Buxal
|
|
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Pachysandra terminalis
|
||||||||
|
|
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
sensu APWeb (2001 en endavant,[2] visitat l'agost del 2010) |
||||||||
Buxals, Buxales és un ordre de plantes que ibclou les famílies Buxaceae (de distribució cosmopolita), Didymelaceae (a Madagascar) i Haptanthaceae (a Hondures). El grup és monofilètic ,[1]
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
Tant en les Buxaceae com a les Didymelaceae es troben alcaloides esteroïdeus del tipus de l'aminopregnà, traqueida veritable i fusta de compressió.
El marge de les fulles és enter.
Les flors són petites, imperfectes.
En la llavor el tegument extern es transforma en una testa de diverses capes de cèl·lules de gruix.
Didymelaceae i Buxaceae tenen inflorescències racemoses i el pol·len amb endoabertures.
Diversitat [modifica]
L'ordre presenta 3 famílies, 5 gèneres i 72 espècies:
Evolució [modifica]
Anderson et al. (2005[3]) daten a les Buxaceae i tots els seus parents fòssils ja extints en uns 121-117 milions d'anys.
Bibliografia [modifica]
- Buxales en: Stevens, P. F. 2001. Angiosperm Phylogeny Website. Versión 8 (junio de 2007). Última actualización: 29/09/2007. Fecha de ingreso: 28/10/2007.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", en orden alfabético: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, a més hi col·laboraren Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang i Sue Zmarzty). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.» (pdf). Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2009, p. 105-121.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaAPW - ↑ Anderson, C. L., Bremer, K., y Friis, E. M. 2005. Dating phylogenetically basal eudicots using rbcL sequences and multiple fossil reference points. American J. Bot. 92: 1737-1748.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buxal |