Buraq

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mahoma muntant el buraq; miniatura persa del segle XVI.

El buraq (àrab: البراق literalment: "raig", "esclat", "blancor encegadora") és un cavall mitològic que apareix a la tradiciَó islàmica. Criatura dels cels que carregà Mahoma de la Terra al Cel i de retorn durant l'Isra i Miraj (viatge nocturn), el qual és un dels capítols de l'Alcorà.

Descripció[modifica | modifica el codi]

A la tradició islàmica, el buraq sol ser descrit com "un animal blanc i gran, més llarg que un burro però més petit que una mula, que pot posar la seva peülla a una distància igual a la que assoleix la vista." A la literatura i art de l'oest, el buraq és presentat sovint com una bèstia amb cara de dona o també com una criatura híbrida part àguila i part cavall, possiblement inspirada en les llegendes del Pegàs grec i el Lamassu babiloni.

El viatge al setè cel[modifica | modifica el codi]

Dotze anys després, Mahoma es convertí en profeta, ell estava en la casa del seu cosí, fent la seva cinquena oració i després d'això se n'anà a la Mesquita Sagrada. Mentrestant, l'àngel Gabriel es presentà davant d'ell.

Abans que res, li obrí el pit, li tragué el cor i el rentà amb aigua beneïda. Després d'això, Gabriel li tornà el cor sense cap ferida, després el buraq arribà perquè Mahoma el muntés. En companyia de Gabriel, viatjà a la "més llunyana mesquita" més ràpid que la llum. Quan hi arribaren, Mahoma entrà amb Gabriel i assistiren a l'oració de Tahiyyatul Masjid.

Després ells ascendiren al primer cel i al següent i la resta, fins al setè, allà Gabriel deixà Mahoma per continuar fins a Sidratul Muntaha per conèixer Déu. Ell estava molt prop de Déu però no li veié la cara. Déu mostrà a Mahoma unes terribles escenes de l'infern i el dolor. Mahoma baixà a la Terra i des d'allà fou un predicador de Déu.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buraq