Cànace
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Heroides i Aeolus |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Posidó |
| Mare | Enàrete |
| Pare | Èol |
| Fills | Nireus, Tríopas, Aloeu i Hopleus (en)  |
 | |
Segons la mitologia grega, Cànace (en grec antic Κανάκη) va ser una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete.
Ovidi, que segueix Eurípides, explica que va cometre incest amb el seu germà Macareu i en tingué un fill. La seva dida estava a punt de treure l'infant del palau per abandonar-lo a la muntanya, i l'havia amagat entre diversos objectes pretextant que anava a celebrar un sacrifici. El nadó va cridar i Èol va descobrir la seva presència. El rei va llençar el nen als gossos i va enviar una espasa a la seva filla amb ordre de suïcidar-se. També se li atribueixen a Cànace relacions amb Posidó, amb qui va tenir diversos fills, segons algunes fonts. Epopeu, Nireu, Aloeu, Tríopas i Hopleu passen per fills seus.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 86. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 42. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1