Bronze de canó
De Viquipèdia
El bronze de canó és un bronze especial amb un contingut d'estany, Sn, entre el 8 i l'11 %.[1][2] L'aliatge està contituït majoritàriament per coure, Cu, (88-90 %) i zinc, Zn (2-4 %). Fou emprat antigament per a fabricar canons d'artilleria i actualment s'empra per a fabricar coixinets i peces que hagin de suportar desgastaments i corrosions.[3] Té una coloració groga rogenca, és més dur i fusible que el coure i és un poc maleable.[4] Els dos tipus més coneguts són:
- Metall de l'Almirallat: 88 % de coure, 10 % d'estany i 2 % de zinc.
- Metall Americà: 88 % de coure, 8 % d'estany i 4 % de zinc.[2]
Referències [modifica]
- ↑ Gil, J.M; Manero. Metalografía. Edicions UPC, 2005. ISBN 9788483018040.
- ↑ 2,0 2,1 Morral, F.M. Metalurgia general. Reverte, 1985. ISBN 9788429160734.
- ↑ Julián, I. Diccionario de Química. Editorial Complutense, 2003. ISBN 9788489784727.
- ↑ Torres, D.A. Tratado elemental de química: Arreglado para el curso de humanidades del Instituto nacional. Libreria Central de Augusto Raymond, 1869.
