Bruc d'aiguamoll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bruc d'aiguamoll
Erica tetralix
Erica tetralix

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: Ericaceae
Subfamília: Ericoideae
Tribu: Ericeae
Gènere: Erica
Espècie: E. tetralix
Nom binomial
Erica tetralix
L.
Sinònims
  • Erica tetralix var. parviflora Chevall. [1827]
  • Erica tetralix var. anandra Coss. & Germ. [1861]
  • Erica botuliformis Salisb. [1802]
  • Tetralix septentrionalis E.Mey. [1839]
  • Ericodes tetralix (L.) Kuntze [1898]
  • Erica glomerata Salisb. [1796]
  • Eremocallis glomerata Gray

El Bruc d'aiguamoll (Erica tetralix) és un petit arbust perenne pertanyent a la família de les ericàcies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un camèfit fruticós (de 10-20 cm d'alçada) de tiges ramificades, radicants i ascendents. Les fulles són linear-oblongues, de 3-6 mm de longitud i presenten uns cilis marginals llargs i rígids, agrupades en grups de quatre (d'ací el seu nom). Les flors estan agrupades en petites umbel·les terminals. La corol·la és d'un rosa intens i de 5-7 mm, amb els estams inclosos dins. La seua època de floració va des de juny fins a octubre. Presenta una pol·linització entomògama i una dispersió baròcora de les seues llavors, dispersades per l'acció de la gravetat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És una planta típica de les torberes amb esfagnes sobre sòl silícic. També es pot trobar a molleres, praderies molles, aiguamolls de muntanya i a les vores de rierols, sempre i quan siguen a 1600-2000 metres d'altitud.

Forma part d'una associació vegetal especialitza en aquests tipus d'entorns; Parnassia palustris, Drosera rotundifolia, Narthecium ossifragum, Carex nigra, Veratrum album, Tofieldia calyculata, Swertia perennis, Veratrum album, Dactylorhiza maculata, Gymnadenia conopsea i Pinguicula grandiflora.

Són plantes sensibles a l'assecament i als canvis de les característiques de l'aigua. Cal tindre en compte tant les alteracions directes com les que es puguen donar aigües amunt. La freqüentació i el trepig provoquen una certa eutrofització del medi i poden disminuir la capacitat competitiva del bruc d'aiguamoll; les formacions més higròfiles (les que presenten esfagnes) queden malmeses.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Espècie de distribució atlàntica, present a la part nord-oest de la península Ibèrica, Serralada Cantàbrica i Sistema Ibèric Central. Les poques poblacions que es troben als Països Catalans estan molt aïllades de la resta, principalment a Lleida. Concretament al vall de Molleres i al vall de Conangles, són les poblacions més orientals de tota la península.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie de bruc està catalogada de vulnerable i protegida per llei (Decret 172/2008 de la Generalitat de Catalunya). No es permet la seua collida en cap cas.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruc d'aiguamoll Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.