Càmera lúcida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ús d'una Càmera lúcida (1807)

La càmera lúcida o càmera clara és un instrument òptic que utilitzen els artistes com una ajuda per a dibuixar. El químic i físic anglès William Hyde Wollaston la va patentar el 1806.

La càmera lúcida efectua una superposisió òptica del subjecte a dibuixar i la superfície on ha de realitzar-se el dibuix. L'artista utilitza aquesta superposició per marcar els punts clau del subjecte a reproduir, o fins i tot les seues grans línies. La perspectiva pot reproduir-se de manera perfecta, sense construcció.

En el cas d'utilització de paper blanc per a dibuix, el treball és més difícil atès que la lluminositat del paper molesta el dibuixant. És preferible l'ús de paper negre o de color fosc, i un llapis blanc.

Esquema de funcionament de la càmera lúcida de Wollaston

La càmera lúcida de Wollaston, com mostra el diagrama de l'esquerra, utilitza un prisma. Es disposa l'aparell de manera que la meitat de la pupil·la de l'ull E mire en el prisma ABCD, precebent el subjecte a dibuixar, mesclant la visió directa de la superfície de dibuix. Les lents L i L'igualen les distàncies òptiques del subjecte S i de la superfície P del dibuix.

L'any 2001, el pintor David Hockney va desencadenar una violenta controvèrsia amb la seua obra Sabers perduts; tècniques perdudes dels antics mestres en què demostrava que una part important dels grans pintors del passat, com ara Ingres, Van Eyck i Caravaggio, no feien els seus dibuixos a mà alçada sinó utilitzant dispositus òptics com la càmera lúcida, la càmera obscura o projeccions d'imatges en espills còncaus. Els treballs d'Hockney han estat criticats per Ross Woodrow, de la Universitat de Newcastle a Austràlia.

Malgrat tot, cal no perdre de vista que, com reconeix Hockney, sempre és la mà de l'artista la que dibuixa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càmera lúcida Modifica l'enllaç a Wikidata