Bruixa
Una bruixa és una dona que practica la bruixeria, és a dir un poder malèfic exercit per qui hom suposa que té pacte amb el diable. Els homes que la practiquen són anomenats bruixots. A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ésser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen.[1]
Una bruixa és també l'arquetip de la dona sàvia. La saviesa es sol representar per mitjà de múltiple arrugues molt fines a la cara, donat que històricament es relacionava amb l'experiència i la vellesa. Les societats androcentristes i masclistes medievals i de segles posteriors l'han convertida, sovint en un ésser perillós (pels homes) pel seu poder, el coneixement i la llibertat. En aquestes èpoques, sobretot pels homes, esdevé un ésser lleig i malvat, que no ho era a les èpoques antigues. Fins i tot s'ha arribat a assassinar dones, cremades vives, enterrades vives, etc. acusades de ser bruixes, i que va donar lloc a l'anomenada cacera de bruixes. En canvi, moltes nenes petites juguen i somien amb ser bruixes, i aquest sentiment d'atracció i admiració persisteix, si hom no els hi treu presentant-les com a un ésser lleig i esgarrifós, fins la seva maduresa i fins i tot a la vellesa.[2]
És creença popular que les dones nascudes en determinats pobles (Arbúcies, Llers, Cadaqués, Altafulla i Centelles, a Catalunya; Zugarramurdi, al País Basc) són bruixes, i que les altres adquireixen aquest poder mitjançant un pacte amb el diable o per algunes pràctiques màgiques.[1]
Alguns indrets són popularment relacionats amb les reunions de bruixeria. Així, la ciutat de Benevent (Campània), i els Blocksberg, especialment el de Brocken (Saxònia), on és celebrada la Walpurgisnacht; la plana de Barahona, a Castella; Corio, on es reunien les bruixes gallegues; i Cernégula, on tenien lloc les reunions de les bruixes asturianes. Als Països Catalans, la muntanya del Pedraforca i el pla de les Bruixes, prop de Vallgorguina, al Maresme.[1]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Buixeria Enciclopèdia Catalana
- ↑ Mujeres que corren con los lobos, Clarissa Pinkola Estés, editorial Zeta, 2005. ISBN 9788496546332 (castellà)