Cànon de Pachelbel

El Cànon de Johann Pachelbel correspon a l'obra del mateix autor titulada "Canon i Giga en re major per a tres violins i baix continu" (en alemany, Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo).

Popularitat

És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famoses de la música barroca. Escrita cap al 1680, des de la seva composició se n'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals. És fàcil poder escoltar-lo formant part de compilacions discogràfiques de música clàssica, al costat d'obres com l'Ària de la suite en re de Bach, o l'Adagio d'Albinoni.

Tal com indica el nom d'aquesta obra, aquest Cànon va seguit d'una giga escrita en la mateixa tonalitat. Malgrat això, en moltes recompilacions s'interpreta el cànon tot sol. La seva popularitat es fonamenta en part en la seva progressió d'acords, una successió harmònica que també trobem en la música popular.

Estructura

Els primers 9 compassos del Cànon de Pachelbel. Els colors s'utilitzen per diferenciar els diferents elements que es van superposant en cada una de les entrades del cànon.

És un cànon melòdic a tres veus i es fonamenta, tant harmònicament com estructuralment, en un baix obstinat de dos compassos:

Audició

1. Canon (versió electrònica per a 3 violins i baix continu) (?·pàg.)
2. Canon (interpretat al piano per Lee Galloway) (?·pàg.)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cànon de Pachelbel