Bud Spencer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Bud Spencer
Bud Spencer el desembre de 2009.
Bud Spencer el desembre de 2009.
Nom real: Carlo Pedersoli
Naixença: 31 d'octubre de 1929 (1929-10-31) (85 anys)
Nàpols, Itàlia
Origen: Itàlia Itàlia
Cònjuge/s: Maria Amato (1960-Actual)

Pàgina sobre Bud Spencer a IMDb

Carlo Pedersoli (Nàpols, 31 d'octubre de 1929), és un campió de natació italià, molt més conegut com a actor (sota el pseudònim de Bud Spencer), i per les seves col·laboracions amb Terence Hill.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en Dret el 1955 i parla sis idiomes. El 1960 es va casar amb Maria Amato, amb qui té tres fills: Giuseppe (1961), Christine (1962) i Diamante (1972).

Palmarés esportiu[modifica | modifica el codi]

Carlo Pedersoli en 1950.

Pedersoli va ser 7 cops campió d'Itàlia en els 100 metres lliures entre 1949 i 1956, a banda de 4 cops més en relleus. També fou el primer nedador italià en baixar de la marca del minut als 100 metres (19 de setembre de 1950 a Salsomaggiore –amb una marca de 59”5).[1]

Als Jocs del Mediterrani de 1951, va guanyar una medalla d'argent als 100 metres lliures i una altra en relleus.[2] També va representar el seu país als Jocs Olímpics d'Hèlsinki 1952,[3] i als Jocs Olímpics de Melbourne 1956. A Austràlia fou finalista olímpic.[4] També va destacar com a waterpolista sent un dels integrants del "Settebello" al llarg dels anys 50, guanyant la medalla d'or als Jocs del Mediterrani de Barcelona.

Carrera cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

La seva primera aparició al cinema fou el 1950, a Quo Vadis, on hi feia de guàrdia de l'Imperi Romà. Va canviar el seu nom pel de Bud Spencer el 1967 perquè li agradava Spencer Tracy i la cervesa Budweiser; amb aquest nom va protagonitzar el seu primer film amb el també actor italià Terence Hill, a la pel·lícula Déu perdona ... jo no (1967), de la qual tots dos van protagonitzar dues seqüeles. La parella protagonista de Spaghetti Westerns, va assolir el seu primer gran èxit amb Li deien Trinitat, pel·lícula de l'any 1971 que tot i que estava ambientada al salvatge oest, ja exemplificava els camins artístics pels quals després discorreria la seva carrera. Cinema d'humor amb catàrtics finals a base de trompades, i amb una dualitat en els personatges basada en la força expeditiva i acció directa de Bud vers l'audaç i manipulador Terence. El 2010 tots dos van rebre el David de Donatello honorífic per la seva carrera.

Altres activitats[modifica | modifica el codi]

Carlo Pedersoli també és autor de les cançons d'alguna de les pel·lícules on participa com a actor.

La seva passió per l'aeronàutica el va portar a obtenir la llicència de pilot privat tant d'avioneta com d'helicòpter. El 1981 va fundar la línia aèria de càrrega Mistral Air, que pertany actualment al Correu italià.

En les eleccions regionals de 2005 es va presentar com a candidat pel Laci del partit polític Força Itàlia, però no va resultar elegit.

En 2008 va ser reconegut amb l'Orden al Mèrito de la República Italiana en el grau d'oficial.

El 2009 va fer un espot per Bancaja, l'anunci de televisió s'acompanya amb la cançó Born to be alive. L'estil de l'espot recorda els films gravats a la dècada dels setanta juntament amb Terence Hill, com va ser el cas de Dos superpolicies.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

En solitari[modifica | modifica el codi]

Tetralogía Peuassos[modifica | modifica el codi]

  1. Piedone lo sbirro, 1973 (El super-poli), Inspector Rizzo "Peuassos".
  2. Piedone a Hong Kong, 1975 (Peuassos o En Peuassos va a Hong Kong), Inspector Rizzo "Peuassos".
  3. Piedone l'africano, 1978 (¡Punys fora!), Inspector Rizzo "Peuassos".
  4. Piedone d'Egitto, 1979 (Peuassos), Inspector Rizzo "Peuassos".

