Càndia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iràklio
Ηράκλειο
Escut d'Iràklio
(En detall)
Localització
Ubicació d'Iràklio dins de Creta
Municipi de Grècia
Fortalesa veneciana (Koules), al port interior d'Iràklio.
Fortalesa veneciana (Koules), al port interior d'Iràklio.
Estat
• Perifèria
• Unitat perifèrica
Grècia
Creta
Iràklio
Superfície 120 km²
Altitud 33 msnm
Població (2011)
  • Densitat
173,993 hab.
1.449,94 hab/km²
Coordenades 35° 20′ N, 25° 8′ E / 35.333°N,25.133°E / 35.333; 25.133Coord.: 35° 20′ N, 25° 8′ E / 35.333°N,25.133°E / 35.333; 25.133
Organització
Nuclis
• batlle:

Nea Alikarnassos i Gazi
Ioannis Kourakis (PASOK)
Codi postal 70x xx, 71x xx, 720 xx
Web

Càndia,[1] actualment anomenada Iràklio (grec Ηράκλειο, IPA [i'ɾakljo], transliterat també sovint com Heràklio o Iràkleio o Heràkleio), és una ciutat de Grècia, la principal ciutat i capital de la regió de Creta i de l'actual unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio. El seu nom venecià va ser Candia i els otomans li van dir Kandia o Kandiya (turc modern Kandiye). La ciutat té un aeroport internacional (codi IATA HER) anomenat Nikos Kazantzakis, en honor de l'escriptor i poeta nascut a la unitat perifèrica. El seu port es diu Hàgios Nikolaos (Sant Nicolau) i es lloc d'arribada i sortida cap a moltes destinacions arreu de Grècia i altres països. Prop de la ciutat es troben les ruïnes de Cnossos.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Edifici de la Maona i després Lotzia o Lògia, avui seu del Ajuntament de la ciutat, amb les banderes de Grècia i de la ciutat a la façana
  • Museu Arqueològic d'Iràklio o de Creta, a la plaça de la Llibertat (Eleftherias)
  • Mercat principal
  • Hanioporta (Porta Vella)
  • Lotzia, edifici seu dels ducs i oficials de la Creta veneciana, que avui dia acull al cònsol (alcalde) de la ciutat i part de la municipalitat. L'edifici va guanyar el premi Europa Nostra el 1987 com a monument europeu més renovat i conservat.
  • Piazza dei Signori (Plaça de les autoritats administratives), on és la Lotzia.
  • La fortalesa veneciana de Koules (Rocca al Mare).
  • Basílica de Sant Marc (Vasiliki Agiou Markou) construïda el 1239 a la Plaça de Blades, que fou la catedral de Creta; s'hi van enterrar els dux de Creta. Avui és la galeria d'art del municipi.
  • Església de Sant Tit
  • Església d'Hàgios Minas (Sant Minas)
  • Església de Hàgia Aikaterini (Santa Caterina)
  • La font Liontària (Font del Lleó) o font de Morosini, construïda al començament del segle XVII per Francesco Morosini, que recollia l'aigua portada d'Archana, i tenia una cisterna de 8 compartiments. Té diverses figures entre elles quatre caps de lleó.
  • La font de Bembo, feta pel capità Gianmatteo Bembo vers el 1553, a la Plaça Cornarou, propera a una font turca. Al centre té una estàtua sense cap d'època romana
  • La font de Sagredo, feta per Giovanni Sagredo vers el 1603, prop de la Lotzia o Lògia (avui seu de les autoritats municipals), amb una estàtua que representa a Creta.
  • Font de Priuli, construïda pel provedittore (proveïdor) general Antonio Priuli el 1666, darrere de la Bodosakeio, o escola d'estudis primaris, i prop de la porta veneciana de Dermata.
  • Tomba de Nikos Kazantzakis

Història[modifica | modifica el codi]

Es creu que un port ja existia vers el 2000 aC, utilitzat com a port comercial de Cnossos, però no s'ha trobat cap prova arqueològica. Estrabó, però, li dóna el nom d'Heràcleia (Herakleia). Existia en temps de Roma i Esteve Bizantí l'esmenta la dissetena entre les vint-i-tres ciutats d'igual nom que enumera. Les fonts cristianes no en fan esment, però un bisbe de la ciutat va signar les actes del concili de Nicea (Theodoros, bisbe d'Heracleòpolis). Queden petites restes d'aquesta antiga ciutat, que segurament fou abandonada.

La ciutat en el seu emplaçament actual, no lluny de l'antiga, fou fundada el 824 per àrabs andalusins que, procedents d'Alexandria, conqueriren l'illa, essent anomenada Handaq (خندق) que vol dir trinxera. La ciutat fou fortificada i el port fou utilitzat per a les incursions de saqueig al territori bizantí. El 961 la ciutat fou destruïda pels bizantins, i durant prop de dos segles i mig la van dominar anomenant-la Khandak o Candakas, com també dominaren tota Creta. El 1204 l'illa anà a parar a les mans de Bonifaci I de Montferrat, que la va vendre a la República de Venècia un any més tard. Els venecians hi van construir fortificacions com, per exemple, les muralles venecianes de Càndia, que substituïren, a partir del 1211, unes altres més antigues i reduïdes. La fortificació principal, però, fou l'anomenat Koules o fortí (en italià Rocca al mare), el qual encara existeix. El nom de la ciutat fou italianitzat a Candia (variants Candica, Cantiga, Candida o La Candia), que també passà a anomenar tota l'illa de Creta. El segle XVII la ciutat fou atacada pels otomans, i després d'un setge de vint-i-dos anys va caure a les seves mans el 2 de setembre de 1669; el 6 de setembre venecians i otomans van signar una treva. Aleshores la ciutat i l'illa foren rebatejades Kania, tot i que la ciutat de Càndia sovint era coneguda pels grecs com Megalocastro "gran castell"; tenia uns deu mil habitants. Durant la dominació otomana el port es va omplir d'arena i els turcs van traslladar la capital a Khanià, a l'oest de Creta.

El desembre de 1897, Turquia, després d'una revolta a l'illa, va acceptar el principi d'autonomia per Creta i el 20 de març de 1898 es va establir l'Estat de Creta sota sobirania otomana. El 6 de novembre de 1898 els militars otomans van abandonar l'illa i el 19 de novembre el príncep Jordi de Grècia fou designat comissari extraordinari, si bé la nominal sobirania otomana es mantenia. El 1900 Jordi I va voler proclamar la unió a Grècia però no va obtenir el suport de les potències. El seu successor, Zaimis, va proclamar la independència el 6 d'octubre de 1908, que suposà la unió de fet a Grècia. La ciutat prengué aleshores el nom d'Heràkleion "ciutat d'Hèracles", nom que ja havia portat en temps de Roma. El 9 de maig de 1910 l'assemblea va fer jurament al rei de Grècia mentre la tensió augmentava amb Turquia, que no reconeixia la virtual unió. El 10 d'octubre de 1912, durant la guerra dels Balcans, el govern grec va confirmar la unió i els tractats de Londres (30 de maig de 1913) i de Bucarest (10 d'agost de 1913) van reconèixer tal unió. Bona part de la població turca va marxar entre 1900 i 1912 i la resta ho va fer el 1923 amb els acords entre Grècia i Turquia per a l'intercanvi de poblacions. La població musulmana de la ciutat s'estimava en 17.000 persones.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Càndia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]