari
General
Altres noms
Fórmula molecular BaBr2
BaBr2·2H2O
Massa molar Anhidre: 297,135 g/mol
Dihidrat: 333,166 g/mol g/mol
Aspecte Cristalls blancs
Nombre CAS [Anhidre: 10553-31-8
Dihidrat: 7791-28-8]
Propietats
Densitat i fase Anhidre: 4,781 g/cm3
Dihidrat: 3,7 g/cm3, sòlids 
Solubilitat en aigua a 20 °C 104,1 g/100 ml
Punt de fusió 857 °C
Punt d'ebullició 1 835 °C
Estructura
Geometria
de coordinació
Estructura cristal·lina Ortoròmbica
Perills
Perills Nociu Nociu (Xn)
NFPA 704
NFPA 704.svg
 
 
 
 
Frases R 20/22
Frases S 28a
RTECS
Punt d'inflamabilitat No inflamable
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El bromur de bari, BaBr2, és un compost iònic inorgànic format per cations Ba2+ i anions bromur, Br-. Com el clorur de bari, BaCl2, es dissol molt fàcilment en aigua. Es presenta en forma de cristalls blancs o incolors, i cristal·litza en el sistema ortoròmbic, amb una estructura tipus clorur de plom (II), PbCl2. És higroscòpic i es pot presentar, també, en forma d'hidrats, amb una o dues molècules d'aigua, el més important dels quals és el dihidrat, BaBr2·2H2O.

Preparació[modifica | modifica el codi]

El bromur de bari es pot preparar a partir del sulfur de bari o del carbonat de bari per reacció amb l'àcid bromhídric segons les següents reaccions:

BaS + HBr → BaBr2 + H2S
BaCO3 + HBr → BaBr2 + CO2 + H2O

S'obté la forma hidratada que pot deshidratar-se a 120 °C per obtenir-ne la forma anhidra.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

El bromur de bari reacciona amb els anions sulfat, SO42-, produint un precipitat de sulfat de bari:

BaBr2(aq) + SO42- → BaSO4(s) + 2 Br-(aq)

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

El bromur de bari s'empra com a precursor d'altres compostos utilitzats en fotografia i, en general, per a l'obtenció d'altres bromurs.

Cal destacar que fou emprat per Marie Curie per precipitar el radi, la qual cosa va suposar el seu descobriment.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ACROS ORGANICS http://www.acros.be
  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
  • STEELE, D. Química de los elementos metàlicos. Alhambra. Madrid, 1971