Burgos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Burgos (desambiguació)».
Burgos
Bandera de Burgos Escut de Burgos
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Burgos
Municipi de Castella-Lleó
Burgos - Arco de Santa Maria 10.JPG
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Castella i Lleó Castella i Lleó
Bandera de la província de BurgosProvíncia de Burgos
Alfoz de Burgos
Superfície 13,28 km²
Altitud 856 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
179.097 hab.
13.486,22 hab/km²
Coordenades 42° 21′ N, 3° 41′ O / 42.35°N,3.69°O / 42.35; -3.69Coord.: 42° 21′ N, 3° 41′ O / 42.35°N,3.69°O / 42.35; -3.69
Distàncies 244 km de Madrid
Dirigents:
• Alcalde:

Javier Lacalle (PP)
Codi postal 09001
Web
Façana de la catedral de Burgos

Burgos, tradicionalment catalanitzat com a Burchs,[2] és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella. Des de 1983 pertany a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Burgos, bressol de Castella, descobreix amb orgull als visitants les fletxes agudes i dentades de la seva cèlebre catedral. Es divideix en dues parts, una a cada banda de l'Arlanzón, el riu que travessa la ciutat, enllaçades per nombrosos ponts: la vella ciutat, sobre la riba occidental, i un barri modern, sobre la riba oriental. La seva posició aïllada sobre una altiplà a prop de 900 m d'altitud l'exposa sovint als rigors dels vents freds. Té un clima extrem d'hiverns freds i llargs i estius calorosos (nou mesos d'hivern, tres mesos d'estiu), i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l'any. L'any 2005 tenia una població de 172.421 habitants.

És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d'àrea comercial. Seu de l'Audiencia Territorial, de regió militar i d'arquebisbat.

Història[modifica | modifica el codi]

Existeixen rastres de presència humana sobre el pujol del castell que domina la ciutat al període del neolític (4500 aC) i en la primera Edat del Ferro (850 aC).

Tanmateix, la ciutat de Burgos és fundada com a tal pel comte castellà Diego Rodriguez Porcelos l'any 884. Alfons III d'Astúries, intentant frenar els atacs musulmans, va ordenar al comte Diego Rodriguez crear una ciutat sobre les vores de l'Arlanzón. L'origen de la ciutat és, per tant, militar.

Burgos, va ser poblada per disposició reial i sotmesa directament a l'autoritat dels reis de Lleó. Cap al 930, es convertia en capital del comtat de Castella, i durant el regnat de Ferran I de Castella, el Magne (mort el 1065), esdevingué la capital del regne de Castella i Lleó, fins a l'any 1087, que fou substituïda per Toledo, títol que a la vegada va cedir a Valladolid el 1492 en el moment de la caiguda de Granada.

Va ser proclamada seu episcopal el 1074, després elevada al rang d'arquebisbat el 1574.

A l'oblit polític va correspondre el dinamisme comercial i artístic. La ciutat centralitzava la llana. Durant els segles XIV i XV es desenvolupà extraordinàriament, mercès a la centralització de la llana dels grans criadors de la meseta castellana, la qual era expedida cap a Flandes a través dels ports cantàbrics. La relació amb Bilbao, port d'embarcament principal, fou tibant, a causa de l'intent de Burgos de controlar la flota biscaïna, i s'agreujà quan aquesta obtingué dels Reis Catòlics un consolat el 1494. El 1499, però, arribaren a un acord, pel qual Burgos conservava el monopoli del comerç llaner i Bilbao el de les exportacions de ferro.

És també l'època en que arquitectes i escultors vinguts sobretot del Nord posen la ciutat en la moda del gòtic. Burgos esdevé la capital d'aquest art a Espanya amb realitzacions destacables com:

També hi ha edificis civils interessants, com:

D'estil renaixentista i del s XVI:

Dels seus museus i arxius són cabdals:

  • el Museo Arqueológico, amb el frontal romànic d'esmalt de Silos
  • la Biblioteca Provincial
  • l'arxiu de la catedral.

Al final del segle XVI, s'entra en el declivi de la meseta i de la prosperitat burgalesa. Burgos inicià la decadència, a conseqüència de la crisi econòmica provocada pel trencament de l'eix comercial Medina del Campo - Anvers.

El 1833, esdevé capital de la seva província.

Durant la guerra civil (1936-1939), s'hi constituí (23 de juliol de 1936) la Junta de Defensa i esdevingué la seu del govern de Franco (dit Govern de Burgos), proclamat allí l'1 d'octubre de 1936, generalíssim dels exèrcits del nou estat espanyol. Ho va continuar sent fins a la presa de Madrid el 1939.

Burgos i els pelegrins[modifica | modifica el codi]

Sobre el Camí de Sant Jaume. Es ve d'Atapuerca, i el pròxim poble és Rabe de las Calzadas, sent la cinquena parada de la Guia del Pelegrí.

Fins a principis del segle XIII, s'entrava a Burgos per la porta Gamonal al nord-oest de la ciutat, sent la ciutat una senzilla etapa. A partir de 1221, els pelegrins passaven al costat de la catedral i els seus treballs. Al segle XV ja podien veure de lluny les dues fletxes de la catedral. La ciutat comptava amb més de trenta hospitals pels pelegrins, entre els quals l'hospital San Juan Evangelista i l'Hospital del Rey.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José María Peña San Martín UCD
1983 - 1987 Jose María Peña San Martín AP-PDP-UL
1987 - 1991 Jose María Peña San Martín Aliança Popular
1991 - 1995 Jose María Peña San Martín (fins a 1992)
Valentín Niño Aragón
PP
1995 - 1999 Valentín Niño Aragón PP
1999 - 2003 Ángel Olivares Ramírez PSOE
2003 - 2007 Juan Carlos Aparicio Pérez PP
2007 - 2011 Juan Carlos Aparicio Pérez PP
Des del 2011 Francisco Javier Lacalle Lacalle n/d

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgos Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Boades, Bernardo. Libre de feyts d'armes de Catalunya. Editorial Barcino, 1948, p. Volum 5, p.192.