Bucaner

Un bucaner (en les llengües caribs: bucán és la reixeta o trama de fusta utilitzada per a fumar la carn pels habitants precolombins de les Antilles) era en origen un habitant de la part occidental de l'illa de l'Hispaniola, l'actual Haití i República Dominicana, que es dedicava a caçar vaques i porcs salvatges per bucanejar, és a dir, fumar la carn i vendre-la als vaixells que navegaven per les aigües del mar Carib.

Durant el segle XVI es van establir a la part occidental de l'illa, que havia estat abandonada pels espanyols, aventurers europeus, particularment francesos, la majoria normands, que copiaren dels amerindis arawak la tècnica de conservació de la carn i es van dedicar a preparar la pell dels animals caçats per vendre-la als europeus de pas.

Quan les autoritats espanyoles van envair l'illa perquè no pagava impostos a Espanya, van exterminar als animals en què es basava el comerç dels bucaners, i les autoritats franceses, que governaven la Tortuga, van dictar-hi lleis en contra, molts d'ells es van establir a l'illa de la Tortuga sumant-se als filibusters, per dedicar-se a la pirateria, sobretot contra els espanyols.

Al llarg dels segles XVII i XVIII el terme es va alternar amb el de filibuster, encara que se sol considerar que els bucaners són els antecessors dels filibusters i que aquests procedeixen de la conversió en bandits d'aquells, la sinonímia amb aquest terme i amb pirata és evident. L'ús es va generalitzar sobretot a partir de la publicació de l'obra d'Exquemelin el 1678 i és el preferit als països anglosaxons, que utilitzen habitualment la paraula filibuster en la seva accepció renovada al segle XIX (aventurers polítics en països sud-americans) per designar els pirates. No obstant això, mentre els pirates solien limitar les seves activitats a la mar, els bucaners no menyspreaven les activitats en terra ferma ni el pillatge.

Història

Abandonament de la part occidental de l'Hispaniola

El monopoli del comerç que imposava Espanya a les seves colònies feia que aquestes no poguessin proveir dels productes manufacturats que necessitaven, entre altres raons per l'endarreriment en què s'havia quedat la societat espanyola que no havia estat capaç de desenvolupar un classe burgesa basada en el comerç i la manufactura de productes. Espanya estava immersa en les guerres europees de religió i la major part de les riqueses que venien de les Amèriques anaven a parar als comerciants que subministraven els productes per mantenir els immensos exèrcits que Felip II tenia guerrejant per tot el vell continent. Aquests diners va anar creant una societat rica, que comerciava i produïa, en altres països europeus com Holanda i Anglaterra.

La manca de subministraments de peix i aliment en la colònies empenyia als seus habitants a no fer fàstics a la violació que suposava el adquirir fora del monopoli del comerç espanyol que estava representat per la Casa de Contractació. Alhora que els preus dels mateix s'elevaven enormement fins a arribar al punt que havien de canviar coses d'extrem valor. Aquesta situació era propícia perquè vaixells carregats de productes manufacturats s'apropessin a les costa americanes, en aquell temps les més habitades eren les de l'illa Hispaniola on estava la capital de les noves terres descobertes i l'autoritat representada per la Audiència de Santo Domingo, i venguessin els mateixos a bon preu, alhora que compraven els productes tropicals que es produïen i els cuirs que es necessitaven en el vell continent.

Quan un vaixell carregat de productes manufacturats s'apropava a les costa d'Hispaniola, especialment a la costa de la seva part occidental, corria la veu per tots els poblats i ràpidament acudien els seus habitants, carregats amb les seves mercaderies, a realitzar les barates amb els del vaixell.

Els cuirs eren els productes més demanats pels contrabandistes. El comerç il legal va arribar a tal extrem que hi havia magatzems en punts estratègics, prop de la costa, per als productes d'intercanvi. Cap a finals del segle XVI el comerç al marge del monopoli legal era exercit per holandesos, anglesos, portuguesos i francesos. Mentre que a Europa els catòlics espanyols estaven en guerra contra els protestants, en terres americanes els espanyols tenien relacions comercials amb ells. A tal punt va arribar el contraban que a 1600 es van recollir més de 300 Bíblies luteranes entre els habitants de l'oest de l'illa.

L'episodi de les Bíblies luteranes va ser el va provocar la reacció del govern de la metròpoli. Felip III va prendre la determinació, per acabar amb el contraban, que s'abandonés aquella part de l'illa. Encara que els holandesos, que tenien un quantiós comerç els habitants d'aquesta part de l'illa, van prometre donar suport a les negatives d'evacuació, i en molts punts de la terra a desallotjar els seus habitants es van revoltar a l'ordre, aquests no van rebre cap ajut de Holanda i al final la part occidental de l'illa Hispaniola va ser abandonada pels seus habitants, per a l'any 1606 un terç de l'illa estava desert. Molt guanyat quedo vagant pels camps i amb el pas del temps la població del mateix augment desmesuradament.

