Bucarest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bucarest
București en romanès
Bandera de Bucarest Escut de Bucarest
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Bucarest a Romania
Municipi de Romania
Imatge del Centre de Bucarest
Estat
• Comtat
Romania
Municipi de Bucarest
Gentilici català: Bucarestencs
romanès: Bucureșteni
Superfície 228 km²
Altitud 60 - 90m msnm
Població (2007)
  • Densitat
1.931.838 hab.
8.472,97 hab/km²
Coordenades 44° 25′ N, 26° 06′ E / 44.417,26.100Coord.: 44° 25′ N, 26° 06′ E / 44.417,26.100
Distàncies 60 km de Giurgiu
60 km de Ploiești
90 km de Pitești
80 km de Târgoviște
392 km de Iași
Organització
Nuclis
• Alcalde:

6
Sorin Oprescu (Ind.)
Codi postal 0xxxxx
Ciutats agermanades Jordan Amman, Jordània


Turkey Ankara, Turquia
Greece Atenes, Grècia
USA Atlanta, EUA
Hungary Budapest, Hongria
Moldova Chişinău, Moldàvia
Syria Damasc, Síria
Turkey Istanbul, Turquia
Nigeria Lagos, Nigèria
UK Londres, Regne Unit
Canada Montreal (Canadà)
Russia Moscou, Rússia
Cyprus Nicòsia, Xipre
China Pequín, República Popular de la Xina
Brazil São Paulo (Brasil)
Bulgaria Sofia, Bulgària

Web

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país. La primera vegada que apareix el mot Bucarest és cap l'any 1459. Va convertir-se en capital de Romania l'any 1862. Des d'aleshores ha experimentat una transformació contínua, esdevenint actualment el més important centre artístic, cultural i de audiovisual romanès. En el període interbèl·lic entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial a Bucarest es va desenvolupar una arquitectura elegant i una elit intel·lectual que li va fer merèixer el pseudònim del «Petit París» o «París de l'Est». Actualment la capital té el mateix nivell administratiu que una província (judeţ en romanès) i està dividida en sis sectors.

Entorn geogràfic[modifica | modifica el codi]

La ciutat s'estén al llarg del sud-est del país, entre Ploiești i Giurgiu i el marge del riu Dâmbovița, que es converteix a Argeș en afluent del riu Danubi. Molts llacs s'estenen per la plana a prop del riu Colentina; en el perímetre urbà es troben el llac Floreasca, el llac Tei, el llac Colentina, i al centre de la ciutat hi ha el llac Cișmigiu. Aquest llac, que va ser una antiga bassa dins de l'antiga ciutat medieval, es troba dins dels Jardins Cișmigiu, inaugurats l'any 1847 i que van ser dissenyats per l'arquitecte alemany Carl F. W. Meyer. A prop de Cișmigiu, hi ha dos parcs més, el Parc Herăstrău (dins del mateix es troba el Muzeul Satului) i els Jardins Botànics (que són els més grans de tota Romania i que compta amb prop de 10.000 espècies de plantes i flors, fins i tot algunes de tipus exòtic).

Vista satèl·lit de Bucarest

Història[modifica | modifica el codi]

La llegenda diu que Bucarest va ser fundada per un pastor de nom Bucur. Una altra variant més possible diu que el vell nucli poblacional es va desenvolupar en temps de Mircea el Vell a principis dels segle XIV.

Pels marges dels rius Dâmbovița i Colentina s'han trobat proves d'assentaments poblacionals corresponents als períodes paleolític i neolític. S'han trobat també assentaments poblacionals datats aproximadament del any 1800 aC a les zones de Dudeşti, el Llac Tei i Bucureşti-Noi. Altres troballes arqueològiques han demostrat que es va desenvolupar des de l'època del bronze fins aproximadament l'any 100 aC assentaments de poblacions d'origen indoeuropeu (probablement getes i dacis) per la zones de Herăstrău, Radu Vodă, el llac Tei, Pantelimon, Mihai Vodă, Popeşti-Leordeni i Popeşti-Novaci. Els assentaments corresponents al període posterior a la retirada romana de la Dàcia en temps de Lluci Domici Aurelià (271), estan datats de finals del segle III i els mateixos es van mantenir al llarg de l'edat medieval.

