Càmera de televisió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Càmera de televisió d'estudi primitiva
Càmera de televisió actual, professional
Operador i cámara a un partit de baseball.
Una cámara de control remoto montada en un telefèric miniatura
Per a altres significats vegeu «Càmera de vídeo».

La càmera de vídeo és un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals elèctrics, en la majoria dels casos en un senyal de vídeo, també conegut com a senyal de televisió. En altres paraules, una càmera de vídeo és un transductor òptic.

La televisió en blanc i negre, que utilitza únicament la informació de la llum d'una imatge (la luminància), utilitza càmeres d'un sol canal de captació. Els sistemes per a televisió en color, que necessiten captar les característiques dels diferents colors, la crominància, fan servir tres canals, cada un d'ells destinat a la captura d'un color primari.

Les primeres càmeres de vídeo van utilitzar tubs electrònics com captadors: un tipus de Vàlvula de buit que realitzaven, mitjançant l'escombrat per un feix d'electrons de l'objecte on es formava la imatge procedent d'un sistema de lents i la transducció de la llum que conformava la imatge en senyals elèctrics. En l'època dels 80 del segle XX, es van desenvolupar transductors d'estat sòlid: els CCDs (Dispositius de càrrega acoblada) que van substituir molt avantatjosament els tubs electrònics, propiciant una disminució en la mida i el pes de les càmeres de vídeo. A més van proporcionar una major qualitat i fiabilitat, encara que amb una exigència més elevada en la qualitat de les òptiques utilitzades.

Història[modifica | modifica el codi]

La càmera de televisió va ser inventada el 1923 per Vladímir Zvorikin que li va donar el nom d'iconoscopi; tres anys més tard, l'enginyer escocès John Logie Baird va fer les primeres demostracions de transmissió d'imatges de 3'8 x 5 cm, amb una definició de 30 línies.

Les primeres transmissions públiques de televisió es van fer amb el Mètode Baird el 1929 a la Gran Bretanya. A mesura que avançava la tecnologia, es va passar a una major quantitat de línies i la freqüència d'imatges va millorar a 25 o 30 per segon.

El primer sistema «compatible» de televisió en color NTSC (National Televisison System Commitee) es va inventar als Estats Units i es va assajar a partir de 1950; l'empresa GE va començar a comercialitzar aparells de color amb aquesta norma el 1966.

A Europa es van dissenyar sistemes de televisió en color basats en el sistema NTSC (millorant-ne els defectes) i es van assajar a partir de 1962:

  • El sistema PAL (Phase alternating line) de televisió en color el va dissenyar el Dr. Bruch als laboratoris de Telefunken d'Alemanya.
  • El sistema SECAM (Séquentiel à mémoire) de televisió en color el va dissenyar a França l'enginyer Henri France.

Classificació de les càmeres segons la seva utilització[modifica | modifica el codi]

  • Càmeres d'estudi (EFP): aquestes càmeres estan dissenyades per a l'obtenció de la millor qualitat d'imatge possible en funció de la rapidesa amb què s'obté. Estan connectades directament a la sala tècnica de l'estudi, és a dir, són càmeres que només transporten el senyal de vídeo, no poden gravar per elles soles. A la sala tècnica, el control de vídeo s'encarrega de la configuració de la càmera, com ara el control del diafragma o el balanç de colors, entre altres funcions. El càmera treballarà sobre els moviments, emplaçaments, enquadraments, moviments òptics i enfocament, que generalment són indicats pel director de televisió.
  • Càmeres de terreny (ENG): és a dir el camcorder, porten un gravador incorporat que captura la imatge. Els senyals de vídeo i àudio generats per la càmera i el seu micròfon corresponent van directament al gravador, sense necessitat de cables. Actualment la majoria d'aquestes càmeres poden ser adaptades per al seu ús a l'estudi.

Classificació de les càmeres segons la seva qualitat[modifica | modifica el codi]

  • Càmeres domèstiques: dissenyades completament per a ús domèstic, no aptes per a transmissió. La gran majoria porta poques possibilitats de control de la imatge i la majoria dels ajustos són realitzats de forma automàtica. Avui en dia, i amb l'avanç de la tecnologia, la seva qualitat d'imatge ha millorat ostensiblement.
  • Càmeres semiprofessionals: són equips relativament assequibles pel que fa al preu, la seva qualitat és superior a les domèstiques, i, encara que són de qualitat mitjana en termes de transmissió, s'han tornat populars en aquest àmbit com a càmeres ENG, ja que la seva qualitat d'imatge, sense ser professional, és molt bona. A diferència de les domèstiques, ja permeten personalitzar certs ajustaments, com el maneig de l'iris manual, el focus i el zoom manuals o el balanç de blancs, entre altres funcions. En general incorporen tres CCD.
  • Càmeres professionals: càmeres de gamma alta, utilitzades en productores i canals de televisió, amb un cost no assequible per a l'ús personal. Lliuren una molt bona qualitat d'imatge de televisió i en general són utilitzades per als registres d'imatge anteriors a l'emissió (ENG). No obstant això, poden ser fàcilment adaptades per a ser usades com a càmera d'estudi.
  • Càmeres broadcast: són equips dissenyats per a la indústria televisiva i l'emissió del senyal. Càmeres d'altíssima qualitat i de costos molt elevats, funcionen només com a càmeres d'estudi. Prioritzen obtenir una màxima qualitat d'imatge per sobre de la portabilitat de la càmera, per tant de vegades són de grans dimensions i han de ser usades sobre pedestals.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càmera de televisió Modifica l'enllaç a Wikidata


Vegeu també[modifica | modifica el codi]