Bruel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bruel
Il·lustració d'un reiet (circa 1905)
Il·lustració d'un reiet (circa 1905)
Erregetxo bekainzuria Firecrest.JPG
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Regulidae
Gènere: Regulus
Espècie: R. ignicapillus
Nom binomial
Regulus ignicapillus
Temminck, 1820
Regulus ignicapilla -approx range map.png
Subespècies

R. ignicapilla balearicus (Balears i Àfrica del Nord). R. ignicapilla caucasicus R. ignicapillus ignapillus (Europa continental i Turquia). R. ignicapillus madeirensis (Madeira). R. ignicapillus tauricus R. ignicapillus teneriffae

El bruel, reiet o reietó cellablanc a les Balears, o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapillus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt semblant al reietó pel color i els costums, i un dels ocells més petits de tot Europa. És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus. També n'hi ha a l'Àfrica del Nord i a Madeira.

Fa uns 9 cm de llargada total. Es diferencia del reietó per les dues ratlles, l'una blanca i l'altra negra, que té a la cara. Té el dors verd i ventre blanc groguenc. És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc. A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins. És arborícola i parcialment migratori (les poblacions septentrionals i orientals acostumen a hivernar al sud de la seua àrea de distribució). És bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques picant petits artròpodes i emetent un reclam molt agut. A l'Estat espanyol té protecció legal.[1]

N'hi ha en molts llocs de la Península Ibèrica. Fa un niu amb molsa i teranyines a les branques dels arbres i segueix una fenologia reproductiva pràcticament idèntica a la del reietó, potser amb la diferència que els 5-12 ous els pon al maig-juliol.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Modificación de la Ley 22/2003, de 4 de julio, de Protección de los Animales, y de la Ley 3/1988, del 4 de marzo, de Protección de los Animales» (en castellà). BOE, 22/8/2006, pàg. 30886 [Consulta: 15/3/2013].
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 95. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]