Cànon de la Medicina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera plana del primer llibre del Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb (Llibre del cànon de la medicina) d'Avicenna

El Cànon de la medicina (en àrab:القانون في الطب Al-qanun fi al-tibb) és una enciclopèdia mèdica en cinc volums escrita pel científic i filòsof musulmà persa Ibn Sina (Avicenna) acabada de redactar l'any 1020. Conegut també com el Qanun, que significa "canya d'amidar", "regla" o "llei" en àrab i persa, El cànon de la medicina va ser una autoritat de la medicina fins al segle XVIII, en la seva traducció llatina realitzada a Toledo per Gerardo da Cremona.[1] Estableix els principis de la medicina a Europa i en el món islàmic.

El llibre es basava en una combinació de la seva pròpia experiència personal, de medicina islàmica medieval, dels escrits de Galè, Sushruta i Charaka, així com de l'antiga medicina persa i àrab.[2]

Entre altres coses, el llibre introdueix l'experimentació i la quantificació sistemàtiques en l'estudi de la fisiologia,[3] i pel descobriment de les malalties contagioses.[4]

George Sarton (1884-1956), que va desenvolupar la història de la ciència als Estats Units, va escriure en la seva Introducció a la història de la ciència:

« Un dels majors exponents de l'universalisme musulmà i una eminent figura de la cultura islàmica va ser Ibn Sina, conegut a Occident com Avicenna (981-1037). Durant mil anys ha conservat el seu renom original com un dels més grans pensadors i investigadors de medicina de la història. Les seves obres mèdiques més importants són el Qanun (Cànon) i un tractat sobre medicaments cardíacs. El 'Qanun fil-l-Tibb' és una immensa enciclopèdia de medicina. Conté alguns dels pensaments més aclaridors incloent la distinció entre la mediastinitis i la pleuritis, la naturalesa contagiosa de la tuberculosi, l'expansió de les malalties per l'aigua i la terra, descripcions minucioses de problemes dermatològics, les malalties de transmissió sexual i les perversions, i les malalties del sistema nerviós.[4] »

Una traducció catalana medieval, del s. XIV, de part del Canon es conserva en un manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París.



Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ziauddin Sarda, Science in Islamic philosophy
  2. Hakeem Abdul Hameed, Intercanvis entre l'Índia i l'Àsia Central en l'àmbit de la medicina
  3. Katharine Park (March 1990). "Avicenna in Renaissance Italy: The Canon and Medical Teaching in Italian Universities after 1500(Avicena en la Itàlia renaixentista: el Cànon i l'ensenyament mèdica a les universitats italianes després de 1.500) per Nancy G. Siraisi ",The Journal of Modern History(Revista d'història moderna)'62 '(1), p. 169-170.
    « "Els estudiants d'història de la medicina el coneixen pels seus esforços per implantar l'experimentació i la quantificació sistemàtiques en l'estudi de la fisiologia ". »
  4. 4,0 4,1 George Sarton,Introduction to the History of Science(Introducció a la història de la ciència).< br> (cf. A. Zahoor and Dr Z. Haq (1997). / Introl1.html Cites de famosos historiadors de la ciència, Cyberistan.)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cànon de la Medicina