Burca
El o la burca (de l'àrab برقع burqu‘ o burqa‘ ) és una vestimenta tradicional que porten algunes dones de certs països musulmans (en especial a l'Afganistan i en zones del Pakistan i de l'Iran) basant-se en una interpretació estricta del codi islàmic del vestit o hijab, segons la qual la dona hauria de cobrir-se completament en públic. N'hi ha diversos models, dels quals se'n poden destacar dos:
- El primer, usat al sud de l'Iran, és un tipus de vel que es lliga al cap i que cobreix la cara a excepció d'una escletxa a l'altura dels ulls perquè la dona hi pugui veure.
- L'altre és l'anomenat txadri i conegut com a "burca completa" o "burca afganesa", roba d'una sola peça que cobreix el cos de cap a peus i que sol ser de color blau. Aquí, per a veure-hi, hi ha un vel reixat que permet que la dona miri però que evita que la gent li vegi els ulls.
A Occident, el mot "burca" se sol assimilar actualment al txadri o burca completa afganesa.[1] Tampoc no s'ha de confondre amb el nicab, un tipus de vel que cobreix el cap i la cara, però no el cos, i que sol ser negre. De vegades, hom parla de "vel integral" en parlar de vels que cobreixen la cara, com la burca o el nicab en contraposició als vels que no ho fan, com el xador o més àmpliament el hijab.
Taula de continguts |
Context històric [modifica]
La introducció del txadri es va produir a l'Afganistan a principis del segle XX, durant el mandat de Habibullah (1901-1919), que va imposar el seu ús a les dones que componien el seu nombrós harem per evitar que fossin vistes per els altres homes. A partir d'aquí, la burca es va convertir en una vestimenta utilitzada per la classe alta, que d'aquesta manera s'aïllava del poble evitant la seva mirada.[2]
Aplicant una comprensió fanàtica de les lleis religioses i tribals, el règim dels talibans va imposar l'ús de la burca per a totes les dones de l'Afganistan.[1]
Polèmica a Occident sobre el vel integral [modifica]
Darrerament s'ha obert una polèmica a la majoria dels països europeus sobre la conveniència o no de prohibir l'ús en públic dels vels integrals. Els partidaris de la prohibició argumenten que es tracta d'un tipus d'opressió de la dona, que en una democràcia tothom ha de poder ser reconegut i que en certs llocs els símbols religiosos no es poden acceptar (argument utilitzat p.e. a França en nom de la laïcitat constitucional del país) o que aquestes vestimentes, que dissimulen completament l'individu, poden ser utilitzades amb finalitats terroristes.
Els qui en són contraris es refereixen al dret a la llibertat individual i de culte, al fet que la prohibició estigmatitza en especial els musulmans o que, a nivell d'alliberar les dones de certes tradicions masclistes podria ser contraproduent, ja que algunes corren el risc de no sortir més de casa si se'ls prohibeix vestir-se segons llurs creences i tradicions. També al·leguen que el que no s'hauria de permetre, en tot cas, és el fet d'obligar o prohibir una dona, o qualsevor altra persona, a portar una peça de roba; no el fet de portar-la o no.
Ús als Països Catalans [modifica]
A Catalunya, segons el Consell islàmic de Catalunya, el 2010 hi hauria com a molt sis dones amb burca per set milions i mig d'habitants.[3] Algunes organitzacions de dretes es mostren contra el seu ús, al·legant que aquestes dones es veuen obligades a fer-ho, enlloc de promoure canvis en la normativa que sancionin la imposició del vel integral, no pas el seu ús. Poques dones, de diferents religions i cultures, es mostren a favor d'imposar per llei normes vestimentàries. En general els partits i organitzacions d'esquerres també. Els grups feministes entenen que les prohibicions o imposicions d'aquesta mena són masclistes. Entitats com el Centre UNESCO de Catalunya qüestionen alguns partits polítics per utilitzar la religió com a arma amb finalitats electoralistes.[4]
En particular, la Unesco de Catalunya considera que és un gran error centrar el debat públic en tan sols en el fet de prohibir o no prohibir una peça de roba. Menys encara sense consultar prèviament l'Assemblea de les Religions, que té funcions consultives i assessores en totes aquelles matèries relacionades amb els afers de les diferents tradicions religioses, ni sense parlar amb les dones a les que la normativa suposadament afectaria, tot i que siguin una minoria.[4]
A la Unió Europea existeix una Convenció Europea per als Drets Humans, als articles 8 i 9 de la qual inclouen explícitament la llibertat de religió i creença, i es manifesten contra la prohibició de pràctiques i símbols religiosos.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Burca Enciclopèdia Catalana
- ↑ Costa, Roger. «L'origen del burca». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, maig 2011, p. 58-59. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Consell Islàmic de Catalunya declaracions a Telenotícies, TV3, 6 de juny de 2010
- ↑ 4,0 4,1 La prohibició del burca Fundació Autònoma Solidària i Centre Unesco de Catalunya, 11 de juny de 2010
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burca |
