Burgo de Osma-Ciudad de Osma

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Burgo de Osma-Ciudad de Osma és un municipi espanyol ubicat a la província de Sòria, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Entitat de població Habitants
Alcubilla del Marqués
Barcebal
Barcebalejo
Berzosa
El Burgo de Osma
La Olmeda
La Rasa
Lodares de Osma
Navapalos
Osma
Río Abión
Río Caracena
Río Lobos
Río Sequillo
Río Ucero
Santiuste
Sotos del Burgo
Torralba del Burgo
Valdegrulla
Valdelubiel
Velasco
Vildé
Font: Municat

Taula de continguts

[edita] Població

El Burgo de Osma compta amb 5.015 habitants (INE 2007).


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
- - - - - 3104 3002 3434 3378
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
3564 3426 3404 3561 3443 3112 5954 5046 -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Situació

És a 58 km al sud oest de Sòria capital, per la carretera Nacional 122 en direcció a Aranda de Duero (Burgos).

[edita] Història



Vista nocturna de la catedral i muralles del Burgo de Osma.

La primitiva ciutat arèvaca d'Uxama va tenir el seu assentament al Cerro Castro, a escassa distància de l'actual població del Burgo de Osma, i allà va romandre durant la dominació romana. D'ambdós períodes queden apreciables restes arqueològiques que ho testifiquen; tant al turó d'Uxama com al pla, en l'actual nucli d'Osma. En època visigoda va canviar el seu nom pel d'Oxoma o Osoma, alhora que li era reconeguda la seva importància en ser elevada al rang de seu episcopal l'any 597. La invasió musulmana també va caracteritzar aquesta pròspera ciutat que els seus conquistadors van anomenar Waxsima; de la seva permanència en ella dóna fe l'atalaia àrab que encara perdura al turó d'Uxama.

Durant el segle X, l'Osma cristiana alt-medieval -desplaçada en aquell moment al turó veí, al marge esquerre del riu Ucero, presidit pel seu castell- sofreix les mateixes vicissituds bèl·liques que les veïnes places fortes de Gormaz i San Esteban, passant amb freqüent alternança d'unes a altres mans, per acabar definitivament en les cristianes després de la desaparició d'Al-Mansur. A partir de llavors i progressivament, la població va ser abandonat el turó del castell i es va traslladar al pla, ocupant el lloc de l'actual població d'Osma, a la vora dreta de l'Ucero.

Restaurada la diòcesi, Pedro de Bourges (Sant Pere d'Osma) és nomenat bisbe de la mateixa, ocupant la seu entre els anys 1101 i 1109. Se li atribueix la construcció de la primitiva catedral romànica sobre la base d'un antic temple visigot dedicat a Sant Miquel, les restes del qual es trobaven al burg establert al pla de l'altre marge, l'esquerra, del riu Ucero.

A partir d'aquest moment, es va produir en el petit nucli burgès una ràpida transformació urbana en detriment d'Osma, assolint entitat jurídica independent d'ella per privilegi d'Alfons VIII, constituint-se la vil·la d'El Burgo de Osma.

El prelat oxomenc Juan Domínguez que va ocupar la càtedra episcopal entre els anys 1231 i 1240 va ordenar la demolició de la catedral romànica, obsoleta al seu entendre en mida i qualitat, per reedificar-la sota els cànons estilístics del nou art gòtic. Un altre mitrat, Pedro de Montoya, dotaria la vila el segle XV de les muralles que avui en dia encara es conserva.

[edita] Fills il·lustres

[edita] Bibliografia

  • GARCÍA GARCÍA, M.: El Colegio-Universidad de Santa Catalina, Celtiberia, nº 9 (1959), p. 133-138.
  • GARCÍA GARCÍA, M.: El Colegio-Universidad de Santa Catalina, Celtiberia, nº 11 (1961).
  • IRUELA, J.M.: Una universidad castellana: la de Santa Catalina de El Burgo de Osma, Revista de Soria, nº 7-10 (1967-1970).
  • VV.AA.: Historia de El Burgo de Osma. Soria (2001). ISBN 84-7359-524-6