Cànon literari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El cànon literari és el conjunt d'obres considerades com a model per una cultura determinada. El concepte sol recollir les obres literàries que Occident considera clàssiques. Alguns dels crítics que més atenció han prestat al cànon han estat Harold Bloom i Donald Barthelme.

Característiques de les obres[modifica | modifica el codi]

Tot i que el cànon respon a cada època i per tant canvia tant la nòmina de les obres escollides com la manera de llegir-les, hi ha una sèrie de característiques que comparteixen totes elles. En primer lloc són obres de gran influència, això vol dir que tenen imitadors i autors posteriors que en fan referència, que innoven o aporten alguna cosa a la història de la literatura, sovint estan traduïdes a diverses llengües i són objecte d'estudi a la universitat.

En segon lloc permeten diferents lectures, tant per nivells de profunditat com per aspectes que tracten i aquestes lectures poden ser diverses segons la persona i el moment en què s'interpretin. Tenen per tant un contingut ric i plural, que no s'esgota només en la trama. Aquest contingut és conegut per gran part dels parlants de l'idioma, l'hagin llegida o no.

Són un model lingüístic i estètic, representen el millor de cada idioma o aspectes poc corrents. La forma és tan important com el contingut i sovint part d'aquesta forma ha entrat a formar part de la cultura popular, sigui en forma de frases i cites o amb adaptacions a altres gèneres i mitjans. Poden generar arquetips i nous motllos.

Per últim entronquen amb la tradició, recullen el llegat del passat i s'insereixen dins el cànon previ, sigui per continuar-lo o per negar-lo. Són obres representatives d'un moment històric, del qual recullen les caracerístiques més pregones (encara que a vegades aquest reconeixement no és en vida de l'autor). La intertextualitat està altament present.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El concepte de cànon ha estat molt criticat per diversos motius:

  • només recull l'anomenada alta cultura i bandeja la literatura popular
  • està excessivament lligat a la tradició nacional i oblida les obres recuperades per la literatura comparada
  • és etnocèntric i androcèntric, lligat a uns únics valors
  • cada persona té el seu propi cànon o conjunt d'influències, establir un cànon és una pretensió purament acàdemica
  • és un constructe socioeconòmic més

Vegeu també[modifica | modifica el codi]