Bilogia El supersheriff i el petit extraterrestre[modifica | modifica el codi]

  1. Uno sceriffo extraterrestre - poco extra e molto terrestre, 1979 (El sheriff i el petit extraterrestre), Xèrif Joe Scott.
  2. Chissà perché... capitano tutte a me, 1980 (El supersheriff), Xèrif Joe Scott.

Títols independents[modifica | modifica el codi]

  • Quo Vadis, 1951 (Quo Vadis), guarda imperial
  • A Farewell to Arms, 1957 (Adeu a les armas), carabiner
  • Annibale, 1959 (Aníbal)
  • Al di là della legge, 1967 (Més enllà de la llei)
  • Oggi a me... domani a te!, 1968 (Avui per tu, demà per mi)
  • Un esercito di cinque uomini, 1969 (L’exèrcit de cinc homes), Mesito
  • Dio è con noi, 1969 (I Déu està amb nosaltres), Cpl. Jelinek
  • 4 mosche di velluto grigio, 1971 (Quatre mosques sobre vellut gris), Godfrey 'God'
  • Una ragione per vivere e una per morire, 1972 (Una raó per viure i una per morir)
  • Si può fare... amigo, 1972 (Es pot fer... amic)
  • Torino nera, 1972 (Torí negre)
  • Anche gli angeli mangiano fagioli, 1973 (També els àngels mengen fesols), Charlie Smith
  • Il soldato di ventura, 1975 (El soldat de fortuna)
  • Charleston, 1977 (Mr. Charleston), Mr. Charleston
  • Lo chiamavano Bulldozer, 1978 (L'anomenaven Bulldozer)
  • Occhio alla penna, 1981 (Dos brètols a l'oest), Buddy
  • Banana Joe, 1981 (Banana Joe), Banana Joe
  • Bomber, 1982 (Bombarder)
  • Cane e gatto, 1982 (Com gos i gat), Sergent Alan Parker
  • Aladdin, 1986 (Aladí)
  • Un piede in paradiso, 1990 (Un peu al paradís), Bull Webster
  • Al límite, 1997, Elorza
  • Hijos del viento (Entre la luz y las tinieblas), 2000, Quintero
  • Padre Esperanza, 2001
  • Cantando detrás del parabrisas, 2002

Coprotagonitzades amb Terence Hill[modifica | modifica el codi]

Trilogía de Cat Stevens i Hutch Bessy[modifica | modifica el codi]

  1. Dio perdona... Io no!, 1968 (Déu perdona... jo no) (1968), Hutch Bessy "Earp"
  2. I quatre dell'ave Maria, 1968 (Els quatre de l'ave Maria), Hutch Bessy
  3. La Collina degli stivali, 1969 (El turó de les botes), Hutch Bessy

Bilogía Trinitat[modifica | modifica el codi]

  1. Lo chiamavano Trinità, 1970 (Li deien Trinitat), el nen
  2. ...continuavano a chiamarlo Trinità, 1972 (Encara li deien Trinitat), el nen

Títols independents[modifica | modifica el codi]

  • Il corsaro nero, 1971 (El corsari negre), Skull
  • Più forte, ragazzi!, 1972 (¡Més fort, nois!), Salud
  • Altrimenti ci arrabbiamo, 1974 (I si no, ens enfadem o Juntos son Dinamita a Llatinoamèrica), Ben
  • Porgi l'altra guancia, 1974 (Dos missioners), Pare Pere
  • I due superpiedi quasi piatti, 1976 (Dos súper policies), Wilbur Walsh
  • Pari e dispari, 1978 (Parell i senar), Charlie Firpo
  • Io sto con gli ippopotami, 1979 (Estic amb els hipopòtams), Tom
  • Chi trova un amico, trova un tesoro, 1981 (Qui té un amic... té un tresor), Charlie O'Brien
  • Nati con la camicia, 1983 (Dos super super esbirros), Doug O'Riordan "Mason"
  • Non c'è due senza quattro, 1984 (Dos super dos), Greg Wonder / Antonio Coimbra de la Coronilla y Azevedo
  • Miami Supercops, 1985 (Dos súper policias a Miami), Steve Forest
  • Botte di Natale, 1994 (Y en Nochebuena... ¡Se armó el Belén!), Moses

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bud Spencer
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bud Spencer