Bruixeria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La bruixeria és segons els creients, el poder malèfic exercit per qui se suposa que té un pacte amb el diable. La bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen.

Bruixa en la iconografia popular, provinent d'una pintura mural del segle XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge)

L'origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l'Europa medieval. Les dones que la practiquen són anomenades bruixes, i els homes, bruixots. La bruixeria comportava un culte diabòlic amb una litúrgia paròdica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidis, la missa negra i les reunions de l'akelarre o del sàbat. Per la seva relació amb el culte pagà funerari, la bruixa ha estat associada amb els megàlits.

Alguns indrets són popularment relacionats amb les reunions de bruixeria, com la muntanya del Pedraforca i el pla de les Bruixes, prop de Vallgorguina, al Maresme. La bruixeria fou considerada ja des del segle XIII per l'Església Catòlica una heretgia o una secta, i tant la inquisició com l'autoritat civil la perseguiren. La pena aplicada per als convictes era generalment la de mort: el penjament i la cremació de la víctima.

Es calcula que a Europa el nombre de persones cremades fou d'unes 500.000.

Bruixeria als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans, consten documentalment processos i ordenacions que prohibeixen la bruixeria des dels segles XIV i XV, però va ser al segle XVI quan es produí el procés de les monges del convent de Benifassà i, ja al XVII, els processos de les bruixes de Vic (1618-1620), amb la mort de la famosa bruixa dita La Napa, del Lluçanès, les instruccions de Felip III als bisbes, i el procés del 1627 contra els seguidors del bruixot Llorenç Calmell.

Al segle XVIII s'observa una reacció contra aquesta creença, manifestada en diverses obres publicades, com la dels enciclopedistes francesos. Però encara en ple segle XIX van tenir lloc alguns processos.

Persecució de bruixes als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

La cacera de bruixes als Països Catalans fou un un conjunt de mesures inquisitorials contra dones sospitoses de bruixeria durant l'edat mitjana, a partir del segle XVII, quan la bruixeria comença a considerar-se un perill i s'apodera de la societat una psicosi col·lectiva, seguint la línia del que estava passant a la resta d'Europa.

Al segle XIV, el dominic Nicolau Eimeric, conegut per la seva radicalitat i violència, redacta la seva obra més famosa, “Directorium inquisitorum”, en què defineix la bruixeria i les formes de descobrir les bruixes i en el qual assegura l'existència de bruixes i adoradors del dimoni. Al segle XIV es registren els primers processos a bruixes. Les condemnes eren llavors lleus i consistien en amonestacions, dejunis i peregrinacions a Montserrat. Els processos van continuar durant els segles posteriors: al segle XV es registra a Amer el primer procés important que va venir a convèncer la població de l'existència de bruixes; al segle XVII es van donar els anys de persecució màxima, incloent tortures i execucions, l'última de les quals es tenen dades fiables data de la segona meitat del segle XVIII. S'estima que durant aquest període van ser executades més de 400 dones.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruixeria Modifica l'enllaç a Wikidata