Burao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Afores de Burao
Dona vella de Burao

Burao (somali Burco) és una ciutat de Somalilàndia, capital de la regió de Todgheer (Todgir). És la segona ciutat en població de Somalilàndia després de la capital Hargeisa. La seva població, estimada el 1991 en 100.000 persones, és actualment d'unes 400.000. La ciutat fou restaurada després del 1991 i disposa actualment dels serveis bàsics. L'aigua procedeix de captacions subterrànies i s'ha creat una fàbrica d'envasament d'aigua mineral. Hi ha també altres fàbriques, centres de salut i centres educatius. El transport funciona amb un bon sistema d'autobusos.

El clima és calorós amb temperatures de fins a 35 graus a l'estiu i de 27 graus la resta de l'any; plou limitadament entre desembre i maig. Està creuada pel riu Todgheer, generalment sec però que causa inundacions quan plou. Un pont uneix els dos costats de la ciutat separats pel riu. Als afores hi ha un aeroport.

La ciutat és seu de la Universitat de Burao (Jaamacadda Burco), establerta el 2004, amb una biblioteca de trenta mil volums. El 26 de juliol del 2003 es va obrir un hotel de luxe (segons el nivell del país) anomenat City Plaza Hotel. Una organització del govern, la Somaliland Youth Voluntary Organization (SOYVO), encarregada de fomentar la pau, té seu a Burao.

Burao és la seu ancestral del clan habar yonis.

L'agost de 1898 els dervixos van ocupar Burco (Burao) el que els va permetre controlar els pous d'aigua del Habar Yoonis i el Habar Tol-jecle i fins al país dels dhulbahante. Una assemblea a Burao va proclamar la guerra santa contra britànics, italians i abissinis el 1899 .Poc després els dervixos atacaven un establiment de la secta Qadiriya a Sheikh, una vila entre Berbera i Burao, els habitants de la quals foren massacrats. La primera expedició britànica contra el Mad Mullah va sortir de Burao el 22 de maig de 1901.

El 9 d'agost de 1913 a uns 40 km al sud-oest, a Dul Madoba (Dulmadooba o Ruugu), prop d'Oodweyne, la British Somaliland Camel Constabulary del coronel Richard Corfield (85 soldats) es van enfrontar a dos o tres mil dervixos del Mad Mullah, i foren derrotats morint 36 homes entre ells Corfield. Els daraawiish van tenir nombroses baixes però la mort del coronel els va fer considerar el fet una victòria. Burao però va romandre com a principal base britànica i després fou seu de dos companyies del Somaliland Camel Corps. El novembre de 1919 es va començar a preparar l'aeròdrom del que van sortir (21 de gener de 1920) els avions que van posar fi a la lluita de Mad Mullah.

Durant el règim de Siad Barre, en un atac sorpresa, el Moviment Nacional Somali va ocupar Burao (27 de maig de 1988) i part de la ciutat d'Hargeisa (el 30 de maig de 1988) però es van haver de retirar després de ser bombardejats per l'aviació somali.

Fou el lloc on es va produir la declaració d'independència de Somalilàndia el 18 de maig de 1991, després d'una gran assemblea dels caps dels clans. El 1995 hi van haver enfrontaments entre les forces dirigides per Jama Mohamed Ghalib, lleial al president sortint Abdirahman Tur, partidari de mantenir la unitat de Somàlia en un sistema federal, i el president entrant Mohamed Egal, partidari de la independència.

L'agost del 2008 hi va haver enfrontaments a Burao. El govern va acusar a l'organització "al-Shabaab" que opera a Somàlia central i del sud, i està acusada de vincles amb Al-Qaeda, però els observadors estimaven que la causa real fou la detenció del home de negocis i membre del partit opositor Kulmiye, Hersi Ali Hadj Hassan, per oposar-se a un contracte sobre telefonia amb una companyia d'Aràbia Saudita, detenció que va provocar la reacció de la gent del seu clan.

Coord.: 09° 31′ N, 45° 32′ E / 9.517,45.533