Buster Crabbe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Buster Crabbe
Llibre d'aventures de Tarzan d'Edgar Rice Burroughs, del que Buster Crabbe en fou protagonista en molts films.
Llibre d'aventures de Tarzan d'Edgar Rice Burroughs, del que Buster Crabbe en fou protagonista en molts films.
Nom real: Clarence Linden Crabbe
Naixença: 7 de febrer de 1908
Oakland, Califòrnia, (EUA)
Defunció: 23 d'abril de 1983 (als 75 anys)
Scottsdale, Arizona (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Adah Virginia Held (1933) fins la mort de Crabbe
Papers importants: Els rols de Tarzan

Pàgina sobre Buster Crabbe a IMDb

Buster Crabbe (Oakland, Califòrnia, 7 de febrer de 1908 - Scottsdale, Arizona, 23 d'abril de 1983) fou un actor de cinema nord-americà. Interpretà pel·lícules del cinema d'aventures, fantasia, western i ciència-ficció de Hollywood.

Astre del carrer misèria[modifica | modifica el codi]

A molts afeccionats al cinema pot ser que el nom de Buster Crabbe no els digui res, inclús esgrimint la seva contribució com a protagonista a quatre serials essencials del camp de la ciència-ficció, tres de ells exercint com a Flash Gordon (personatge del que era seguidor abans de fer la pel·lícula, en la que aconseguí el paper sense presentar-se a cap prova de repartiment), i el quart interpretant el paper del principal competidor d'aquell, Buck Rogers. Crabbe també fou un dels Tarzan que el cinema de sèrie B proporcionà a la pantalla gran al marge de les produccions de la MGM protagonitzades per Johnny Weissmuller. I al principi de la seva carrera, era conegut com a Larry Buster Crabbe, i fou el protagonista d'una sèrie de TV sobre la Legió estrangera francesa, Capità Gallant de la Legió estrangera, de 45 episòdis i emesa entre 1955 i 1957.

A l'anterior s'ha de sumar la seva llarga trajectòria com heroi del western, interpretant a Billy the Kid en diverses ocasions, i també donant vida al llegendari Wyatt Earp.

Res de l'anterior pot posar en dubte la filmografia de Crabbe, malgrat no ser gaire coneguda, el que no li resta gens d'interès, especialment pel cinema d'aventures i acció, els fanàtics de la serie B i els que gaudeixen d'aquesta curiosa forma de narrar per capítols que foren els serials.

Crabbe era un dels astres més populars del que en el sistema de Hollywood s'anomena "Power row", quelcom així com al "carrer Misèria" situada en els suburbis dels grans estudis, sempre treballant amb poc pressupost i abundant en gèneres populars amb productes d'explotació molt imaginatius però perpètuament condicionats per un pressupost escàs, sotmesos a la disciplina estalviadora dels serials i la sèrie B.

Era descendent del general confederat James Longstreet, una de les grans figures de la guerra civil entre els estats del Nord i els exèrcits del Sud. Fill d'un venedor de pisos, tingué un germà, Edward Clinton Simmons Crabbe I, de malnom Buddy, nascut el 1909 i mort el 1972.

Inicialment interessat a estudiar dret, Buster Crabbe mesurava 1.85 metres d'estatura, i fou un dels atletes que se sotmeteren a proves per interpretar el paper de Tarzàn en el si de la MGM. Aquest personatge fou a parar finalment a Johnny Weismuller, però en els estudis Paramount restar convençuts del potencial que tenia Crabbe com heroi selvàtic perquè el postularen com alternativa o competència de l'home mico creat per Edgar Rice Burroughss donant-li el paper de Kaspa, l'home lleó, que es basava en el relat El camí del lleó, escrit per Charles Thurley Stoneham, i que fou el debut oficial de Crabbe com a actor protagonista, doncs abans havia aparegut en diverses pel·lícules, però sense figurar ni tan sols en els crèdits, a penes com a figurant.

L'home lleó i un Tarzàn de serial[modifica | modifica el codi]

El minso eslip amb el que va aparèixer en aquesta ocasió portaria anys després, en les dècades dels cinquanta i seixanta, a que el film fos refusat per diverses cadenes de TV que no estaven disposades a mostrar tan clarament el físic de l'actor que no obstant hauria de convertir-se en la seva millor arma per a seguir provant sort en papers heroics.

