Bruce Springsteen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bruce Springsteen
Bruce springsteen front.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Bruce Frederick Joseph Springsteen
Altres noms The Boss
Naixement 23 de setembre de 1949 (1949-09-23) (64 anys)
Lloc d'origen Long Branch, Estats Units Estats Units
Gènere(s) Rock, folk
Ocupació Cantautor
Instruments Veu, guitarra, harmònica, piano
Anys en actiu 1965-...
Discogràfiques Columbia Records
Influències Bob Dylan, Chuck Berry, Elvis Presley, Eric Burdon, Woody Guthrie, The Beatles, Phil Spector, The Rolling Stones, Roy Orbison, Van Morrison
Artistes relacionats E Street Band, The Castiles, Steel Mill, Dr. Zoom and the Sonic Boom, Bruce Springsteen Band, The Seeger Sessions Band, Jen Chapin, USA for Africa
Lloc web oficial www.brucespringsteen.net
Instruments destacats
Fender Esquire

Bruce Frederick Joseph Springsteen, més conegut amb el nom de The Boss, és un cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Bruce Springsteen va néixer a Long Branch, Nova Jersey, EUA, el 23 de setembre del 1949, i va créixer a Freehold.

La seva inspiració per dedicar-se a la música va venir quan va veure Elvis Presley en l'Ed Sullivan Show. A l'edat de 13 anys va comprar la seva primera guitarra. Als 16, la seva mare va aconseguir un préstec per comprar-li una guitarra Kent que costava 60 dòlars, esdeveniment que va rememorar en la seva cançó "The Wish" (El desig). El 1965, es va convertir en guitarrista en el grup The Castiles, i, després, també va assumir el paper de vocalista principal.

La intensitat dels seus enregistraments i concerts amb la E Street Band el converteixen en un dels artistes més carismàtics del món del rock. No obstant això ha sigut considerat al costat de la E Street Band com la millor banda en directe de tots els temps.

Va editar el seu primer disc el 1973, anomenat Greetings from Asbury Park que va vendre amb prou feines 25.000 còpies i va tenir poca acollida per la crítica tot i la presència de cançons com "Spirit In The Night" o "Blinded By The Light". El seu següent disc va ser The wild, the innocent and the E street suffle editat el mateix any i que va tenir una repercussió major amb temes destacats com "Rosalita (Come Out Tonight"), "Incident on 57th street" o "New York City Serenade". Aquests dos discs es van caracteritzar per cançons llargues i denses amb gran expressivitat en les lletres.

L'any 1974, el crític musical Jon Landau, després d'assistir a un dels seus concerts va escriure una frase que passaria a la història de la música: "I en una nit en la que necessitava sentir-me jove, ell em va fer sentir com si estigués escoltant música per primer cop. He vist el futur del rock and roll, i el seu nom és Bruce Springsteen".

El seu primer èxit de públic i crítica va ser l'àlbum Born to run (1975), àlbum que conté algunes de les millors composicions de la carrera de Springsteen, i al seu torn de la història del rock. Es tracta de temes com Born to run, Jungleland, Backstreets o Thunder Road.

Amb Born to run, que va ser número 1 als Estats Units va aconseguir convertir-se en un dels referents americans del rock urbà, encara que va ser també l'inici d'una etapa de penúries judicials. Els dos anys següents els va passar pledejant amb el seu antic mànager pels drets de les seves cançons i va haver de passar gairebé dos anys sense poder editar cap disc.

Una vegada guanyat el judici, i quan semblava que el seu enlairament havia estat frenat, va gravar i va llançar el 1978 Darkness on the edge of town, un dels seus millors discs de la seua carrera i el començament de la seva millor etapa com a poeta urbà, amb històries esquinçadors sobre els perdedors de la societat. És un disc molt diferent a Born To Run, sobretot pel que fa a la temàtica. Dos anys després va arribar seu contundent The River (1980) un àlbum doble que el va catapultar de nou al número u. Un malbaratament de rock and roll i expressivitat, que el va portar al cim. Tanmateix, quan tothom esperava continuïtat en la seva música, va llançar Nebraska (1982), un disc intimista, acústic, gravat pel propi Springsteen amb un 8 pistes en una habitació de casa seva. La idea era gravar més endavant aquestes cançons amb la E Street Band, però el guitarrista de la banda Steven Van Zandt li va recomanar que el deixés tal com estava, a desgrat de Jon Landau i la seva discogràfica, que esperaven un disc més comercial. Curiosament, mentre qualsevol altre músic hagués estat destrossat per la crítica, Springsteen en va sortir reforçat.

Encara que va ser en els anys vuitanta quan es va convertir en una estrella internacional i en un ídol de la cultura popular dels Estats Units, gràcies al seu disc Born in the U.S.A. (1984), un disc que recuperava la línia dels àlbums anteriors a Nebraska i que es va convertir en el disc més venut de Springsteen amb 15 milions de còpies venudes arreu del món.

