Bromus marginatus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Bromeae |
| Gènere | Bromus |
| Espècie | Bromus marginatus Nees, 1854 |
Bromus marginatus és una espècie herbàcia perenne de la família de les gramínies (Poaceae).
Descripció[modifica]
És una herba perenne de curta vida que forma grans arrels, poc profundes. Les arrels li proporcionen tolerància a la sequia,[1] i persisteixen al sòl molt temps després que la planta hagi mort, raó per la qual és valuosa pel control de l'erosió.[2] Les tiges generalment poden arribar a mesurar un metre d'alçada, però se sap que poden arribar als 1,5 m. Les fulles són pubescents i de fins a un centímetre d'ample. La inflorescència és una panícula d'espigues, cadascuna amb fins a 10 flors.[2]
Distribució i hàbitat[modifica]
Bromus marginatus és nativa de l'oest d'Amèrica del Nord, i s'utilitza àmpliament pel pasturatge d'animals i revegetació de paisatges.[2]
A la natura, a la seva àrea de distribució natural, aquesta herba creix a zones humides de muntanya, matollars i prats al clima subalpí. Pot tolerar sòls secs, fins i tot una mica d'ombra. S'estableix fàcilment i pot convertir-se en mala herba. Es pot plantar a vessants i terrenys irregulars mitjançant una sembra al mètode de tot vent.[2]
Varietats[modifica]
Existeixen diverses varietats d'aquesta herba, incloent-hi Garnet, Bromar[2] i Tacit.[1][3]
Taxonomia[modifica]
Bromus marginatus va ser descrita per Nees ex Steud. i publicada a Synopsis Plantarum Glumacearum 1: 322. 1854.[4]
Etimologia[modifica]
- Bromus: nom genèric que deriva del grec bromos = (civada), o de broma = (aliment).[5]
- marginatus: epítet llatí que significa "marginat".[6]
Sinonímia[modifica]
- Bromus breviaristatus Buckley
- Bromus flodmanii Rydb.
- Bromus hookeri var. marginatus (Steud.) E.Fourn.
- Bromus latior (Shear) Rydb.
- Bromus marginatus var. breviaristatus (Buckley) Beetle
- Bromus marginatus var. latior Shear
- Bromus marginatus var. seminudus Shear
- Bromus parviflorus A.Gray
- Bromus pauciflorus Shear
- Bromus proximus Shear
- Bromus sitchensis var. marginatus (Nees ex Steud.) B.Boivin
- Ceratochloa marginata (Nees ex Steud.) W.A.Weber
- Forasaccus marginatus (Nees ex Steud.) Lunell
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rajčáková, Ľ., et al. (2006). Nutrition value of Bromus marginatus and possibilities to regulation of fermentation in ensilage process. Slovak J Anim Sci 39 93-97.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bromus marginatus a USDA NRCS Plant Guide.
- ↑ Míka, V., et al. (2004). Performance of grass mixtures with mountain brome (Bromus marginatus Nees ex Steud.) in Central European lowlands. Plant Soil Environ 50(3) 101-07.
- ↑ «Bromus marginatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 13 novembre 2013].
- ↑ (en anglès) Watson L, Dallwitz MJ. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World, 2008. [Consulta: 19 agost 2009].
- ↑ marginatus a Epítetos Botánicos.
Bibliografia[modifica]
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Espejo Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses U.S. (ed. 2) 1–1051. U.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
- Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
- Pavlick, L. E. 1995. Bromus N. Amer. 1–160. Royal British Columbia Museum, Victoria.
- Pavlick, L. E., A. M. Planchuelo, P. M. Peterson & R. J. Soreng. 2003. Bromus. 48: 154–191. In R. J. Soreng, P. M. Peterson, G. Davidse, E. J. Judziewicz, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras & O. N. Morrone (editors) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): IV. Subfamily Pooideae, Contr. U.S. Natl. Herb.. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
