Buxtehude

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat de Baixa Saxònia. Vegeu-ne altres significats a «Dietrich Buxtehude».
Hansestadt Buxtehude
Buxthu, Buxthuud
Escut de
(En detall)
Localització
Buxtehude situat respecte Alemanya
Buxtehude
Municipi d'Alemanya
Estat
• Estat federat
• Districte
Alemanya
Baixa Saxònia
Stade
Superfície 76,49 km²
Altitud 5 msnm
Població (2010)
  • Densitat
39.748 hab.
519,65 hab/km²
Coordenades 53° 29′ N, 09° 42′ E / 53.483°N,9.700°E / 53.483; 9.700Coord.: 53° 29′ N, 09° 42′ E / 53.483°N,9.700°E / 53.483; 9.700
Dirigents:
• Alcalde/essa:

Jürgen Badur
Codi postal 21614
Prefix de telèfon 04144, 04141
Matrícula STD
Web
Senyal bilingüe a l'entrada de la ciutat

La Ciutat Hanseàtica de Buxtehude (en baix alemany Buxthu o Buxthuud) és una ciutat al districte de Stade a Baixa Saxònia a Alemanya.[1] El 31 de desembre de 2010 comptava amb 39.748 habitants.[2] És la segona ciutat més gran del districte després de Stade. De 1363 a 1598 molts comerciants van ser membre de la Lliga Hanseàtica. L'abril 2014 va tornar a tenir el títol oficial - i només honorífic - de «ciutat hanseàtica» que d'ara ençà fa part del nom.[3]


Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat es troba a les ribes de l'Este, a l'endret al qual s'acaba la influència de la marea, a la frontera entre el geest i els prats molls de la vall de l'Elba. A aquesta línia entre el geest sec i protegit de la marea alta i els camps al·luvials fèrtils però insegurs, es troben totes les assentaments més ancians i més llargs de la riba esquerra de l'Elba: Stade, Horneburg, Buxtehude, Neu Wullmstorf, Harburg, Stelle, Winsen an der Luhe, Lüneburg i enllà. L'ocupació permanent de les terres més baixes va anar progressant quan les tècniques de desguàs i de construcció de dics van desenvolupar-se.

Es troba a la línia ferroviària Hamburg-Cuxhaven i la línia del metro S3 de l'Hamburger Verkehrsverbund.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

  • Daensen (Doans)
  • Dammhausen (Dammhusen)
  • Eilendorf (Eindörp)
  • Hedendorf (Heendörp)
  • Heimbruch (Heimbrook)
  • Immenbeck (Imbeek)
  • Ketzendorf (Ketzendörp)
  • Neukloster (Neeklooster)
  • Ottensen (Ottens)
  • Ovelgönne (Öbergünn)
  • Pippensen (Pippens)

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

El nom conté el sufix -hude que significa un endret protegit a un rierol tot just abans de la seva desembocadura a un riu més important, al qual era possible treure vaixells a la terra ferma. El prefix bux refereix probablement a la presència de fajos. El primer esment escrit Buochstadon data del 959.

El primer assentament conegut data del 1197 se situa a prop del barri Altkloster (monestir vell). El 1328 va obtenir els drets de ciutat. L'arquebisbe de Bremen, Giselbert von Brunkhorst va erigir un nou barri fortificat a l'entorn d'un canal, el Fleth, una derivació de l'Este per al comerç i el Viver a l'entorn de la muralla per a la defensa. A diferència dels altres ports de la vall de l'Elba, que més o menys van créixer orgànicament a l'entorn dels braços dels rius, Buxtehude va ser el primer port construït de manera planificada. El 1369 la ciutat va afiliar-se a la lliga hanseàtica.[4] Al segle XVII, tenia un paper important al comerç de bous: cada any uns 30.000 bous passaven pel port de Buxtehude de Jutlàndia cap als Països Baixos. Es trobava també a la ruta Arkhànguelsk-Hamburg-Itàlia.

Durant la guerra escanesa (1675-1676) va quedar un condomini d'uns estats aliats que van conquerir-lo, fins que la pau de Saint-Germain (1679) l'atorgava a Suècia. L'ocàs va començar al segle XVIII amb la desaparició del comerç de bestiar i l'ascensió del port d'Harburg com travessia preferit de l'Elba. Unes guerres de més van fer que el 1812 la població va atènyer el seu nivell el més baix de només 1843 habitants.