Després interpretà a aquesta espècie de còpia de Tarzan que era Kaspa en el llarg metratge King of the Jungle --de fet, la campanya de publicitat desenvolupada per a llençar en Crabbe com a succedani del Tarzan de la MGM portà a la companyia a construir una falsa rivalitat esportiva amb Weissmuller, assenyalant que Kaspa, el seu rei de la jungla, havia guanyat medalles d'or en les piscines dels Jocs Olímpics de 1932 en els 400 metres d'estil lliure--. L'actor havia participat també en els Jocs de 1928. Curiosament, Crabbe tingué de substituir en Weissmuller en l'espectacle de natació Aquacade, creat per l'empresari Billy Rose, que havia contat amb aquest últim com a estrella de 1939 i un any més tard fitxà a Buster per a reemplaçar-lo.

Prosseguí la seva trajectòria professional personificant al propi heroi creat per Burroughs a Tarzan the ape man, una producció la independent dirigida per Robert F. Hill que inicialment anava a protaonitzar el gendre del mateix escriptor, James Pierce, el qual el 1927 havia encarnat al cèlebre personatge en una adaptació de la novel·la de Tarzan i el lleó d'or. En realitat Tarzan the ape man era la fusió de quatre capítols d'un serial que constava d'un total de dotze i es passà en els cinemes amb aquest nou muntatge com un llarg metratge. La versió completa del serial segueix considerant-se perduda. No se’n coneix cap còpia de la mateixa. Dels capítols refosos se’n conserven dues còpies. La nord-americana dura poc més d'una hora i deixa molts serrells sense resoldre, resultant francament confusa, mentre que la descoberta en el Regne Unit és més completa, assoleix un durada total de 86 minuts i resol la trama principal de forma molt més coherent. Afortunadament, les copies en DVD que han circulat en els últims anys per el nostre país corresponen al metratge més llarg disponible.

Crabbe pogué posar de manifest en ambdós papers les seves qualitats fisiques com a campió de natació que havia passat la seva joventut en les illes Hawaii, configurant-se com el gran atleta del cinema seriat.

Billy the Kid[modifica | modifica el codi]

Immediatament de les seves aventures selvàtiques. Crabbe fou explotat per la Paramount en diverses adaptacions de novel·les de l'Oest de Zane Grey, un dels més populars autors d'aquest gènere, i després serien els estudis Universal els que el traslladaren de paisatge imposant-lo com heroi de la ciència-ficció en les produccions de serial vers Flash Gordon i Buck Rogers. Després de viure aquesta etapa d'estrellat en les produccions més modestes dels grans estudis, Crabbe passà a treballar per una de les més modestes productores de la Power row, PRC, que posà en pantalla una sèrie de pel·lícules de l'Oest amb Billy the Kid com a personatge central i en clau positiva, interpretat per Bob Steele en sis llargs metratges. Malgrat tot, quan aquest decidí abandonar la companyia per anar-se’n a treballar a Republic Pictures, estudi de la competència, Crabbe fou reclamat per PRC per fer-se càrrec del paper entre 1941 i 1946. L'actor confessaria anys més tard en una entrevista que cobrava mil dòlars per cadascun dels llarg metratges per aquesta productora.

Aviat trobà la manera de rentabilitzar la seva relativa popularitat en la gran pantalla obrint un negoci de piscines i un camp infantil a Nova York.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Referent als contexements de la seva vida privada, es casà una sola vegada, amb la seva promesa de l'institut, Adah Virginia Held, el 13 d'abril de 1933, i romangueren junts com a matrimoni fins que la deixà vidua després de morir d'un ataca de cor. Tingueren tres fills, un dels quals, Cullen Crabbe, nascut el 4 de setembre de 1944, treballà al costat del seu pare en la sèrie de TV Capitan Gallant de la Legió Estrangera. De les seves altres dues filles, Susan i Caren Lynn, alies Sande, la segona va morir víctima d'anorèxia.

