Càlam (escriptura)
El càlam o estil es un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que es pot servir-se per a l'escriptura sobre argila, cera o mullat en una tinta, sobre papir, pergamí o paper.
El seu ús s'inicia el segle XX aC.[1] Va donar la seva forma característica a l'escriptura cuneïforme: de petits triangles fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que primer fou utilitzat com instrument per decorar l'argila.
El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'Edat Mitjana, fins al segle XII, en que va ser substituït per la ploma d'au, que es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[2]
La cal·ligrafia àrab encara utilitza el càlam (qalam). En àrab modern, qalam simplement significa llapis o ploma. La paraula grega també càlam (καλαμος) designa la canya d'escriure.
Una falta d'ortografia és de vegades anomenada lapsus calami.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136.
- ↑ Wong, Frederick. The Complete Calligrapher (en anglès). Courier Dover Publications, 1999, p.13. ISBN 048640711X.
