Brutalisme (arquitectura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antiga facultat d'història i geografia de la Universitat de Barcelona.

El brutalisme és un estil arquitectònic típic de les dècades del 50 al 70. Bàsicament, són construccions de grans edificis, com universitats, hospitals, administracions públiques, etc., on els materials predominants són el ciment i el formigó.

Els primers indicis d'aquesta arquitectura foren inspirats pels treballs de l'arquitecte suís Le Corbusier (en particular el seu edifici de la Unité d'Habitation) i el treball de Ludwig Mies van der Rohe. Els edificis estan compostos de grans estructures en forma de bloc, elements geomètrics i simètrics, formes repetitives, i ciment sense decorar. A més, els elements estructurals de l'edificació mai no s'amaguen, fins i tot s'exageren i es ressalten.

Es poden trobar exemples d'aquest estil per tota Europa i els Estats Units d'Amèrica. A la ciutat de Barcelona n'hi ha molts exemples. D'entre els més significatius : l'antiga facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona; facultat d'economia de la Universitat de Barcelona; l'Hospital de Bellvitge; o La Campana, l'edifici de la prefectura Provincial de Trànsit.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brutalisme (arquitectura)