En la seva època de major apogeu arribà a guanyar 3.000 dòlars per pel·lícula i la premsa groga de Hollywood l'emparellà sentimentalment amb dues actrius Ida Lupino, la companya d'Humphrey Bogart en el repartiment de High Sierra, en català L'últim refugi, amb la que sembla confirmat que va mantenir una relació, i Betty Grable, símbol sexual dels soldats nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, amb la que afirmaven que va mantindre un discret romanç.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1933.-Hasta el último hombre
  • 1933.-The Sweetheart of Sigma Chi
  • 1934.-Search for Beauty
  • 1934.-Badge of Honor
  • 1934.-You’re Telling Me
  • 1934.-We're Rich Again
  • 1934.-She Had to Choose
  • 1934.-The Oli Raider
  • 1935.-Hold’Em Yale
  • 1935.-Wanderer of the Wasteland
  • 1935.-Nevada
  • 1936.-Drift Fence
  • 1936.-Desert Gold
  • 1936.-Flash Gordon
  • 1936.-The Arizona Raider
  • 1936.-Lady Be Careful
  • 1936.-Rose Bowl
  • 1936.-Arizona Mahoney
  • 1937.-Murder Goes to College
  • 1937.-King of Gamblers
  • 1937.-Forlon River
  • 1937.-Sophie Lang Goes
  • 1937.-Thrill of a Lifetime
  • 1937.-Daughter of Shanghai
  • 1938.-Marte ataca la tierra
  • 1938.-Tip-Off Girls
  • 1938.-Haunted Men
  • 1938.-Red Barry
  • 1938.-Illegal Traffic
  • 1939.-Buck Rogers
  • 1939.-Unmarried
  • 1939.-Million Dollar Legs
  • 1939.-Colorado Sunset
  • 1939.-Call a Messenger
  • 1940.-Flash Gordon conquista el universe
  • 1940.-Sailor's Lady
  • 1941.-Jungle Man
  • 1941.-Billy the Kid Wanted
  • 1941.-Billy the Kid Round'up
  • 1942.-Billy the Kid Trapped
  • 1942.-Jungle Siren
  • 1942.-Billy the Kid Smoking Guns
  • 1942.-Law and Order
  • 1942.-Sheriff of Sage Valley
  • 1942.-Wildcat
  • 1942.-The Mysterious Rider (curt metratge)
  • 1942.-The Queen of Broadway
  • 1943.-The Kid Rides Again
  • 1943.-Cattle Stampede
  • 1943.-Western Cyclone (curt metratge)
  • 1943.-Cattle Stampede
  • 1943.-The Renegade (curt metretge)
  • 1943.-Blazing Frontier
  • 1943.-Devil Riders
  • 1944.-Nabonga
  • 1944.-Frontier Outlaws
  • 1944.-Thundering Gun Singers
  • 1944.-Valley of Vengeance
  • 1944.-The Contender
  • 1944.-The Drifter
  • 1944.-Fuzzy Settles Down
  • 1944.-Wild Horse Phantom
  • 1944.-Oath of Vengeance
  • 1945.-Lightning Riders
  • 1945.-His Brother's Ghost
  • 1945.-Shadows of death
  • 1945.-Gangster's Den
  • 1945.-Stagecoach Outlaws
  • 1945.-Rustler's Hideout
  • 1945.-Border Badmen
  • 1945.-Fighting Bill Carson
  • 1945.-Prairie Rustlers
  • 1946.-Gentlemen with Guns
  • 1946.-Terrors on Horseback
  • 1946.-Ghost of Hidden Valley
  • 1946.-Prairie Badmen
  • 1946.-Overland Riders
  • 1946.-Swamp Fire
  • 1946.-Outlaws of the Plains
  • 1947.-Last of the Redmen
  • 1947.-The Sea Hound
  • 1948.-Caged Fury
  • 1950.-Captive Girl
  • 1950.-Pirates of the HighSeas
  • 1952.-King of the Congo
  • 1956.-Gun Brothers; en català Germans d’armes
  • 1957.-The Lawless Eighties
  • 1957.-Badman's Country
  • 1960.-Gunfighters of Abilene; en català Els Pistolers d’Abilene
  • 1965.-The Lady killers
  • 1965.-Arizona Raiders
  • 1979.-Swim Team
  • 1980.-Alien Dead
  • 1982.-The Comeback Trail

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Revista de cinema ACCIÓN, n. 1012 de novembre de 2010 Diposit legal: I0-0248-2008. ISSN: 2172-0517