L'abandonament de Sant Cristòfol

A l'illa de Sant Cristòfol, Sant Kitts, s'havien assentat diversos colons francesos i anglesos. Després de diversos anys de convivència, més o menys pacífica entre els habitants de les dues nacionalitats, en 1629 una armada espanyola al comandament de l'almirall Fadrique de Toledo va atacar l'illa de sant Kitts desallotjant als colons. Els francesos van aconseguir fugir en diversos vaixells i, després de passar per diverses illes veïnes, van arribar a la part despoblada d'Hispaniola, on van trobar, a més d'unes bones terres de conreu, un gran nombre d'animals sense amo i en estat salvatge. D'aquesta trobada i assentament es va donar el naixement de la societat bucaner i filibustera.

Els bucaners

Una part dels arribats de Sant Kitts es van dedicar a l'agricultura, els anomenats «habitants» mentre que una altra part d'ells es van dedicar a la caça dels animals que vagaven pels camps de l'illa, aquests són els bucaners.

Els bucaners caçaven els animals i fumaven la carn que venien juntament amb el cuir obtingut a tot aquell que els volgués comprar. No tenien cap codi ni llei escrita (com sí tenien els filibusteros) només es regien pels hàbits o costums. Entre els bucaners no hi havia esclaus, encara que es va instituir la figura del «compromès» que era una persona que s'havia "venut" per un temps determinat, normalment 3 anys a un dels bucaners. El normal era tenir un compromès que ajudés al bucaner a treballar. El compromès vivia en un règim de semiesclavitud, semblant al dels indis en les comandes. Vivien sense lleis ni autoritat.

La plaça de comerç dels bucaners era l'illa de la Tortuga, situada a 2 llegua s de la costa d'Hispaniola amb un port natural molt fàcil de defensar i una costa difícil de conquerir. La Tortuga també va ser la plaça forta d'aquells que es van dedicar a la pirateria, és a dir dels filibusters. Hi coincidien les dues societats, i quan la dels bucaners desaparèixer es va establir, amb més força, la dels pirates.

La Tortuga va patir diversos atacs i conquestes per part de les tropes espanyoles ubicades a la part oriental d'Hispaniola, però els seus habitants, majoritàriament francesos van seguir residint en ella i en el que ells anomenaven «Terra Gran», els terrenys de l'illa Hispaniola.

França va designar al capità Li Vasseur com a governador de la Tortuga. Aquest va fomentar el filibusterisme que li permetia viure en un luxe enlluernador, no en va rebia una part del que entrava a l'illa. En 1653 el governador Li Vasseur va ser assassinat per un dels seus fills adoptius i es va nomenar governat a De Fontenay. Poc després, al gener de 1654, l'illa va ser recuperada pels espanyols que després de deixar una guarnició, en la mateixa, la van retirar deixant lliure de nou. De seguida va ser conquerida pels francesos que, després de diversos episodis d'atacs i permisos amb Anglaterra, van aconseguir posar a Du Rausset com a governador de l'illa.

Du Rausset coquetejar amb els anglesos per guanyar-se la seva confiança i aquest coqueteig va portar al govern de França a detenir i empresonar. Du Rausset va vendre els drets sobre la illa de la Tortuga a la Companyia Francesa de les Índies Occidentals el 15 de novembre de 1665. El govern de l'illa va ser encarregat a Bertrand d'Ogerón que marcaria la fi de la societat dels bucaners.

Declivi i final dels bucaners

Bertrand d'Ogerón es va marcar com a objectiu ampliar el control francès al territori d'Hispaniola, a Terra Gran. La societat dels bucaners no reconeixia cap autoritat per la qual cosa era un obstacle per als plans del governat de Tortuga. La presa de poder de Ogerón va ser el 6 de juny de 1665 el dia 20 del mateix mes comunicava a França que,

«

(els bucaners) viuen com salvatges, sense reconèixer a ningú i sense acceptar caps entre si , fent mil malifetes

»

Aquesta informació que atribuïa als buacanerosmil malifetesestava destinada al desprestigi d'aquests. En la mateixa comunicació li demanava al rei francès, Lluís XIV que expulsés d'Hispaniola a tots el bucaners i que prohibís qualsevol comerç amb ells. En l'escrit deixava clara la intenció que aquests habitants passessin a integrar la població de la Tortuga i per tant, el nombre de filibusters.

Les ordres d'evacuació dels bucaners van caure en sac trencat. En 1670 hi ha notícies que es mantenia el comerç amb els bucaners i els "habitants" (pagesos) amb vaixells holandesos i que hi va haver revoltes dels bucaners contra l'autoritat de la Tortuga.

Els impediments llocs des de la Tortuga al costat del esgotament dels animals que caçaven, a causa de dues causes principals, una la pròpia sobrecaza dels bucaners i l'altra l'organització per part dels espanyols de les anomenadescinquantena, grups de cinquanta homes a cavall armats de llances dedicat a matar el bestiar errant de l'illa amb la finalitat de l'expulsió dels francesos, que a part dels bucaners anaven, a poc a poc, colonitzant la part abandonada pels espanyols de l'illa. Aquesta part seria més tard Haití.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bucaner

• Alexandre Oliver Exquemelin (traducció del Dr de la Bona Maison - edició de Carlos Barral). Bucaners d'Amèrica, novembre de 1999. ISBN 84-7702-291-7. 
• Joan Bosch. «De Cristòfor Colom a Fidel Castro, el Carib frontera imperial». Editorial de ciències socials, l'Havana Cuba, desembre de 1983.