Les primeres proves escrites de l'existència de Bucarest es troben en un document del 20 de setembre 1459, una acta enviada per Vlad Ţepeş, príncep de Valàquia, per on s'interessa per un dels vells senyors de la població. La ciutat Dâmboviţa, que apareix molt abans com a ciutat a l'actual emplaçament de Bucarest, tenia una posició estratègica, ja que controlava l'accés del camí que anava de Târgşor a Giurgiu, fet pel qual durant l'ocupació otomana s'hi va assentar una guarnició otomana. En un curt espai de temps, Bucarest va créixer, ja que va ser el lloc elegit el 14 d'octubre de 1465 pel príncep valac Radu el Formòs com a residència oficial. Als anys 1558 - 1559, es va construir dins de la Curtea Veche l'Església Senyorial, construïda pel príncep Mircea El Pastor, aquesta encara roman com el més vell lloc de culte de la ciutat, mantenint-se encara la seva edificació original.

L'any 1659, sota el domini de Gheorghe Ghica, Bucarest va convertir-se en capital de Valàquia, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Van aparèixer els primers camins pavimentats amb pedres de riu (1661), es va establir la primera institució d'ensenyament superior, lAcadèmia Senyorial (1694) i es va construir el Palau Mogoşoaiei sota les ordres del príncep Constantin Brâncoveanu l'any 1702, edifici on actualment es troba el Museu d'Art Feudal Brâncovenească. L'any 1704, es va desenvolupar la iniciativa hospitalària de Mihai Cantacuzino que va crear el Hospital Colţea, que va ser destruït posteriorment en un incendi i un terratrèmol, essent reconstruït l'any 1888. En poc temps es va desenvolupar la ciutat des d'un punt de vista econòmic; desenvolupant-se els oficis artesanals que van constituir nombrosos gremis, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Així van aparèixer les primeres manufactures i es va produir el desenvolupament demogràfic de Bucarest. L'any 1798 es creu que vivien a la ciutat 30.030 habitants, l'any 1831 es comptabilitzen 10.000 focs i 60.587 habitants.

A la segona meitat del segle XIX es va produir una innovació en matèria tecnològica i cultural a la capital romanesa. A poc a poc van anar apareixent tot un seguit d'institucions d'interès com el Teatre Nacional (en romanès Teatrul Naţional), els Jardins Cişmigiu, el Cementiri Şerban Vodă, la Societat Acadèmica de Bucarest, la Societat Filharmònica de Bucarest, la Universitat de Bucarest, l'Estació del Nord (en romanès Gara de Nord), el Gran Hotel del Bulevard, el Jardí Botànic de Bucarest, el Ateneul Român, la Banca Nacional de Romania, així com el Diari el Univers i diferents cafès, restaurants, cinemes que eren freqüentats per intel·lectuals com Ion Luca Caragiale, Mihai Eminescu, Nicoale Iorga i Titu Miorescu. Es va il·luminar la gran majoria dels carrers amb llums de petroli, es va construir la primera línia de tramvia i més tardanament es va implantar la il·luminació elèctrica i la primera línia telefònica).

Bucarest va ser fins a la instauració del règim comunista romanès (República Popular de Romania) la capital de la província de Ilfov (en romanès județul Ilfov). L'any 1977 la ciutat va patir un greu terratrèmol (7,2 en l'escala de Richter) i des de finals dels anys setanta del segle XX fins a l'any 1989 (any en què va caure el règim de Nicolae Ceauşescu) va patir una important transformació amb la demolició sencera de barris històrics i la construcció de grans avingudes, barris de blocs d'edificis d'estil comunista o la Casa Poporului que és el segon edifici més gran del món.

Tractats signats a Bucarest[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Estructura confessional[modifica | modifica el codi]

  • 2002: 1.850.414 cristians ortodoxos (96,05%), 23.450 catòlics romans (1,21%), 9.488 musulmans (0,49%), 7.558 grecocatòlics (0,39%), 5.452 pentecostals, 4.381 adventistes.

Administració[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Bucarest

Bucarest té un estatus especial a Romania, ja que és l'única ciutat romanesa que no pertany a cap província. La divisió administrativa de Bucarest és la més nombrosa de totes les províncies romaneses.

L'Ajuntament està administrat per un Alcalde General (actualment Sorin Oprescu). La ciutat té una superfície territorial de 228 km², que es divideix en 6 sectors administratius, que estan administrats pels seus propis Alcaldes. Els sectors estan disposats de forma radial (i en el sentit de les agulles del rellotge), tots els Ajuntaments dels sectors han de coordinar la seva acció de govern amb l'administració central de Bucarest.