Va continuar amb el quíntuple àlbum Live 75-85, que recollia la seva trajectòria en viu des que comencés amb la E Street Band; i el 1987 Tunnel of love que ens presentava a un Springsteen més romàntic i íntim, que va ser número 1 fulgurant i que va significar la dissolució de la E Street Band després de la gira. Durant la gira es va fer pública el trencament del seu matrimoni amb la model Julianne Phillips, i es començava a rumorejar sobre un possible idil·li amb la recent incorporada a la banda Patti Scialfa, per les apassionades interpretacions de temes com Tunnel of Love o Tougher Than the Rest.

A partir de 1991, ja casat amb Scialfa, inicia un camí més acústic i intimista, d'imatge de Bob Dylan, per qui el cantant tenia una gran admiració, que es reflecteix en discs com Human touch (1992) o Lucky town (1992), que reflecteixen l'estabilitat i felicitat assolida amb el seu matrimoni, MTV plugged (1993) i sobretot The ghost of Tom Joad (1995), molt en la línia de Nebraska. El 1994 va obtenir un Oscar de Hollywood per la cançó Streets of Philadelphia inclosa a la banda sonora de la pel·lícula Philadelphia (1992), dirigida per Jonathan Demme.

El 1995 es va editar Greatest Hits un recopilatori de les seves millors cançons fins a la data i 4 temes nous gravats al costat de la E Street Band. Aquest va ser el principi de la seva definitiva reunió amb la seva antiga banda. Poc després, el 1996, es va editar un DVD titulat Blood Brothers que recull el retrobament i l'enregistrament al costat de la E Street Band.

El 1998 va editar una recopilatori de 4 CDs que incloïen una àmplia selecció de material descartat al llarg de la seva carrera, un material que per una raó o una altra, no encaixava en els seus anteriors treballs, però que tanmateix hagués justificat la carrera sencera de qualsevol músic. Aquest àlbum li va servir per tornar als escenaris al costat de la E Street Band en una gira mundial (Reunion Tour) de la qual va sortir Live in New York City, àlbum i DVD en directe gravats durant les 11 nits consecutives que va actuar al Madison Square Garden de la ciutat de Nova York.

Ja al nou segle, es produeix un gir important en la seva carrera, quan grava l'àlbum The Rising (2002) amb un nou productor, Brendan O'Brien. El canvi de so és evident i torna a les arrels del seu rock més pur i demolidor, incorporant nous instruments i harmonies. Part de les lletres estan inspirades en els atemptats de l'11 de setembre a Nova York. Quan la crítica ja enterrava Springsteen, aquest va ressorgir amb un disc i una gira memorables. L'èxit va ser rotund i va propiciar una nova gira mundial (la seva gira més extensa des de Tunnel of Love Express el 1987), de la qual en surt el DVD "Live In Barcelona, que recull el concert gravat el 16 d'octubre de 2002 al Palau Sant Jordi.

El 2005 surt al mercat Devils and Dust, amb un estil molt semblant al LP "The Ghost of Tom Joad", que ha seguit una espectacular gira en solitari. La cançó que dóna nom al disc tracta dels sentiments d'un soldat durant la invasió d'Iraq de 2003 per part dels Estats Units. L'àlbum va ser el número 1 en 10 països (Estats Units, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Itàlia, Alemanya, Holanda, el Regne Unit i Irlanda).

Tot just acabar la seva gira s'involucrà en la creació d'un disc folk que homenatja a totes aquelles cançons que van ser l'essència de la música nord-americana del segle XX i en especial un dels seus màxims exponents Pete Seeger publicant el mes d'abril de 2006 el disc We Shall Overcome: The Seeger Sessions. La particularitat d'aquest disc rau en què Springsteen no toca amb la seva banda habitual, la E Street Band, sinó que ho fa amb una banda nova, tot i que dos dels music de la E Street Band hi participen (Soozie Tyrell i Patti Scialfa). Al 3 d'octubre del 2006, apareix una nova versió del disc We Shall Overcome, l'anomenada American Land Edition, amb 5 cançons noves. Springsteen es va embarcar en una gira de concerts que va durar sis mesos amb la Seeger Sessions Band, de la qual en va sortir el DVD Live In Dublin.

El 2 d'octubre de 2007 va sortir a la venta Magic, en el que van participar tots els membres de la E Street Band. El disc destaca per la seva clara diferenciació amb The Rising, últim disc amb la E Street Band, i per una tornada als seus orígens rockers, amb grans dosis de pop i rock. El 19 i 20 de juliol de 2008 Bruce Springsteen torna a trepitjar els escenaris de Barcelona.

Discografia[modifica | modifica el codi]

En total, Springsteen té 16 àlbums d'estudi, 66 singles, 3 Extended Plays, 4 àlbums en directe, i 4 àlbums de recopilació. Ha venut més de 65 milions d'àlbums als Estats Units,[1] i més de 120 milions arreu del món.

Aquí hi ha una llista dels 16 àlbums d'estudi de Bruce Springsteen. Entre parèntesis, la posició a la llista de vendes Billboard 200.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Top Selling Artists", web de la RIAA. Accedit el 4-9-2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruce Springsteen