Burgfrieden

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Burgfriedenspolitik.

El terme Burgfrieden (mhd. burcvride 'pau contractual dins de la comunitat d'hereus d'un castell' [1]) es referia a un estatus jurídic especial dels llocs emmurallats (ciutats o castells) a l'Edat Mitjana, en l'àmbit de la qual els drets domiciliaris i els poders punitius del senyor del castell s'aplicava, així com els feus i les ruptures de la pau amb penes rigoroses estaven prohibits.[2][3] A Baviera, la pau castellera era el districte sobirà, protector, de mercat i judicial de les ciutats i mercats.[4]

Significat[modifica]

Burgfriedenssäule prop de Landshut

Si varies persones eren propietàries d'un castell i, per tant, eren considerades els senyors del castell, es celebraven els anomenats Burgfriedensverträge (contractes de treva), que també s'anomenaven per abreviar treves i sovint imposaven unes normes de gran abast per conviure al castell, per exemple per al manteniment. i defensa o el salari proporcional dels guàrdies. La treva va tenir una importància particular per als castells que eren propietat conjunta de diversos socis (Ganerbenburg). Els copropietaris (hereus, mesquins) es van jurar mútuament que mantindrien la pau a la zona del castell, encara que s'entretinguessin en una baralla.[5]

La concessió d'una treva no podia ser refusada, sobretot a l'alta edat mitjana. Durant les visites a altres castells, inclosos els d'un enemic, calia suspendre un feu, ja que també hi havia treva per als oponents als voltants del castell. La treva podria acabar amb una carta de feu especial, per exemple per poder assetjar legalment el castell respectiu.

El senyor del castell també podia concedir asil a les persones i així posar-les sota la seva protecció, però també obligar-les a la seva sobirania.

La frontera de la treva acostuma a estar lluny davant de les muralles. Si no hi hagués demarcació natural, l'àmbit territorial de la treva es podria marcar en conseqüència, per exemple amb pedres o pilars de treva .[6][7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Burgfriede bei Duden online.
  2. ↑ Burgfrieden Mittelalter-Lexikon, Kleine Enzyklopädie des deutschen Mittelalters, gegründet durch Peter C. A. Schels, abgerufen am 28. September 2018
  3. ↑ Fritz H. Herrmann: Strafe für Bruch des Burgfriedens. In: Wetterauer Geschichtsblätter 1954, S. 148
  4. ↑ Reinhard Heydenreuter: Kriminalgeschichte Bayerns 2003, S. 320
  5. ↑ Joachim Schneider: Ganerbschaften und Burgfrieden in der Frühen Neuzeit: Relikte oder funktionale Adaptionen? In: Adel in Hessen. Herrschaft, Selbstverständnis und Lebensführung. 2010, S. 129–14
  6. ↑ Josef Buchowiecki: Der letzte erhaltene Burgfriedenstein. In: Wiener Geschichtsblätter 1970, S. 123
  7. ↑ Andreas Sauer: Steinerne Zeugen der Rechtsgeschichte: die Burgfriedensäulen der Stadt Pfaffenhofen a.d. Ilm - Geschichte, Bedeutung, Konservierung. In: Schönere Heimat 2018, S. 39–42

Bibliografia[modifica]

  • Gerd Althoff : Regles del joc de la política a l'edat mitjana. Comunicació en pau i feu. Primus Verlag, Darmstadt 1997, ISBN 3-89678-038-7 .
  • Busson : Guàrdia d'honor cavallerista. Franz Pechel, Graz 1907.
  • Herbert Obenaus : llei i constitució de les societats amb St. Jörgenschild a Suabia. Investigació de la noblesa, l'entrada, l'arbitratge i els feus en el segle XV (= Publicacions de l'Institut Max Planck d'Història. 7, ISSN 0436-1180). Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1961, (també: Göttingen, Universitat, tesi, 1959).
  • Cantant Margret: La treva dels comtes de Katzenelnbogen. A: Fulles per a la història nacional alemanya. Vol 116, 1980, ISSN 0006-4408, pàgines 189–234 .
  • Christoph Terharn: Els feus d'Herford a la baixa edat mitjana. Una contribució al dret del feu (= fonts i investigacions sobre la història del dret penal. vol. 6). Schmidt, Berlín 1994, ISBN 3-503-03090-5 (també: Münster, Universitat, tesi, 1993).
  • Thomas Vogel: Llei del feu i pràctica del feu a la baixa edat mitjana utilitzant l'exemple de la capital imperial Nuremberg (1404-1438) (= Contribucions de Friburg a la història medieval. estudis i textos. vol. 11). Lang, Frankfurt del Main i a. 1998, ISBN 3-631-33100-2 (també: Friburg (Breisgau), Universitat, tesi, 1994).

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Burgfrieden&oldid=32822592»