Càmera telemètrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una càmera Foca de 1947 al Musée des Arts et Métiers a París.

Una càmera fotogràfica telemètrica , a diferència d'una càmera fotogràfica del tipus SLR, consta d'un visor telemètric independent del objectiu, que permet enfocar la imatge mitjançant la superposició de dues imatges. Al coincidir totes dues, l'objecte està enfocat.

El principal avantatge d'un visor telemètric és que permet imatges clares i lluminoses. Un altre avantatge d'una càmera telemètrica, a diferència d'una SLR, és que no es produeix trepidació pel moviment del mirall, el que permet fer fotografias nítides sense trípode amb més temps d'exposició.

Altres característiques són enteses per uns com avantatges, per a altres com desavantatges. Entre elles es té:

  • A diferència de les SLR, en què tot el que no estigui enfocat es veu borrós (tal com seria la foto amb el diafragma obert), al visualitzador telemètric tot es veu clar i enfocat.
  • El visor telemètric sol incorporar marcs o guies que delimiten quina part queda dins de la foto, segons l'objectiu incorporat. Això, que pot ser molest o imprecís, permet d'altra banda el fotògraf veure l'àrea que envolta el subjecte.

El principal desavantatge és l'error de paral·laxi, és a dir, que l'enquadrament del visor no coincideixi exactament amb el pres per l'objectiu en ser vista la imatge des de diferent angle.

El fabricant de càmeres telemètriques per excel·lència ha estat sempre Leica (per exemple la M3 i successores). Dins de la fotografia digital ha estat la Epson R-D1, llançada a 2004 la primera a utilitzar un visor telemètric, substituïda per l'RD-1s el març de 2006 i aquesta per l'RD-1x el 2009. Leica va llançar la seva telemètrica digital M8 el setembre de 2006 i la M9 el 9 de setembre de 2009

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càmera telemètrica