Bugui-bugui

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fotografia de Little Willie Littlefield, pianista de bugui-bugui durant la seva gira per Alemanya l'any 2006.

El bugui-bugui és un ball ràpid d'origen estatunidenc que s'executa amb balanceigs, girs i encreuament continus.

Origen i evolució[modifica | modifica el codi]

Les arrels d'aquest ritme les trobem en el jazz i el blues. Hi ha qui situa els seus orígens en el Xicago dels anys 20 del segle XX, on hauria arribat des del Mig Oest com a adaptació per al piano de les formes emprades en la guitarra i el banjo pels músics de blues de començament del segle XX.

El seu caràcter essencialment rítmic el converteix en el més africà dels estils de jazz. La seua estructura harmònica es caracteritza per la repetició vigorosa i constant, en la part greu, d'un motiu de vuit notes a cada compàs (8/8). Aquest ritme obsessiu és contestat per la melodia de la part aguda (mà dreta). Pot considerar-se com una forma de swing i el precursor dels balls estil jive i rock'n'roll.

S'atribueix a Jimmy Blythe la primera peça d'aquest gènere: "Chicago Stomp", però el primer tema que es va fer famós va ésser "Pinetop's Boggie-woogie" (1928), enregistrat per Clarence "Pinetop" Smith. A la dècada dels trenta, aquest ritme és adoptat per les grans orquestres de swing, especialment, per les de Count Basie, Lionel Hampton i Glenn Miller.

El 1938, gràcies als primers concerts de jazz al Carnegie Hall de Nova York, el bugui-bugui es difon amb força pels Estats Units i pianistes blancs com Freddie Slack i Bob Zurke descobreixen un estil que està destinat a influir músics com ara Jerry Lee Lewis i Louis Jordan. Les tropes estatunidenques que participen en la Segona Guerra Mundial el porten a Europa, on acabarà sent considerat per algunes escoles com una modalitat de rock simple.

Una variant actual és el bugui-rock.[1]

Músics relacionats amb el bugui-bugui[modifica | modifica el codi]


Selecció discogràfica[modifica | modifica el codi]

  • Jimmy Blythe. In Chronological Order 1924-1931 (RST Records, JPCD-1510-2).
  • Cow Cow Davenport. Complete Recorded Works In Chronological Order Vol. 1 (1925-1929) (Document DOCD-5141).
  • Meade Lux Lewis. The Chronological Meade Lux Lewis 1927-1939 (Classics 722).
  • Albert Ammons. The Chronological Albert Ammons 1936-1939 (Classics 715).
  • Albert Ammons. The Chronological Albert Ammons 1939-1946 (Classics 927).
  • Diversos artistes. From Spirituals to Swing. The Legendary 1938 & 1939 Carnegie Halls Concerts Produced by John Hammond. Disc 1 (Vanguard CD169).
  • Jimmy Yancey. Complete Recorded Works Vol. 1 (1939-1940) (Document DOCD-5041).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, planes 28-29.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bugui-bugui Modifica l'enllaç a Wikidata