El port fora de la muralla

El port nou fora de les muralles a l'Este navegable va contribuir a la industrialització al segle XIX: s'hi establiren una cimentera, un molí d'oli, una serradora a vapor i una drassana. La indústria va continuar modernitzant-se i empreses multinacionals van venir als polígons industrials nous després de la segona guerra mundial, a costat de serveix i ensenyament.

La ciutat a l'art[modifica | modifica el codi]

El conte de La llebre i l'eriçó de Wilhelm Schröder i reprès per els Germans Grimm succeeix a la landa de Buxtehude. És la raó per la qual la ciutat es troba a la Deutsche Märchenstraße (en català: carretera alemanya dels contes), un circuit turístic que connecta les ciutats que serveixen d'ambient per als contes més coneguts.[5] Apareix al llibre d'Otfried Preussler el El bandoler Setcoltells, o al registre adult, la llegenda del ferrer-remeier que sap forjar, amb l'ajuda de sa filla, vergues dures com l'acer.[6] En un cert context, l'expressió «hauries d'anar al ferrer de Buxtehude» no és pas un compliment.

La natura de la relació entra la ciutat i l'organista i compositor Dietrich Buxtehude (1637-1707) és força incerta. No hi ha cap dubte que la ciutat i l'artista només comparteixen el nom, sense relació directe. Son pare va néixer a Bad Oldesloe el 1602, quan allà vivien una vintena persones amb un cognom (von) Buxtehude o semblant, com que l'ortografia encara no s'havia fixat, entre elles molt probablement hi havia l'avi i el besavi del compositor. Els cognoms d'origen van començar a formar-se, sense formalització legal, des del segle XIV. L'única conclusió és que a un cert moment abans de 1517, els ascendents del músic van migrar vers Bad Oldesloe. No és possible trobar traces als registres de les esglésies de la ciutat d'origen, com que el nom "de Buxtehude" evidentment només es donava una vegada arribat enjondre.[7]

El 1971 es va rodar la pel·lícula Tante Trude aus Buxtehude, al qual la ciutat serveix només per a la rima (en català: La Tia Trude de Buxtehude).

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El Fohrmannshuus, una altra perla d'entramat de fusta
  • El Museu d'història regional i art (Museum für Regionalgeschichte und Kunst)
  • La fàbrica de cervesa (Buxtehuder Brauhaus)
  • La casa de la vila
  • Nombroses cases d'entramat de fusta
  • Església de Pere l'apòstol
  • L'antic molí d'aigua al Fleth, transformat en hotel i pisos
  • El sender al llarg de l'Este, des de la font a la landa de Lüneburg cap a la desembocadura a l'Elba[8]

Fills predilectes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Buxtehude». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Landesbetrieb für Statistik und Kommunikationstechnologie Niedersachsen (LSKN) Bevölkerung der gemeinden am 31 de desembre de 2010
  3. Lorenz, Kerstin. «Buxtehude ist wieder Hansestadt - Innenminister überreicht Urkunde (Buxtehude torna a ser ciutat hanseàtica: el ministre d'interior ha transmès la carta)». Hamburger Abendblatt, 28 d'abril de 2014 (2014-04-28) [Consulta: 29 abril 2014].
  4. Retrat de la ciutat a la pàgina web de l'ajuntament, consultat el 25 de novembre de 2011 (alemany)
  5. Buxtehude ist eine Station auf der Märchenstraße, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 23 de novembre de 2011, pàgina (en català: Buxtehude és una parada al circuit dels contes)
  6. Führung mit der Schmied (en català: visita comentada amb el ferrer)
  7. P. Läpple, Woher hat Dietrich Buxtehude seinen Namen?, Eine kleine Heimatkunde, Buxtehude, Heimatverein Buxtehude, 1937, (en català: D’on el compositor Dietrich Buxtehude té el seu nom de família?) (alemany)
  8. Ein neues Stück im Wege-Puzzle, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 29 d’octubre de 2011, pàgina (en català: Una nova peça al trencaclosques del sender de l’Este)