Bulímia

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bulímia nerviosa
Classificació i recursos externs
ICD-10 F50.2
ICD-9 307.51
DiseasesDB 1770
eMedicine emerg/810  med/255
Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC

La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un trastorn de l'alimentació d'origen nerviós. La seva característica essencial consisteix en que la persona pateix episodis d'afartaments compulsius, seguits d'un gran sentiment de culpabilitat i sensació de pèrdua del control. Sol alternar-se amb episodis de dejú o de molt poca ingesta d'aliments, però, en poc temps tornen a patir episodis de ingestes compulsives.

Les persones bulímiques mengen fins que ja no poden més, d'una manera descontrolada i sobretot mengen productes d'un immens valor calòric (és a dir que engreixen excessivament).Tot s'ho mengen en menys de dues hores.

La bulímia en molts casos ve donada pels nervis, o altres factors d'aquest tipus com malestar, discussions amb la família... i tots aquests factors s'acumulen i es perd el control, s'ingereix gran quantitat de menjar fins que ja no es pot més i, després, es vomita.

La bulímia comporta les mateixes característiques que l'anorèxia, però normalment acostumen a ser molt més greus, ja que si es provoca el vòmit de manera regular, pot produir malformacions d'estómac, fetge, tenir hemorràgies, i es pot arribar a la mort.

Una altra característica essencial d’aquest trastorn la constitueixen les conductes compensatòries inapropiades per evitar el guany de pes. Molts individus utilitzen diferents mitjans per intentar compensar els afartaments: el més habitual és la provocació del vòmit. Aquest mètode de purga l'utilitzen el 80-90 per cent de les persones que acudeixen a centres clínics per rebre tractament. Els efectes immediats de vomitar consisteixen en la desaparició immediata del malestar físic i la disminució de la por a guanyar pes. Altres conductes de purga són: l’ús excessiu de laxants i diürètics, enemes, realització d’exercici físic molt intens i dejuni.

[edita] Població en risc

La població en risc està formada sobretot per dones de raça blanca i classe mitjana o alta en països industrialitzats com els Estats Units d'Amèrica, Amèrica llatina en general, Canadà, Austràlia, Espanya Japó, Nova Zelanda i Sudàfrica.

La bulímia s'inicia generalment a l'adolescència o en el principi de la vida adulta i normalment en les dones (de cada 10 persones que la pateixen nomes una és un home)(xinès). El descontrol alimentari sol arribar després de períodes de règim dietètic.

[edita] Pronòstic

Se sap relativament poc sobre els efectes o conseqüències a llarg termini de la bulimia. Les investigacions més recents suggereixen que el pronòstic és divers. La bulimia pot presentar-se com un patiment a llarg termini, fluctuant durant molts anys, o bé com un problema de salut episòdic, precipitant-se en funció dels events i crisis de la vida de qui la pateix. A curt termini, alguns informes mèdics suggereixen que hi ha una millora del 50 per cent en el comportament (en els afartaments i en las purgues) en aquells pacients que poden comprometre's amb un tractament. Encara no han pogut identificar-se factors consistents que permetin predir el resultat del tractament. Tot i això, la gravetat de les seqüeles de les purgues pot ser un indicador important del pronòstic; els desequilibris electrolítics, l'esofagitis i la hiperamilassemia reflexen el fet de que las purgues van ser més severes, i potser generaran un pronòstic més desalentador. En casos greus, la persona pot morir com a conseqüència d'un afartament molt sever, o inclús poden suicidar-se. En moltes ocasions el malalt presenta símptomes como ansietat i solen ingerir ansiolítics excessivament per a revertir el símptoma.