L'Ajuntament General és el responsable de l'aigua, els transports i el manteniment dels bulevards principals, però els alcaldes dels sectors tenen la responsabilitat del contacte amb els ciutadans, els consells locals, els carrers secundaris, els parcs, les escoles i el sistema sanitari.

Divisió administrativa de Bucarest en Sectors i barris[modifica | modifica el codi]

Institucions i indrets d'interès[modifica | modifica el codi]

A Bucarest, com a capital de Romania, es troben localitzades diverses institucions de diferents àmbits:

Ateneul Român
  • Parcs, jardins, places i llacs:

Antigues cases tradicionals a Bucarest[modifica | modifica el codi]

Per la seva característica arquitectura i història, les velles cases tradicionals que existiexen a Bucarest (en romanès reben el nom Hanul) representen una atracció pels visitants que acudien a Bucarest. Aquests Hanuls tenien diferents funcions, a més de ser la residència d'importants senyors funcionava com hostalatge pels viatjants que arribaven a la ciutat. En molts casos van servir com a nucli poblacional a partir dels quals es van desenvolupar barris. Actualment es poden visitar:

Comunitats minoritàries[modifica | modifica el codi]

Comunitat jueva[modifica | modifica el codi]

La comunitat minoritària de Bucarest més nombrosa abans de la Segona Guerra Mundial era la jueva. L'any 1930 vivien a la capital 69.885 jueus, que representaven el 10,93% de la població de la capital. Les massacres perpetrades pels Legionaris i per la Guàrdia de Ferro durant el conflicte bèl·lic mundial, així com les posteriors emigracions a Israel va fer pràcticament desaparèixer la comunitat jueva a Bucarest. On estava emplaçat el call jueu actualment s'aixeca el complex comercial Unirea i tota la seva zona adjacent. Encara existeix i funciona a Bucarest el Teatre Jueu, que és propietat de l'Estat romanès.

Comunitat hongaresa[modifica | modifica el codi]

Segons les dades del cens de Bucarest de l'any 1930, a la ciutat vivien 24.052 hongaresos,[1] representant un 3,76% del total de la població municipal. En comparació amb l'any 2002 viuen a Bucarest 5.834 hongaresos, representant un 0,3% del total de la població de la ciutat.[1] A Bucarest funciona el Liceu Teòric Ady Endre on l'idioma vinculant és el hongarès. La Casa Petofi és el centre cultural de la comunitat, on funciona una biblioteca amb un important fons de volums escrits en llengua hongaresa. També apareix la publicació diària d'àmbit nacional Új Magyar Szó, i la publicació mensual de la comunitat: Bukaresti Kozlony.

Comunitat armènia[modifica | modifica el codi]

La comunitat més antiga i amb més tradició cultural i econòmica de Bucarest és la comunitat armènia. L'any 1930 vivien a la capital 4.748 armenis, representant un 0,74% de la població de la capital. Actualment hi ha a la ciutat diferents barris i una Església per la comunitat armènia.[1]

Comunitat grega[modifica | modifica el codi]

Una de les altres comunitats amb més vella tradició a Bucarest és la grega. L'any 1930 vivien a Bucarest 4.293 grecs, representant 0,67% del total de la població de la ciutat.[1]

Transport[modifica | modifica el codi]

Bucarest disposa d'una xarxa de metro subterrània, Metro de Bucarest.

Aeroports[modifica | modifica el codi]

Els dos aeroports ciutadans són:

Universitats[modifica | modifica el codi]

Equips esportius[modifica | modifica el codi]

L'Estadi Nacional, Bucarest
  • Rugbi: București

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Informati despre Bucuresti (en romanès). Ministerul Educatiei si Cercetarii, 2009, p.11. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nicolae Iorga, Istoria Bucureștilor, 1940
  • C.Bacalbașa, Bucureștii de altădată, 1935
  • G.Ionnescu-Gion, Istoria Bucureștilor, 1899
  • George D.Florescu, Din vechiul București, 1935
  • George Potra, Din Bucureștii de altădată, 1981

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bucarest


Bandera de Romania Municipi de Bucarest Escut de Bucarest

Barris de Bucarest : Băneasa · Pipera · Floreasca · Pantelimon · Colentina ·  · Iancului · Tei · Vitan · Dudeşti · Titan · Centru Civic · Berceni · Olteniţei · Văcăreşti · Rahova · Ferentari · Cotroceni · Giuleşti · Drumul Taberei · Militari · Crângaşi

Sectors de Bucarest : Sector 1 · Sector 2 · Sector 3 · Sector 4 · Sector 5 · Sector 6