Càlam (escriptura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Càlam de canya

El càlam o estil és un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que es pot servir-se per a l'escriptura sobre argila, cera o mullat en una tinta, sobre papir, pergamí o paper.

El seu ús s'inicia el segle XX aC.[1] Va donar la seva forma característica a l'escriptura cuneïforme: de petits triangles fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que primer fou utilitzat com a instrument per decorar l'argila.

càlams per escriptura aràbiga

El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'Edat Mitjana, fins al segle XII, en que va ser substituït per la ploma d'au, que es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[2]

La cal·ligrafia àrab encara utilitza el càlam (qalam). En àrab modern, qalam simplement significa llapis o ploma. La paraula grega també càlam (καλαμος) designa la canya d'escriure.

Una falta d'ortografia és de vegades anomenada lapsus calami.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Càlam per tauletes d'argila

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136. 
  2. Wong, Frederick. The Complete Calligrapher (en anglès). Courier Dover Publications, 1999, p.13. ISBN 048640711X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]