Buglossa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Buglossa
Anchusa azurea Miller
Anchusa azurea Miller

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Boraginaceae
Subfamília: Boraginoideae
Gènere: Anchusa
Espècie: A. azurea
Nom binomial
Anchusa azurea
Mill.
Sinònims

[1]

  • Anchusa italica Guill. & Perr.

La buglossa (Anchusa azurea) és una herba perenne de la família Boraginaceae. Habita en vores de camins, en sòls drenats i humits de bona part d'Europa i d'Àsia. També rep els noms en català de boleng, bolenga borda, borratja borda, bovina vera, buglossa blava, lenguaza, llengua bovina, llengua de bou, llengua de vaca.[2] Etimològicament azurea indica el color dels pètals blaus, i entre els noms populars llengua de bou i els seus derivats ens indiquen la forma de llengua de les seves fulles basals i l'aspror de les mateixes.

Característiques morfològiques[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia perenne que assoleix entre 1 a 1,5 m d'alçada, erecta, amb ramificacions des de la base que apareixen el segon any, ja que el primer any només és una planta acaule amb fulles lanceolades. Tota la planta és hirsuta i està coberta de pèls més o menys rígids i aspres al tacte i, segons ens acostem a la base, aquest és més llarg i més dens. Les fulles alternes són sèssils i lanceolades excepte les basals. Aquestes fulles tenen un pecíol de color vermellós i les caulinars tenen forma oblongo-lanceolada o lingüiforma (en forma de llengua). Les inflorescències són cimoses amb petites bràctees i amb peduncles de color morat. Les flors hermafrodites són d'un color blau elèctric, amb cinc pètals actinomorfs. La corol·la és un tub llarg i estret i el calze té els sèpals soldats a la base. El fruit és tetranúcula amb tres aquenis, berrugosos.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

La flor era molt utilitzada en l'antiguitat com a sudorífica, diürètica, antidiarreic, en infusió o mesclada amb vi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «espècie Anchusa azurea» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
  2. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.