Burgo de Osma-Ciudad de Osma
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
_Mapa.svg) |
|||||
| Municipi de la Comunitat de Castella i Lleó | |||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca |
Espanya Comunitat de Castella i Lleó Província de Sòria Tierras del Burgo |
||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Pressupost | 7.019.836,00 | ||||
| Superfície | 289,35 km² | ||||
| Altitud | 906 m | ||||
| Població • Densitat |
5.015 hab. 17,33 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 34′ N, 3° 4′ O | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Antonio Pardo Capilla. (PP) |
||||
| Codi postal | 42300 |
||||
Burgo de Osma-Ciudad de Osma és un municipi espanyol ubicat a la província de Sòria, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Alcubilla del Marqués | |
| Barcebal | |
| Barcebalejo | |
| Berzosa | |
| El Burgo de Osma | |
| La Olmeda | |
| La Rasa | |
| Lodares de Osma | |
| Navapalos | |
| Osma | |
| Río Abión | |
| Río Caracena | |
| Río Lobos | |
| Río Sequillo | |
| Río Ucero | |
| Santiuste | |
| Sotos del Burgo | |
| Torralba del Burgo | |
| Valdegrulla | |
| Valdelubiel | |
| Velasco | |
| Vildé | |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Població
El Burgo de Osma compta amb 5.015 habitants (INE 2007).
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Situació
És a 58 km al sud oest de Sòria capital, per la carretera Nacional 122 en direcció a Aranda de Duero (Burgos).
[edita] Història
La primitiva ciutat arèvaca d'Uxama va tenir el seu assentament al Cerro Castro, a escassa distància de l'actual població del Burgo de Osma, i allà va romandre durant la dominació romana. D'ambdós períodes queden apreciables restes arqueològiques que ho testifiquen; tant al turó d'Uxama com al pla, en l'actual nucli d'Osma. En època visigoda va canviar el seu nom pel d'Oxoma o Osoma, alhora que li era reconeguda la seva importància en ser elevada al rang de seu episcopal l'any 597. La invasió musulmana també va caracteritzar aquesta pròspera ciutat que els seus conquistadors van anomenar Waxsima; de la seva permanència en ella dóna fe l'atalaia àrab que encara perdura al turó d'Uxama.
Durant el segle X, l'Osma cristiana alt-medieval -desplaçada en aquell moment al turó veí, al marge esquerre del riu Ucero, presidit pel seu castell- sofreix les mateixes vicissituds bèl·liques que les veïnes places fortes de Gormaz i San Esteban, passant amb freqüent alternança d'unes a altres mans, per acabar definitivament en les cristianes després de la desaparició d'Al-Mansur. A partir de llavors i progressivament, la població va ser abandonat el turó del castell i es va traslladar al pla, ocupant el lloc de l'actual població d'Osma, a la vora dreta de l'Ucero.
Restaurada la diòcesi, Pedro de Bourges (Sant Pere d'Osma) és nomenat bisbe de la mateixa, ocupant la seu entre els anys 1101 i 1109. Se li atribueix la construcció de la primitiva catedral romànica sobre la base d'un antic temple visigot dedicat a Sant Miquel, les restes del qual es trobaven al burg establert al pla de l'altre marge, l'esquerra, del riu Ucero.
A partir d'aquest moment, es va produir en el petit nucli burgès una ràpida transformació urbana en detriment d'Osma, assolint entitat jurídica independent d'ella per privilegi d'Alfons VIII, constituint-se la vil·la d'El Burgo de Osma.
El prelat oxomenc Juan Domínguez que va ocupar la càtedra episcopal entre els anys 1231 i 1240 va ordenar la demolició de la catedral romànica, obsoleta al seu entendre en mida i qualitat, per reedificar-la sota els cànons estilístics del nou art gòtic. Un altre mitrat, Pedro de Montoya, dotaria la vila el segle XV de les muralles que avui en dia encara es conserva.
[edita] Fills il·lustres
- Mariano Álvarez de Castro, actuà com a general de la Guerra de la Independència Espanyola.
- Manuel Ruiz Zorrilla, polític d'esquerres de la Primera República Espanyola.
- Jesús Gil y Gil, fou empresari i president de l'Atlètic de Madrid.
- Juan José Lucas, fou president de la Junta de Castella i Lleó i ministre de la presidència espanyol.
[edita] Bibliografia
- GARCÍA GARCÍA, M.: El Colegio-Universidad de Santa Catalina, Celtiberia, nº 9 (1959), p. 133-138.
- GARCÍA GARCÍA, M.: El Colegio-Universidad de Santa Catalina, Celtiberia, nº 11 (1961).
- IRUELA, J.M.: Una universidad castellana: la de Santa Catalina de El Burgo de Osma, Revista de Soria, nº 7-10 (1967-1970).
- VV.AA.: Historia de El Burgo de Osma. Soria (2001). ISBN 84-7359-524-6
  |
Aquest article és un esborrany sobre Castella i Lleó. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
