Bund

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una protesta bundista en 1917

La Unió General de Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia (en jiddisch: Algemeyner Yidisher Arbeter Bund in Lite, Poyln un Rusland,en hebreu אַלגמײַנער ײדישער אַרבײטערסבונד אין ליטאַ, פוילין און רוסלאַנד; en rus: Всеобщий еврейский рабочий союз в Литве, Польше и России), és habitualment coneguda amb el terme alemany Bund (בונד, Бунд), que significa federació o unió, va ser un moviment polític jueu de tipus socialista creat a finals del segle XIX a l'Imperi Rus. El bundisme va estar contraposat al sionisme i a les tendències centralistes dels bolxevics russos.

Història[modifica | modifica el codi]

En l'Imperi rus[modifica | modifica el codi]

El Bund va ser fundat a Wilno el 7 d'octubre de 1897. El seu objectiu era la unificació de tots els treballadors jueus en l'Imperi rus en un sol partit socialista. L'imperi rus incloïa en aquest moment a Lituània, Letònia, Bielorússia, Ucraïna i la majoria de Polònia, països on vivia la majoria de la població jueva. El Bund va intentar aliar-se amb el moviment socialdemòcrata rus per aconseguir una Rússia democràtica i socialista en la qual poguessin els jueus obtenir reconeixement legal com una nació minoritària.

El Bund va ser un partit socialista secular que s'oposava a la vida tradicional dels jueus a Rússia. El Bund es va unir al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR) en el seu primer congrés a Minsk, al març de 1898. Durant els següents cinc anys el Bund va ser reconegut com l'únic representant dels treballadors jueus en el (POSDR), encara que molts socialistes jueus van entrar al (POSDR) directament.

En el segon congrés del (POSDR), a Brussel·les i Londres a l'agost de 1903, la posició autònoma del Bund dins del (POSDR) va ser rebutjada per la majoria dels delegats, la qual cosa va causar que el Bund es retirés del congrés; aquesta fou la primera de moltes disputes en el moviment social demòcrata rus en els anys següents. El Bund va tornar formalment al (POSDR) en el quart congrés del (POSDR) a Estocolm l'abril de 1906 encara que van seguir existint divisions internes tant ideològiques com ètniques dins del partit. El Bund regularment va fer costat als menxevics, oponents dels bolxevics

El Bund estava fortament oposat al sionisme, amb l'argument que l'emigració a Palestina era una forma d'escapisme. El Bund tenia una visió internacionalista que es concentrava més en la cultura que en cap estat ni lloc, com l'essència del "nacionalisme" jueu. El Bund promovia l'ús del jiddisch com l'idioma nacional jueu i es va oposar al projecte sionista de "reviure" la llengua hebrea. Tot i això, molts membres del Bund eren alhora sionistes, i alguns d'ells van emigrar a Palestina, i van formar allà partits socialistes que seguirien existint després de la fundació de l'estat d'Israel.

El Bund tenia seguidors també en els cercles d'intel·lectuals. Actuava tant com un partit polític com un sindicat. Es va unir als sionistes socialistes i altres per formar organitzacions d'auto-defensa per protegir la població jueva dels atacs antisemites (pogroms). Durant la Revolució russa de 1905 el Bund va organitzar el moviment revolucionari dins dels poblats jueus, especialment a Bielorússia.

Després de la Revolució de 1917 el Bund, igual que els altres partits socialistes no-bolxevics deixà de militar com a partit, i alguns dels seus membres s'uniren as bolxevics mitjançant el "Kombund" o Bund comunista. Molts bundistes van ser assassinats durant el règim de Stalin.

A Polònia, Bielorússia i Lituània[modifica | modifica el codi]

El 1918, el Bund va ser un dels partits polítics que van formar el govern i parlament de Bielorússia que havia obtingut la independència aquest any. En formar-se la República Socialista Soviètica de Bielorússia, ja no hi va haver oportunitat per a l'existència de cap partit no comunista.

Polònia i Lituània van aconseguir la seva independència el 1918, i el Bund va continuar la seva militància en aquests partits, especialment en les àrees de gran població jueva a l'est de Polònia. També es va convertir en una força important en la comunitat jueva a Nova York. A Polònia, els bundistes buscaven que els jueus es quedessin recolzant al socialisme i no emigressin a Palestina. Quan el líder sionista revisionista Zeev Jabotinsky va fer una gira per Polònia advocant per l'"evacuació" dels jueus europeus, els bundistes el van acusar de donar suport a l'antisemitisme. Un altre partit no-sionista jiddischista a Lituània i Polònia va ser el Folkspartei.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Bund va seguir funcionant com a òrgan clandestí a Polònia. El 1942 Marek Edelman, un bundista, va ser cofundador de l'Organització Jueva de Combat que va dirigir l'Aixecament del Gueto de Varsòvia i també va participar en el moviment de resistència polonès.

El genocidi perpetuat contra els jueus polonesos durant l'Holocaust va comportar la mort de gran part dels seguidors del Bund i també va causar el desig dins dels supervivents d'emigrar cap a Amèrica del Nord o a Israel.

Tot i amb això, el Bund va participar en les eleccions poloneses de 1947 en una coalició amb el Partit Socialista Polonès, on va obtenir el seu únic parlamentari en la història polonesa. Sota pressió de les autoritats comunistes, els líders bundistes van posar fi al partit el 1949 tot i l'oposició de molts activistes. Un d'ells va ser Marek Edelman, que el 1976 es tornaria activista del Comitè de Defensa als Treballadors, i després del moviment Solidarność. Va ser membre del parlament polonès del 1989 al 1993.

A la resta del món[modifica | modifica el codi]

El Bund segueix sent una força política minoritària en les comunitats jueves dels Estats Units, en la dècada dels trenta va tenir molt de pes en la formació dels primers sindicats. A partir dels anys cinquanta va dur a terme un campament d'estiu en l'estat de Nova York. També segueix havent-hi una presència bundista a les comunitats jueves de Canadà, Austràlia i diversos països llatinoamericans, incloent-hi Mèxic i Argentina. Al Regne Unit, el Jewish Socialist Group és una organització formada en línia amb els valors del Bund. El 1997 es va commemorar el centenari del Bund a Nova York, Londres, Varsòvia i Brussel·les.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bund