Constel·lació del Burí

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Burí
Nom en llatí	Caelum
Abreviatura	Cae
Genitiu	Caeli
Simbologia	el cisell
Ascensió recta	5
Declinació	−40
Àrea	125 graus quadrats; Posició 81a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	α Cae (4,45m)
Meteors	cap
Limita amb	Columba; Lepus; Eridanus; Horologium; Dorado; Pictor;
	Visible a latituds entre +40° i −90°.; Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Burí (Caelum) és una constel·lació menor de l'hemisferi sud anomenada així per primera vegada per Nicolas-Louis de Lacaille. És una constel·lació sense estels brillants, car el de major magnitud és de la 4,45.

Història[modifica]

Caelum va ser introduïda per primera vegada al segle xviii per Lacaille, astrònom francès creador d'altres tretze constel·lacions del cel meridionals.^[1] El nom en francès que li va donar Lacaille va ser Burin, llatinitzat com Caelum Scalptorium. Francis Baily va escurçar aquest nom a Caelum seguint un suggeriment de John Herschel. A la carta original, la constel·lació es mostra com un burí o un estilet, encara que ha arribat a reconèixer-se simplement com un cisell. ^[2] Johann Bode va escriure el nom en plural (Cæla Scalptoris), però aquesta forma no va prosperar.^[3]^[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ Ridpath, Ian. Lacaille s Southern Planisphere of 1756 . ianridpath.com.
↑ Ridpath, Ian. Caelum . ianridpath.com.
↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catàlegs of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others . The McDonald & Woodward Publishing Company: pàg. 58-59. ISBN 9780939923786.
↑ Bode, Johann Elert (1801). Allgemeine Beschreibung und Nachweisung der Gestirne nebst Verzeichniß der geraden Aufsteigung und Abweichung von 17240 Sternen, Doppelsternen, Nebelflecken und Sternhaufen . Berlin: p. 17.

[1] Ridpath, Ian. Lacaille s Southern Planisphere of 1756 . ianridpath.com.

[ridpathantlia-2] Ridpath, Ian. Caelum . ianridpath.com.

[3] Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catàlegs of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others . The McDonald & Woodward Publishing Company: pàg. 58-59. ISBN 9780939923786.

[4] Bode, Johann Elert (1801). Allgemeine Beschreibung und Nachweisung der Gestirne nebst Verzeichniß der geraden Aufsteigung und Abweichung von 17240 Sternen, Doppelsternen, Nebelflecken und Sternhaufen . Berlin: p. 17.

[1]

[2]

[3]

[4]