Càndid o l'optimisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Càndid o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) és una novel·la filosòfica escrita per Voltaire, sent-ne un dels seus escrits més populars.

En un gènere tan pròxim a la forma d'escriure tècnica, molt seriosa i suposadament objectiva com són els escrits de filosofia (els textos d'Aristòtil i de Hegel en són alguns dels exemples més evidents), la novel·la destaca per la seva fina ironia. Cal destacar que aquest tret sol abundar més en gèneres com l'obres de teatre i els contes literaris. Quant al conreu de contes d'estil filosòfic, es pot dir que aquests són més aviat rars. En trobem en comptades ocasions. Però Càndid i alguns escrits de Plató i de Sartre, entre altres exemples, s'adscriuen dins d'aquest gènere.

El conte Càndid es pot considerar (el mateix Voltaire ho assenyala en alguns fragments) com una crítica frontal de l'optimisme metafísic de Leibniz (i, en general, com una espècie de "demostració del pessimisme"). També és una crítica dels mals de la societat de Voltaire (molts dels quals, en major o menor mesura, es repeteixen en la societat d'avui, pel que la crítica de Voltaire no ha perdut gaire vigència).

El protagonista del conte és Càndid; home bo i ingenu que, passant per totes les desgràcies possibles, viatja a Amèrica volent trobar la societat mítica d'El Dorado (la qual acaba trobant, però on no s'hi queda a viure gaire temps), enamorat de la "seva dama" Cunegilda, amb qui finalment contraurà matrimoni, fidel a les lliçons del mestre Pangloss (pan= tot, gloss=llengua), acabarà dedicat al seu jardí després d'un periple vital més que accidentat.

El missatge ètic, moral i filosòfic que defensa Càndid (ben propi del pensament general de Voltaire) és el següent: l'optimisme metafísic és ridícul i completament inversemblant; la realitat dels temps de Voltaire és tràgica i, si hom vol pensar-hi, aquest pensament només dóna lloc al pessimisme. "Els savis" volen vendre una visió del món en la que "tot va bé", i no la real, on tot va malament. Només en el món de El Dorado (un món fora del món convencional i conegut, que Càndid acaba coneixent) hom pot trobar la riquesa i la felicitat. I al final, la solució que queda (o, almenys, és la que proposa en Càndid, o com a màxim, la que acaba adoptant al final del llibre) és oblidar-se de la crua i irreparable solució del món, i refugiar-se en el cert confort de la feina i la disciplina.

L'obra de Càndid va ser, com segurament esperava el mateix Voltaire, tot un escàndol per als sectors conservadors i religiosos del seu temps.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càndid o l'optimisme