Cànon de Ptolemeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Cànon de Ptolemeu és una llista de reis amb les seves dates de regnat usat en l'edat antiga pels astrònoms com una manera de registrar fenòmens astronòmics, com els eclipsis. La llista va ser conservada i publicada per Claudi Ptolemeu, pel que se li ha anomenat el "Cànon de Ptolemeu". És bastant precisa, i una de les fonts més importants a l'hora de fixar la cronologia absoluta de l'antic orient.

El Cànon és hereu d'anteriors llistes babilòniques. S'hi relacionen els reis de Babilònia des de 747 aC fins a la caiguda de Babilònia en mans dels perses en 539 aC. Segueix amb els monarques perses des de 538 aC fins a 332 aC. Des d'aquest punt, la llista va ser continuada pels astrònoms grecs d'Alexandria que van enumerar als monarques macedonis des de 331 aC fins a 305 aC, continuant amb els Ptolomeus des de 304 aC fins a 30 aC i finalment amb els emperadors romans des de 29 aC fins a el 160.

El Cànon és una llista anual. Solament esmenta reis el regnat dels quals es va estendre durant més d'un any i solament esmenta un monarca per any, pel que en els anys amb diferents reis solament esmenta a un d'ells. Els dos períodes en els quals no s'esmenta cap rei, corresponen a als períodes en els quals Sennàquerib, rei de Assíria, va tenir el control de Babilònia. El seu nom no s'esmenta a causa del odi dels babilonis per un rei que destruí la seva ciutat el 689 aC.