Bruno Zevi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bruno Zevi

Bruno Zevi (Roma, 22 de gener de 1918 - 9 de gener de 2000) (81 anys), fou arquitecte, crític d'art i polític italià.

Biografía[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Roma, on aconsegueix la maduresa clàssica. El 1938, com a resultat de les lleis racials, deixa Itàlia, viatjant a Londres i després els Estats Units.

Es va doctorar en arquitectura a Harvard amb Walter Gropius i va estudiar l'obra de Frank Lloyd Wright, que contribuirà a divulgar-la a Itàlia amb nombroses proves i articles al llarg de tota la seva vida.

A la seva tornada a Europa, en 1943, participa en la lluita antifeixista al costat del Partito d'Azione. El 1944 funda l'Associazione per l'Architettura Organica (APAO) i l'any següent la revista Metron-architettura, i es converteix en una de les més importants ments teòriques del Racionalisme italià de la postguerra.

El 1948 es converteix en professor d'Història de l'arquitectura de la IUAV de Venècia i el 1964 en la facultat d'Arquitectura del la Universitat de la Saviesa de Roma. Dimitirà dels seus càrrecs acadèmics el 1979, després d'haver denunciat clamorosament l'estat de degradació cultural i l'excessiva burocratització de la universitat.

De 1954 a 2000 escriu setmanalment columnes sobre arquitectura a Cronache i a L'Espresso i el 1955 funda la revista mensual L'architettura-cronache e storia, que dirigirà fins al 2000.

És nomenat doctor honoris causa per les universitats de Buenos Aires, Michigan i per la politècnica d'Haifa, membre honorari del Royal Institute of British Architects i de l'American Institute of Architects, secretari general de l'Istitut Nazionale di urbanstica (INU), acadèmic de San Luca, vicepresident de l'Istitut Nazionale di Architettura (In/Arch). L'any 1979 és elegit president emèrit del Comitato Internazinale dei Critici di Architettura(CICA). El 1988 es converteix en President d'Honor del Partit Radical. El 1998 és un dels fundadors principals del Partit d'Acció Liberal Socialista.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Verso un'architettura organica, Einaudi, Torino 1945
  • Saper vedere l'architettura, Einaudi, Torino 1948
  • Storia dell'architettura moderna, Einaudi, Torino 1950
  • Il linguaggio moderno dell'architettura, Einaudi, Torino 1973

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]