Buiro (Ainet de Besan)
| Tipus | Construcció popular | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| País |  Catalunya | |||
| Regió/prov. | Alt Pirineu i Aran | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Alins | |||
| Localització | Bordes de Buiro | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.391,6 m | |||
| Història | ||||
| Cronologia | Medieval o anterior | |||
Buiro és un despoblat del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, en territori del poble d'Ainet de Besan.
És al sud del poble d'Alins, en el lloc on actualment es troben les Bordes de Buiro i l'ermita de la Santa Creu, o Santes Creus, antigament Santa Maria. L'ermita és al nord-oest de les bordes, a uns 300 metres en línia recta. Les restes del poblat de Buiro són en el vessant meridional del Turó de Buiro, en el Pla de Buiro.
En diferents llocs del Pla de Buiro es conserven restes de les parets d'aquest poblat medieval.
Etimologia[modifica]
Segons Joan Coromines,[1] Buiro procedeix del mot grecollatí boreas (vent de tramuntana), que ha quedat en llocs molt freds exposats als vents del nord.
Referències[modifica]
- ↑ Coromines 1995.
Bibliografia[modifica]
- Coromines, Joan. «Buira». A: Onomasticon cataloniae. III Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0.
- Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Estaon». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.