Broncodilatador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Inhaladors, d'esquerra a dreta: per aspiració, i per propulsió (MDI): els més utilitzats (recomanant-se l'ús d'una cambra d'inhalació)

Un broncodilatador és una substància, generalment un medicament, que causa que els bronquis i bronquíols dels pulmons es dilatin, provocant una disminució en la resistència aèria i permetent així el flux d'aire. Un broncodilatador pot ser endogen, és a dir, que s'origina dins el cos o un medicament que s'administra per tal de tractar dificultats per respirar, especialment útils en l'asma o la MPOC. Encara no s'ha demostrat la seva importància en la bronquiolitis i altres malalties pulmonars restrictives.>

Agonistes β-2[modifica | modifica el codi]

Aquests medicaments poden tenir efectes adversos, incloent dificultat per dormir i taquicàrdies.

de curta durada[modifica | modifica el codi]

S'usen per al ràpid alleujament o medicaments de rescat dels símptomes de l'asma i altres trastorns broncoobstructius. Són medicines que generalment triguen menys de 20 minuts en aconseguir la seva acció i duren entre 4 i 6 hores.

Administrats per via inhalada (i rarament subcutània) es fan servir per les crisis sobtades i/o severes. En prendre's amb uns 15 o 20 minuts d'anticipació, poden ajudar a prevenir els símptomes de broncoconstricció causats per l'exercici o l'exposició a aire fred. Els de presentació oral són menys recomanables, però a vegades utilitzats amb persones amb dificultat de coordinació motora per utilitzar els inhaladors.

Els pacients que amb regularitat o molt sovint requereixen de l'administració d'agonistes adrenèrgics β-2 poden estar davant trastorns més severs, mal controlats o el tractament necessita reajustaments.

El més conegut és el salbutamol (EFG, Ventolin®), menys utilitzada és la terbutalina (Terbasmin® turbuhaler).

d'acció perllongada[modifica | modifica el codi]

No són preparats per l'alleujament de crisis agudes perquè són d'inici d'acció més lenta, però l'efecte pot durar fins a 12 hores. Els agonistes inhalats es prenen 2 vegades al dia, i mantenen les vies aèries obertes, prevenint els símptomes de l'asma, especialment durant la nit.

Els utilitzats actualment són:

  • Formoterol (EFG, Foradil®, Neblik®, Oxis® turbuhaler).
  • Salmeterol (Beglan®, Betamican®, Inaspir® accuhaler, Serevent® accuhaler).

Sovint s'utilitzen juntament amb un glucocorticoide:

  • Beclometasona + formoterol (Formodual®, Foster®).
  • Budesonida + formoterol (Rilast® turbuhaler, Symbicort® turbuhaler).
  • Fluticasona + salmeterol (Anasma®, Brisair® accuhaler, Inhaladuo® accuhaler, Plusvent® accuhaler, Seretide® accuhaler).

Anticolinèrgics[modifica | modifica el codi]

Per si sol no té efecte en l'alleujament dels símptomes de l'asma, per la qual cosa se sol acompanyar amb un agonista β2 de curta durada. Són emprats principalment per la MPOC.

de curta durada[modifica | modifica el codi]

Bromur d'ipratropi (Atrovent®), és actualment el més emprat, s'ha d'administrar cada 8 hores.

de llarga durada[modifica | modifica el codi]

Bromur de tiotropi (Spiriva®), una dosi al dia és suficient, és molt car.

Teofil·lina[modifica | modifica el codi]

És un broncodilatador d'acció prolongada presa per via oral o injectada. És una metilxantina i en general es fa servir per a casos de broncoconstricció difícils de controlar (asma sever). En la majoria dels casos es requereixen preses de mostra de sang rutinaris per determinar la concentració del medicament al plasma sanguini, i així ajustar la dosi. Alguns efectes col·laterals l'ús de la teofil·lina inclouen les nàusees, vòmits, mal de panxa i de cap, entre altres. La seva efectivitat sol variar amb el consum de cafè, licor i el cigarret.

Actualment força en desús, per la menor efectivitat i un marge terapèutic estret. Gairebé no s'utilitza la seva forma en solució (Elixifilin®), i en tot cas s'aconsella preparats en que la teofil·lina s'allibera a poc a poc (Pulmeno®, Theo-Dur®, Teolair®).

Antileucotriens[modifica | modifica el codi]

Si be tenen una acció antiinflamatòria, també tenen una acció broncodilatadora indirecta. S'utilitzen en l'asma lleu i moderada, en l'asma d'esforç i com a medicament complementari dels inhaladors esmentats anteriorment (ja que són menys potents).

En són:

Alfa adrenèrgics[modifica | modifica el codi]

Actualment només utilitzats en emergències degudes a asma. El més conegut és l'adrenalina.